El revestiment dels panells i la façana ventilada, en el punt de mira per la ràpida propagació de les flames
La promotora anunciava una façana moderna coberta amb un "innovador" material tipus ALUCOBOND, panells d'exterior d'alumini però amb un revestiment interior que pot perdre el tractament ignífug a altes temperatures
"Dos edificis avantguardistes i singulars units per un espectacular ascensor panoràmic", i modernes "façanes revestides per un innovador material d'alumini tipus ALUCOBOND". Així s'anunciava la promoció d'habitatges arrasada en l'incendi del barri de Campanar de València. Es prometia un edifici de luxe, amb "la màxima qualitat en la construcció" i "rigorosos controls de qualitat durant tot el procés d'edificació". Hui és un esquelet de formigó, l'escenari del pitjor incendi en la història de la ciutat de València i les veus expertes sospiten de "l'innovador" material de la façana com un element determinant en la ràpida propagació de les flames.
L'ALUCOBOND és un panell format per dues làmines de coberta d'alumini i un nucli farcit d'agregat mineral que l'empresa que el comercialitza considera "difícilment inflamable o no inflamable". El defén com a "sinònim de qualitat de construcció sostenible i dels més alts estàndards de disseny". La coberta d'alumini, la part que es veu des de l'exterior, és la més prima d'aquests panells. Esther Puchades, la pèrita de l'edifici, hui vicepresidenta del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de València (Cogitival), va introduir la hipòtesi del revestiment de poliuretà en una primera valoració de l'incendi a À Punt. Va recordar que aquest és un material "totalment inflamable" i el va relacionar amb "l'expansió de les flames en menys de mitja hora". D'acord amb l'explicació de Puchades, una vegada en flames, el poliuretà goteja, la qual cosa hauria estés l'incendi cap avall, al mateix temps que la calor de la combustió i l'aire calent van projectar el foc cap amunt. Tanmateix, informacions posteriors apunten a la possibilitat que s'emprara un altre material, com llana de roca, per al revestiment dels panells o l'aïllament de l'edifici.
L'excap del servei de Bombers de l'Ajuntament i doctor en Enginyeria Industrial, Vicent Pons, ha matisat a À Punt aquest divendres que tècnicament "el poliuretà no és inflamable" (que crema ràpidament), sinó "combustible". Segons ha explicat, el poliuretà du un tractament ignífug "que aguanta temperatures normals, però si l'incendi és molt fort, s'obri i perd el producte que l'ignifuga". Pons ha demanat prudència i no pontificar precipitadament sobre les causes. "Sabrem què ha passat quan acabe la investigació i ens emportarem moltes sorpreses (...), quan acabes la investigació d'un incendi, el que més sorprén és com de fàcil que hauria sigut evitar-ho, com ara no tindre un endoll múltiple al costat de la cortina i coses així", ha manifestat a Les notícies del matí.
Efecte xemeneia, per la façana ventilada
El degà del Col·legi d'Arquitectes, Luis Sendra, posa l'accent en la combinació del revestiment de les plaques amb l'estructura de "façana ventilada", que deixa "una cambra d'aire entre el tancament i l'exterior". Segons ha explicat als serveis d'informatius d'À Punt, "en un moment determinat les flames poden pujar per ahí i fer efecte xemeneia, que és el que probablement ha fet que s'haja estés tan ràpidament". "Això cremaria les plaques, el foc entraria dins i per ací pujaria, cremant uns altres elements combustibles", ha detallat Cendra, que recorda que el material sota sospita era legal en la construcció d'habitatges.
Un revestiment similar al de l'incendi de la torre Grenfell de Londres
Un revestiment de polietilé, derivat plàstic com el poliuretà, cobria la torre Grenfell de Londres, un bloc de 24 plantes on van morir 80 persones en un tràgic incendi que va obligar a revisar la normativa europea sobre la construcció. El codi tècnic d'edificació, que data de l'any 2006, ja preveu aquests tipus de situacions i va reforçar-se arran el sinistre de Londres per a evitar la incorporació de materials combustibles a les façanes.
L'edifici de Campanar va quedar fora d'aquesta normativa per uns pocs mesos. Va començar a construir-se el 2005. La promotora responsable, la catalana Fbex, no va arribar a acabar l'obra, que havia arrancat en plena bambolla immobiliària. El 2008 va entrar en crisi i el 2010, en concurs de creditors, amb un deute de 640 milions. A la finca de Campanar es venien sobre plànol pisos de dues habitacions a 300.000 euros, uns preus que van haver d'abaratir-se per a poder comercialitzar els habitatges durant la crisi.
