Les al·lèrgies es disparen amb l’arribada de la primavera: com t’afectaran depenent d’on visques?
Una ferramenta de la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia permet avançar-nos als símptomes
L’astronomia ha permés marcar en el calendari l’inici de la primavera amb l’arribada de l’equinocci de març, que va tindre lloc dimecres. No obstant això, cada vegada més persones anticipen l’entrada a l’estació amb un esternut i una intensa picor als ulls o al paladar. De fet, enguany, la calor sense precedents de gener i la falta de pluges han estat darrere de l’arribada primerenca d’aquests incòmodes símptomes a la Comunitat Valenciana.
Abans, la majoria de pacients eren monosensibles al pol·len, però en els últims anys hi ha un fenomen de polial·lèrgia, en què és habitual que les persones encadenen al·lergògens d'èpoques diferents, que arriben fins a finals d'agost
Com t'afectarà enguany l'al·lèrgia a la Comunitat Valenciana?
La Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia (SEAIC) ha pronosticat una primavera més “lleu” a la Comunitat Valenciana pel que fa a l’afectació d’al·lèrgies, en comparació amb la intensitat amb què la viuran zones del sud i l’interior de l’estat, on patiran concentracions de 5.000 grans de pol·len per metre cúbic, amb pics que poden arribar-ne fins a 12.000. Però no tot són bones notícies al nostre territori, ja que la temporada de pol·linització no només s’ha avançat a les primeres setmanes de l’any, sinó que previsiblement es podria allargar fins a l'estiu en el cas d’alguns al·lèrgens.
Per a poder mesurar i predir com ens afectarà la presència de pol·len prop de casa, la SEAIC ha desenvolupat www.polenes.com, una ferramenta que permet visualitzar les dades d’una xarxa d’estacions que funcionen gràcies a la col·laboració entre voluntaris i universitats de tota Espanya. A la Comunitat Valenciana, comptem amb cinc punts de mesurament actius, ubicats a Castelló de la Plana, València, Xàtiva, Elx i Alacant.
Juan José Zapata, president del Comité d'Aerobiologia Clínica de la SEAIC, aclareix que el visor està pensat perquè els pacients puguen detectar quan es pot produir un pic. “Si tu eres un pacient que té sensibilitat a un al·lergogen concret, has de mirar les concentracions de pol·len a l'estació o estacions més pròximes”, explica Zapata. “En cas de detectar una tendència alcista d'aquelles substàncies a què tens sensibilitat, et pots començar a prendre el tractament”, recomana. Zapata també aconsella aprofitar aquesta informació per a prendre mesures de control ambiental: “Per exemple, saber quan fer i quan no fer exercici a l'exterior, si cal anar amb cura i ventilar la casa només al migdia i no al matí o a la nit, que és quan hi ha més concentracions, o saber quins dies no hauries de posar la roba a l'aire lliure”, detalla l’expert.
L'al·lèrgia al pol·len, l’epidèmia no infecciosa més important del segle XXI
L’al·lèrgia als diferents tipus de pol·len afecta el 15% de la població de la Comunitat Valenciana. En tot l’estat, en pateixen símptomes huit milions d'espanyols. Els quadres que presenten els pacients, segons adverteix la SEAIC, són cada vegada més greus, persistents i difícils de tractar.
"El canvi climàtic és una realitat inqüestionable", assenyala Ignacio Dávila, president de la SEAIC, que responsabilitza els efectes de l’emergència climàtica de l’agreujament d’aquesta afecció, que ja es considera l’epidèmia no infecciosa més gran del segle XXI.
"El canvi climàtic és una realitat inqüestionable"
Per a Juan José Zapata, l'ambient de sensibilització dels pacients ha canviat "de manera extraordinària". "Abans la majoria eren monosensibles al pol·len i era més fàcil de tractar, però en els últims anys hi ha un fenomen de polial·lèrgia, en què és habitual veure persones que van encadenant al·lergògens d'èpoques diferents, que arriben fins i tot fins a finals d'agost".
Per si no n'hi haguera prou, quan el pol·len està exposat a la contaminació, es generen al·lèrgens “molt més sensibilitzats i agressius”, segons Zapata. Es tracta, en paraules de l’expert, de “la tempesta perfecta”, ja que l’agressió que els contaminants generen en les mucoses multiplica la irritabilitat i la sensibilitat a les substàncies al·lèrgenes.