Pobresa menstrual: què és i com combatre-la

Milions de dones arreu del món no disposen dels recursos per a mantindre una higiene menstrual adequada

Dues de cada deu dones a Espanya no disposen dels recursos per a mantindre una higiene menstrual adequada
Dues de cada deu dones a Espanya no disposen dels recursos per a mantindre una higiene menstrual adequada / À Punt NTC

T'imagines haver de triar entre comprar menjar o productes d'higiene íntima? És la situació a què s’enfronten dues de cada deu dones a Espanya una vegada al mes. Pateixen pobresa menstrual, un problema que les obliga a recórrer a mètodes antihigiènics com ara tovalloles, cartons o draps. 

Cada 28 de maig se celebra el Dia Internacional de la Higiene Menstrual amb la intenció de normalitzar el període, desmentir mites relacionats amb la regla i ajudar les dones a conéixer millor el seu cicle menstrual, però milions de dones arreu del món no disposen dels recursos per a mantindre una higiene menstrual adequada.

A Espanya més de 940.000 dones, el 20% de la població femenina, estan per davall del llindar de la pobresa i no poden accedir a productes d'higiene íntima ni tampoc a aigua potable, sabó o altres elements necessaris per a cuidar la higiene i, per tant la salut. Així ho denuncia Ana Enrich, la impulsora de Period.org a Espanya, una organització que lluita contra la pobresa menstrual a nivell global des de 2015.

Enrich va decidir crear la divisió espanyola d’aquesta ONG en plena pandèmia, ha explicat a À Punt NTC, perquè fent voluntariat amb persones amb problemes econòmics al seu barri es va adonar que calia incloure els productes d’higiene menstrual entre els productes d’higiene que els proporcionaven. 

I és que la situació de pobresa menstrual s’ha agreujat a causa de la pandèmia perquè, segons un estudi de la Universitat de Denver que ha encarregat el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament i ONU Dones, aquesta pobresa ha colpejat especialment les dones. De fet, s’espera que la taxa de pobresa entre les dones a nivell global augmente un 9,1% entre 2019 i 2021, una dada que encara és més colpidora tenint en compte que la previsió abans de la Covid-19 era que disminuira un 2,7%.

Per això, en Period Spain han posat en marxa un projecte de micromecenatge per a dur a terme un estudi que permeta mesurar l’impacte de la pobresa menstrual en la salut de les dones, però també com les afecta a nivell personal i social. L’objectiu és elaborar un document que ajude a defensar que l’administració ha de responsabilitzar-se d’aquest problema perquè, assegura Enrich, el cost que suposa per a la sanitat pública haver de fer-se càrrec dels problemes físics i psicològics que genera la pobresa menstrual és major que el de garantir que totes les dones puguen accedir als productes d’higiene menstrual.  

Fins a 50 euros a l’any en productes d’higiene menstrual

Segons els càlculs de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), depenent del tipus de dessagnament i la duració de la menstruació, i del producte d’higiene menstrual que s’utilitze, la despesa pot arribar als 50 euros a l’any. 

Despesa anual en productes d'higiene femenina
Despesa anual en productes d'higiene femenina / Marta Galindo

Tenint en compte que la duració mitjana de la vida fèrtil de les dones és de 40 anys, l’import total pot arribar als 2.000 euros, una quantitat molt elevada per a uns productes que en l’organització consideren tan essencials i necessaris com els medicaments o ara la mascareta. 

Per a qui tinga curiositat, es pot obtindre un càlcul més aproximat a la realitat de cada dona amb aquesta calculadora menstrual de la marca de copes menstruals Intimina. 

Combatre la pobresa menstrual

La preocupació per la pobresa menstrual està creixent i en els últims mesos han aparegut tot un seguit d’iniciatives i propostes per a combatre-la en diferents graus. 

A Espanya els productes d’higiene menstrual tenen un 10% d’IVA, més del doble del mínim que s’aplica normalment als productes considerats de primera necessitat. Així, entitats com l’OCU demanen que es reduisca al mínim, situat en el 4%, perquè això garantiria més facilitat d’accés per a les dones. 

Altres iniciatives van encara més lluny i demanen la gratuïtat en edificis públics, com va fer el partit Més Madrid fa poc més d’un més. De fet aquesta és una mesura que ha implantat la Universitat de Vigo, que s’ha convertit en el primer centre d’educació superior que ofereix aquests productes de manera gratuïta.

També al País Valencià es treballa per erradicar la pobresa menstrual. Recentment Esquerra Republicana ha registrat una iniciativa legislativa popular (ILP) on demana que siguen completament gratuïts, ja que consideren que és l'única forma d’eliminar el “greuge econòmic” que suposa per al 50% de la població la inversió en productes d’higiene femenina

Un altre exemple són els tallers organitzats per l’Ajuntament de Suera (Plana Baixa), en què es proporcionarà gratuïtament una copa menstrual a cada dona empadronada al municipi que estiga en edat de menstruar i la demane. 

També et pot interessar