Presó permanent revisable per al parricida de Sueca pel cruel assassinat del seu fill d'onze anys
El tribunal accepta la petició de la Fiscalia i l’acusació particular i desestima els atenuants de reparació dels fets i alienació mental
L’Audiència Provincial de València ha condemnat José Antonio Alapont a presó permanent revisable per l’assassinat del seu fill Jordi, d'onze anys, l'abril de 2022 a Sueca (Ribera Baixa). El tribunal valida així la petició de la Fiscalia i l’acusació particular, i desestima la de la defensa, que acceptava la condemna per homicidi aplicant atenuants com que va patir un trastorn mental transitori i la reparació dels fets.
Així, el tribunal condemna J. A. Alapont com l’autor d’un delicte d’assassinat “hiperagreujat” a causa de la traïdoria i l’acarnissament que es va perpetrar sobre el menor, amb l’agreujant de parentiu i discriminació per raó de gènere; també, d’un delicte de lesions psíquiques. Motiu pel qual se’l condemna a la presó permanent revisable, i se li imposa la prohibició d’apropar-se a l’exdona i mare del xiquet assassinat a una distància inferior a dos quilòmetres durant un temps superior en deu anys al de la durada de la pena en presó. El condemnat tampoc podrà residir a Cullera ni es podrà comunicar amb la víctima durant el mateix període de temps.
A més, l’Audiència Provincial de València considera Alapont l’autor d’un delicte de maltractament psíquic habitual a la seua exdona al domicili comú, d’un delicte de maltractament físic causant una lesió menys greu o sense lesió i d’un delicte d’amenaces no condicionals. A més, haurà d'indemnitzar la víctima amb 500.000 euros pels danys morals causats per la mort del seu fill.
La sentència arriba després que el 16 de gener el tribunal popular declarara per unanimitat a l’autor confés de la mort del seu fill culpable d’assassinat amb violència. El veredicte el considerava culpable també d'un maltractament continuat al matrimoni i d'un delicte de maltractament físic i de trencament de condemna.
El tribunal va considerar provat que, amb aquesta acció, va buscar no només la mort del fill comú amb la seua exdona sinó, a més, causar "el major dolor psíquic possible" a la mare, a la qual, efectivament, va provocar greus lesions psíquiques que hui dia continuen pendents de curació.
Els fets es remunten al 3 d'abril de 2022, set mesos després que l’acusat es divorciara de la dona. Segons el relat de la Fiscalia, aquell dia, al poc d'arribar a l'habitatge, el xiquet va avisar la mare per WhatsApp perquè l'arreplegara. Quan ella li va telefonar alertada, va fer que el menut despenjara el telèfon mentre culminava l'atac. Volia que l'exparella escoltara els crits del xiquet per a "causar-li dolor".
Els pèrits van negar cap trastorn mental
Un equip d'especialistes van certificar davant el tribunal del jurat el maltractament continu que va patir durant anys la mare del xiquet assassinat a mans de l’home. Els experts van emmarcar l'homicidi en un cas de violència vicària, motivat pel fet que l'acusat "no va tolerar perdre el control sobre la seua dona". I com a evidència d'aquesta interpretació, van destacar que l'home continuava mantenint que el xiquet "va pagar els plats trencats" de la separació, responsabilitzant la dona de l'homicidi. Així, van assegurar que l'agressor no tenia alterada ni la intel·ligència ni la voluntat quan va cometre el crim.
Durant el juí, el metge del centre de salut de Sueca que va atendre el processat el dia del crim va avalar aquesta interpretació, va advertir que va tindre "un comportament coherent" i va descartar que estiguera sota els efectes o la dependència de l'alcohol, com l'acusat va mantindre durant el relat de com va matar el fill.
