Organitzacions de dones reclamen la igualtat de tracte davant la justícia

Més de 70 col·lectius demanen al CGPJ que actue per a frenar la petició a un jutjat de Gandia d’un pare, condemnat per abusos sexuals, que vol un règim de visites al fill

Façana del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)
Façana del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) / À Punt NTC

Que la justícia tracte amb igualtat homes i dones, que analitze amb el mateix criteri la situació d’uns i la de les altres. És la petició de les organitzacions feministes o que ofereixen assistència a les dones que han patit algun tipus de violència de gènere. Així ha quedat palés en Les notícies del matí, on Herminia Royo, advocada de l’Associació de Dones Separades i Divorciades del País Valencià ha reivindicat una feminització de la justícia.

Més de 70 entitats de dones han demanat la revisió d’un cas que porta un jutjat de Gandia, on un home, condemnat per abusos sexuals a una xiqueta, ha demanat ara visitar al germà de la menor i fill d’ell.

En opinió de la lletrada Herminia Royo, hi ha una violència institucional cap a les dones, sobretot en casos en què col·lideixen els seus drets amb els d’un home, com passa sovint en els casos de la custòdia o el règim de visites de les parelles divorciades. "La justícia s’ha de feminitzar", insistia Royo.

Alanna denuncia la repetició del patró

En el mateix sentit es pronunciava Virginia Sanchis, vicepresidenta de l’Associació Alanna, entitat que treballa per la inclusió de les dones en situació greu de vulnerabilitat. Denunciava en Les notícies del matí que en els casos en què es judicialitza una situació de violència de gènere, que a més té repercussions sobre els menors, es repeteix un patró estructural: "La dona és roïna i els menors estan desprotegits", expressava durant la seua intervenció en la ràdio d’À Punt.

Sanchis i Royo es pronunciaven així en referència a casos com el d'un jutjat de Gandia. Allà, la jutgessa ha ordenat estudiar la reclamació d'un pare que ha demanat el règim de visites del fill, de deu anys. L'home ha exit de la presó fa uns mesos, després de complir la condemna de cincs anys i mig per abusar de la germanastra del menut.

Arran d'aquesta sentència, l'home, a més, té prohibit estar prop de menors i treballar de qualsevol cosa que implique contacte habitual amb aquests, almenys durant els pròxims huit anys. També té una orde d'allunyament de la víctima.

La mare del xiquet, que ha intervingut en Les notícies del matí, ha afirmat sentir "molta indefensió" davant la justícia, a més de lamentar que un psicòleg haja de fer un informe sobre el seu fill per a basar-se en ell i determinar el règim de visites, perquè significa exposar encara més el menor en aquest procés judicial.

La dona, de la qual À Punt omet el nom per a protegir-la, ha exposat que el pare del menor, malgrat haver estat condemnat per abusos sexuals comesos a una altra filla de la dona, vol que el xiquet estiga amb ell els caps de setmana, la meitat de les vacances i alguns caps de setmana. El xiquet, segons ha detallat la mare, té la mateixa edat que l’altra filla quan va patir els abusos.

Fins a una setantena de col·lectius de dones han dirigit una queixa a la comissió disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) perquè actue contra la decisió d'aquesta jutgessa d'estudiar la petició del condemnat. De fet, la mare afectada ha afirmat sentir més suport d'aquestes entitats que de la justícia. “Em sent molt a soles davant la justícia", ha sentenciat. 

També et pot interessar

stats