El material de la façana incendiada genera un creuament d'opinions entre veus expertes

La velocitat a què es va escampar el foc per la façana de l’edifici incendiat a Campanar, que ha deixat almenys nou morts, ha suscitat un gran debat entre els experts i el veïnat. Per què la flama va pujar tan de pressa? Era ignífug el material utilitzat? Complia la normativa?

En un comunicat que s'ha publicat aquest divendres, el Col·legi Oficial de l'Arquitectura Tècnica de València (COAT València) ha instat a la cautela i a la prudència en les valoracions sobre les causes del sinistre. “L'extraordinària velocitat de propagació i l'observació del comportament del foc semblen indicar en principi que hi han influït les característiques de la façana, al costat del vent imperant, però encara no podem determinar per què aquesta façana ha tingut un comportament contra el foc com el que ha tingut”, han dit en el comunicat.

El Col·legi assegura que encara no es pot concloure que haja sigut l’aïllant i afirma que, segons la seua documentació sobre l’edifici, “en el certificat final d'obra indica que no és poliuretà, com s'ha dit, sinó un aïllant mineral de llana de roca”.

Si es confirma l'ús de polímers, com el poliuretà o el polietilé, el fet és que la constructora no hauria vulnerat la normativa existent el 2008, quan es va acabar la promoció d'habitatges de Campanar, per haver quedat coberts de panells d'alumini.

L'edifici el van començar a fer el febrer del 2006, amb anterioritat a l’actual Codi Tècnic de l'Edificació que regeix les edificacions. Arran de l'incendi de Londres, el 2019 hi van efectuar una modificació per augmentar les exigències respecte als materials i les façanes ventilades com aquesta, exigències que s'incrementen segons l'altura de l'edifici. Aquesta norma també és posterior a la construcció de l'edifici.

“Cal deixar de fer especulacions no documentades. El nostre país té unes normes de construcció tremendament restrictives i exigents i precisament la Comunitat Valenciana ha sigut pionera en controls de qualitat molt estrictes”, han assegurat. “La investigació determinarà les causes i serà moment d'estudiar accions perquè no puga produir-se mai una tragèdia com aquesta”, han conclòs.

3A Composites nega haver fabricat el revestiment de la façana

Per la seua part, l'empresa 3A Composites ha negat aquest divendres haver fabricat els panells del revestiment de la façana, com “erròniament afirmen alguns mitjans”. La companyia ha assegurat ser “conscient” del paper fonamental que exerceixen els materials de construcció respecte a la seguretat i, per tant, “secunda i dona suport a normes clares i estrictes en matèria de protecció i seguretat contra incendis”. 

Han insistit que defensen façanes ventilades, resistents al foc, i que ells només venen productes amb nuclis de materials retardants de foc o no combustibles.

Què és el model de façana ventilada?

L'arquitecte Juan José García Aranda, de 311 Studio, ha explicat que el disseny de la façana deixa una cambra ventilada entre el revestiment i l'aïllament, “ideal” per a protegir l’estructura de les temperatures i la humitat. “Plàstics o derivats del petroli serien recomanables només en recintes tancats, en cambres entre el mur interior i la façana”, ha aclarit.

"El problema, com sempre, és fer bé les coses. Els edificis s'han d'aïllar d'una manera correcta", ha reivindicat als micròfons d'À Punt Rafael Royo, subdirector de Qualitat i Acreditació de l'Escola d'Enginyeria Industrial de la UPV. Quan s’empren plàstics o derivats del petroli a l'exterior i sense protecció, tenen una càrrega de foc molt alta, segons els arquitectes, que aposten per les llanes minerals, com la de roca o la fibra de vidre. 

Per la seua banda, la vicepresidenta del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de València, Esther Puchades, ha insistit que la façana ventilada en si no sols no presenta cap inconvenient, sinó que és “bastant eficaç” en impermeabilització i insonorització.

En una entrevista aquest dijous, Puchades va atribuir la voracitat del foc al revestiment de poliuretà de l'edifici. "Davall de les peces d'alumini col·locades a la façana de l'edifici hi ha poliuretà, un producte "totalment inflamable, que és el que ha provocat l'expansió de les flames en menys de mitja hora".

Aquest divendres, també als micròfons d'À Punt, ha matisat les seues paraules i ha explicat que "en el vídeo es veu llana de roca o fibra de vidre, que és un material inorgànic que no s'inflama, es veuen planxes d'alumini per l'exterior que fan la façana ventilada i faltaria saber –perquè està en investigació– en quina part d'aquests dos elements pot estar aquest material plàstic altament inflamable al contacte amb calor i flama".

Grenfell, el punt d’inflexió

En l'imaginari col·lectiu apareix un altre incendi, el de la Torre Grenfell de Londres, que el 2017 va causar huitanta morts. Aquest succés va generar modificacions en la legislació del Regne Unit per a regular materials i la construcció d'edificis alts.

Falta veure què succeirà amb els edificis que, com els que la immobiliària Fbex va alçar a Campanar, presenten aquest tipus de façana. Puchades creu que l'ideal seria revertir-la, canviar el polímer en qüestió per un material més estable i tornar a col·locar l'estructura ventilada. Però fer-ho pot comportar un elevat cost per a les comunitats de propietaris.

El sector defensa el material

L'Associació d'Instal·ladors d'Aïllament (Aisla) ha emés aquest divendres un comunicat on rebutja “els atacs que s'han comés en les últimes hores” cap al poliuretà, i apunta que, d'acord amb les seues informacions, el bloc d’habitatges de Campanar no disposava d'aïllament d'aquest producte. Asseguren que és fals que siga l’agent propagador del foc.

També l'Associació Nacional de Fabricants de Materials Aïllants (Andimat) ha instat a la prudència a l'hora d'esmentar materials utilitzats en la construcció de l'edifici, a l'espera de disposar d'un informe oficial que esclarisca les causes del succés. “No hi ha evidències que el poliuretà formara part de la façana”, han afirmat, i han demanat diferenciar el revestiment i l’aïllament, ja que són “sistemes diferents amb funcions també diferents”. A més, han oferit la seua col·laboració a les administracions per resoldre dubtes tècnics.

Al seu torn, l'Associació de la Indústria del Poliuretà Rígid (IPUR) ha eixit al pas per a afirmar que no hi ha evidències que el poliuretà formara part de la façana ventilada de l'edifici, “ni com a rebliment del revestiment exterior ni com a material aïllant en la cambra d'aire, pròpia d'aquesta solució constructiva”.