Les claus de la pròrroga del lloguer: qui se’n pot beneficiar, com demanar-la i què passa si el Congrés la tomba
Responem a les preguntes que ha generat la mesura del govern espanyol que podria beneficiar 270.000 valencians
El govern espanyol va aprovar el 20 de març el Reial decret llei 8/2026, publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) l'endemà i en vigor des del 22 de març, que permet als llogaters sol·licitar una pròrroga extraordinària de fins a dos anys en els contractes que finalitzen abans del 31 de desembre del 2027.
La mesura podria fer que vora 270.000 valencians eviten pujades del preu del lloguer superiors al 30%. Però la seua continuïtat no està garantida: el Congrés ha de convalidar-la en un termini màxim de trenta dies, i una part del govern ha reconegut que encara no compta amb els suports necessaris, principalment el de Junts, que no està garantit.
Els ministres de Sumar, i en especial Pablo Bustinduy, s’han mostrat més segurs que finalment, la mesura tirarà avant. “Guanyarem la votació”, assegurava el ministre de Consum este dilluns. Ho va dir després de notificar a tretze fons i immobiliàries que estan obligats a acceptar la pròrroga dels contractes de les 100.000 vivendes que tenen llogades.
Estes són les principals preguntes que planteja la mesura.
En què consistix la pròrroga del lloguer?
El Reial decret llei 8/2026 introduïx una pròrroga extraordinària per als contractes d'arrendament de vivenda habitual subjectes a la llei d'arrendaments urbans (LAU) que estiguen en vigor el 22 de març del 2026 i que finalitzen abans del 31 de desembre del 2027. És a dir, queden fora els lloguers per temporada o per habitacions.
La pròrroga es pot demanar per períodes anuals i fins a un màxim de dos anys addicionals. A més, la norma posa un límit del 2% a la pujada anual d’import durant el mateix període. Estes dos condicions s'apliquen tant si el propietari és una persona física com jurídica, tot i que en el cas dels grans tenidors el llindar del 2% és innegociable.
Qui es pot beneficiar de la pròrroga?
Poden acollir-se a la mesura les persones llogateres amb un contracte que vença entre el 22 de març del 2026 i el 31 de desembre del 2027, ja siga perquè conclou el període de pròrroga obligatòria o perquè finalitza la pròrroga tàcita.
A la Comunitat Valenciana, la mesura podria afectar 108.086 contractes que finalitzen entre el 2026 i el 2027, i beneficiaria un total de 268.053 valencians i valencianes. A tot l'Estat, les xifres arriben al 1.037.603 habitatges i prop de 268.739 potencials beneficiaris.
Com em puc beneficiar de la mesura?
La pròrroga no és automàtica: la persona que viu de lloguer ha de sol·licitar-la de manera expressa. Una vegada sol·licitada, el propietari està obligat a acceptar-la, llevat que es done alguna de les excepcions taxades: que les parts hagen fixat altres condicions per acord previ, que el propietari haja comunicat la necessitat d'ocupar la vivenda per a ús personal, o que s'arribe a un nou acord amb una renda inferior a l'actual.
La sol·licitud ha de fer-se per escrit i amb comprovant de lliurament. El Sindicat d'Inquilines ha preparat models per a facilitar la redacció d’esta comunicació. L'opció més segura és enviar-ho per burofax, ja que deixa constància fefaent de la comunicació. Correus explica com fer-ho en el seu web.
La puc demanar ja?
Sí. El Reial decret llei és una norma plena i plenament eficaç des del moment de la seua publicació en el BOE amb independència del que ocórrega després en seu parlamentària. Els contractes en què els llogaters hagen notificat la sol·licitud de pròrroga abans del 6 de maig del 2026 quedaran subjectes a les condicions del decret, fins i tot si este perd vigència. Per això, les organitzacions d'inquilines recomanen actuar amb rapidesa i no esperar el resultat de la votació al Congrés.
Per què podria deixar d'estar vigent?
Tot i que el decret llei està en vigor des del moment que marca el BOE, té trenta dies per a ser convalidat pel Congrés, un termini que acaba el 6 de maig. Si finalment la cambra baixa no la convalida, el decret decaurà i perdrà la vigència.
Què passa si el Congrés fa caure la mesura?
Depén de la situació de cada llogatera. Hi ha tres supòsits possibles:
El primer és el més clar. Si el llogater demana per escrit al propietari que aplique la pròrroga i el contracte venç abans que el Congrés convalide o tombe el reial decret, la pròrroga serà vàlida i es mantindrà durant dos anys amb independència de la decisió de la cambra baixa.
El segon supòsit és el dels llogaters que demanen la pròrroga, però el contracte finalitze després de la data en què hipotèticament decaiga el decret. Ací el panorama és més incert. Mentre que entitats com el CAES argumenten que els drets generats durant la vigència del decret es conserven, diversos experts advertixen que hi ha poca certesa jurídica, i que el manteniment de la pròrroga podria haver de dirimir-se en tribunals.
El tercer supòsit no té opcions: qui demane la pròrroga després que el decret haja decaigut no tindrà cap possibilitat d'acollir-se a la mesura.
Aleshores, què puc fer?
La recomanació d’organitzacions de consumidors i entitats que representen els interessos dels llogaters és unànime: convé sol·licitar la pròrroga com més prompte millor, sense esperar el resultat de la votació al Congrés, especialment si el contracte venç en menys d’un mes. Demanar-la ara no comporta cap risc i, en canvi, no fer-ho pot significar perdre la protecció que oferix la mesura.
