Les morts per coronavirus s'estabilitzen al voltant de les 7.400

Per primera vegada des de l’inici de la pandèmia, les diverses estadístiques oficials comptabilitzen xifres molt similars de defuncions a les comarques valencianes 

Un sanitari treballa en la Unitat de Vigilància intensiva (UCI)
Un sanitari treballa a la unitat de vigilància intensiva (UCI)

El degoteig diari de xifres relacionades amb la pandèmia de coronavirus ha acabat generant una sobreabundància de dades la lectura de les quals no sempre ha sigut unànime. De fet, és un debat que es reprodueix a nivell mundial.

Només en el cas de les morts, l’indicador més dramàtic, des de març de l’any passat a Espanya hi ha tres organismes oficials que donen informació, sovint amb notables diferències. Són l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el registre de mortalitat diària (MoMo) de l’Institut Carlos III i el Ministeri de Sanitat, que centralitza tot el que li comuniquen les conselleries de les diverses comunitats autònomes. 

L’INE recorre als registres civils 

Els tres organismes usen diferents metodologies per a comptabilitzar les morts que provoca el coronavirus. L’INE, que al juny passat va posar en marxa un projecte estadístic experimental, recull les dades de defuncions que arriben als registres civils, els aplica un coeficient per corregir la falta d’informació dels que no estan informatitzats, i fa una estimació per comunitats autònomes que publica cada 15 dies. 

El MoMo compara amb l’última dècada

En el cas del MoMo, el sistema d'arreplega de dades de defuncions és prou similar, els registres civils, però canvia el tractament posterior. Compara, dia a dia, les morts que es registren per totes les causes amb la mitjana de defuncions que es podien esperar el mateix dia tenint en compte la mitjana registrada en l’última dècada. L’excés de mortalitat resultant s’atribueix directament o indirectament al coronavirus perquè, des del març de l’any passat, no hi ha cap altra causa, natural o ambiental, que puga explicar la sobremortalitat sostinguda.

La Conselleria es basa en les proves diagnòstiques

Finalment, la Conselleria de Sanitat Universal notifica quasi diàriament (l’excepció són alguns diumenges) les seues pròpies xifres. No són morts produïdes en les últimes 24 hores, sinó notificades en aquest període de temps, perquè entre que una persona falta i se certifica la causa poden passar diversos dies, sobretot quan el decés es produeix en un domicili i no en un hospital. Per aquesta raó des del començament de mes el departament que dirigeix Ana Barceló ha començat a diferenciar diàriament entre les morts recents i les produïdes temps arrere, però no certificades fins ara. I és que, tant la Conselleria, com el Ministeri, només comptabilitzen les defuncions que tenen darrere alguna prova diagnòstica. 

Tot plegat, això explicaria per què les xifres de morts d’aquests tres organismes han ballat des de març, amb decalatges que en el cas de la Comunitat Valenciana han arribat en algun moment al miler. Des de fa unes setmanes, però, coincidint amb la frenada de la crisi de mortalitat gràcies a les vacunes, les tres estadístiques han tendit a anivellar-se progressivament.  

158 municipis sense morts per Covid 

Així, segons l’última balanç de l’INE, que es va conéixer la setmana passada i que arriba fins al 19 d’abril, des del març de 2020 fins a aquest dia, al País Valencià hi ha hagut 59.536 morts per totes les causes. El MoMo, per la seua part, comptabilitza pràcticament les mateixes -59.422-, de les quals 7.216 són sobremortalitat. Una xifra molt similar (7.147) és la que sumen els cinc períodes d’excés de mortalitat que l’Institut Carlos III ha detectat a les comarques valencianes durant l’últim any, mentre que el balanç total de defuncions que ahir va donar la Conselleria situa la dada en 7.377. En l'última setmana només se n'han comptabiltzant 5. És a dir, la corba de mortalitat s’està estabilitzant, ara per ara, per davall de les 7.400, segons totes les fonts oficials.

Aquestes defuncions s’han distribuït amb distinta intensitat en 357 municipis valencians, és a dir, que n'hi ha uns altres 185 on, de moment, no han hagut de lamentar cap mort per la pandèmia. 

També et pot interessar