El foc crema 1.300 hectàrees i amenaça el parc natural de les Gorges del Cabriol

Mitjans aeris i un contingent de més de 400 efectius terrestres treballen a Venta del Moro per a extingir les flames amb el vent com a principal enemic

Imatge de portada: terreny afectat per l'incendi declarat a Venta del Moro / Biel Aliño (Efe)
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
05 de juliol 2022 - 09:23 Actualitzat: 05 de juliol 2022 - 16:50

L'incendi forestal declarat diumenge de vesprada al terme municipal de Venta del Moro continua cremant una gran massa boscosa en aquest paratge de la comarca de la Plana d'Utiel-Requena amb unes condicions meteorològiques com a rerefons que han complicat l'extinció especialment durant les últimes hores. Quan les tasques semblaven encarrilades i el foc estava estabilitzat, un sobtat canvi de vent a ponent dilluns de vesprada, combinat amb la baixa humitat de l'entorn i les altes temperatures van reactivar les flames, que amenacen d'entrar en la reserva natural de les Gorges del Cabriol. Ja estan a les portes d'aquest espai que forma part d'una reserva de la biosfera de la Unesco.

Segons les estimacions de les autoritats, l'incendi ja ha calcinat més mil hectàrees, xifra que el converteix ja en el més greu de la temporada. Afortunadament, no ha calgut fer evacuacions preventives de moment, tot i que gran part del veïnat de Casas de Moya, llogaret proper, ha decidit abandonar les seues cases per por. 

On està l'incendi?
On està l'incendi? / À Punt NTC

Objectiu: protegir les Gorges del Cabriol

La seguretat de les persones és la prioritat del dispositiu coordinat per la Generalitat amb la col·laboració de la Diputació de València i de la delegació del govern espanyol. Centenars d'efectius treballen aquest dimarts sobre el terreny per a tractar d'apagar el foc en un contingent en què també participen catorze mitjans aeris, que han tornat amb la primera claror del dia. Als més de 200 operatius terrestres de la Comunitat Valenciana s'han unit en la lluita contra les flames una quantitat similar d'agents de la Unitat Militar d'Emergències. També s'hi han desplaçat a la zona per a ajudar en l'extinció recursos del Servei de Prevenció i Extinció d'Incendis Forestals de Castella-la Manxa, que ha mobilitzat cinc avions.

El secretari general d'Emergències, Josep Maria Àngel, ha explicat en Les notícies del matí d'À Punt que estem davant d'un incendi "molt complex" per la morfologia del terreny en què s'ha originat. A hores d'ara es treballa fonamentalment en dos fronts, un ubicat en el flanc dret del perímetre i un segon orientat a l'esquerra, cap a la reserva natural de les Gorges del Cabriol. "Estem en el llindar que les flames comencen a afectar el parc", ha advertit Àngel. Una possibilitat que l'operatiu antiincendis tracta d'impedir a tot preu, i en la comesa de protegir la massa forestal que connecta amb l'espai natural se centren tots els esforços.

Amb més de 30.000 hectàrees, la reserva de les Gorges del Cabriol és el parc natural més gran del territori valencià. Es considera el bosc de ribera millor conservat, en el qual viu una extensa representació d'aus rapaces i la madrilla del Xúquer, un peix en perill d'extinció.

El vent de llevant, aliat de moment

Els efectius antiincendis treballen a contrarellotge. Els mitjans aeris efectuen descàrregues selectives en els punts calents marcats pels operatius terrestres que han estat sobre el terreny durant la nit. Es vol aprofitar al màxim la "finestra d'oportunitat" que proporciona l'entrada de vent de llevant, de l'est, perquè porta una càrrega d'humitat que ha fet descendir les flames en les últimes hores, ha assenyalat el responsable d'Emergències. Però a la vesprada acaba la treva i la previsió meteorològica empitjora. S'espera de nou vent de ponent, que podrà anar acompanyat d'alguna tempesta d'estiu, amb ràfegues erràtiques i altes possibilitats de tronades que poden complicar de nou l'extinció del foc.

A les nou del matí s'ha celebrat una reunió en el lloc de comandament avançat per a analitzar l'evolució del foc i prendre decisions sobre els pròxims moviments. A les dues del migdia n'hi ha convocada una altra trobada de seguiment.

L'incendi de Venta del Moro es va iniciar a les tres i mitja de la vesprada de diumenge en una finca privada. Tot apunta que un llamp va ser el detonant d'aquesta catàstrofe natural. Van ser els mateixos habitants del recinte els qui donaren l'avís i començaren a sufocar les flames mentre arribaven els primers efectius de bombers. A partir d'aquell moment els fets es precipiten: només en unes poques hores Emergències va passar de donar el foc per estabilitzat a demanar ajuda a l'UME. La virulència del foc era tal, ha puntualitzat el dirigent del 112, que en una forqueta entre dues i tres hores es cremaren unes 200 o 300 hectàrees de terreny, fins a arribar a les 1.300 que marca l'últim balanç de les autoritats, aquest dimarts.

El vent, normalment enemic, ha dificultat des del principi les tasques d'extinció. L'orografia del terreny, de difícil accés i amb gran quantitat de massa forestal, tampoc ho ha posat fàcil. Tot i això, l'incendi es donava per estabilitzat en un primer moment sobre el migdia, després de cremar aproximadament un centenar d'hectàrees. Emergències, de fet, va retirar fins i tot els efectius. Però els bombers avisaven que la situació podia empitjorar per les condicions meteorològiques, com finalment ha ocorregut. Un brusc canvi de vent, unit al descens sobtat de la humitat al 16% i les altes temperatures, va reactivar les flames de vesprada i va fer botar la cua de l'incendi, ha explicat José Miguel Basset, inspector en cap de Bombers del Consorci de València.

La columna de fum ha arribat als 350 quilòmetres d'extensió, fins i tot ha sigut visible des del nord de les illes Balears. Les cendres han caigut en poblacions de la província de Castelló, com ara Sogorb. 

També et pot interessar