L'estatut del becari, una nova oportunitat per a frenar l'arbitrarietat en les pràctiques

El Ministeri de Treball negocia amb els agents socials i l'alumnat una compensació obligatòria en les formacions i limitar la xifra de becaris en les plantilles

Les claus de l'Estatut del Becari
Principals novetats en l'esborrany de l'estatut del becari / À Punt NTC

Carmen va iniciar les pràctiques de Periodisme carregada d'il·lusió. Estava en quart de carrera a la Universitat Miguel Hernández d'Elx i buscava una primera experiència professional. L'experiment, però, ha acabat en una gran decepció. "No he aprés res i sent que ells sí que se n'han aprofitat", lamenta l'estudiant, que assegura que no ha rebut cap formació ni tutorització pels amos de l'empresa, una micropime digital en què ha fet un poc de màrqueting i gens de periodisme. "Et sents bova i dius: 'és culpa meua per haver-ho acceptat', però al final no fas res", lamenta l'estudiant, que no va cobrar cap compensació pels tres mesos treballats.

Experiències com aquestes són les que aspira a evitar el nou estatut del becari que ha començat a negociar el Ministeri de Treball amb els agents socials. Entre les novetats, hi ha la voluntat d'atorgar més transparència a les pràctiques universitàries i d'FP, i obligar l'empresa o organisme a explicitar en un acord previ els detalls i condicions de l'oferta formativa, siga curricular (necessària per a completar els estudis) o extracurricular.

El que més ens molesta no és no cobrar, sinó el fet d'haver de posar diners de la butxaca Andrea González Henry - Presidenta de la Confederació Nacional d'Associacions d'Estudiants (Canae)

L'esborrany del document, a què ha tingut accés À Punt, condiciona les pràctiques al respecte a la normativa laboral vigent per a la plantilla, inclosos els festius, que es veten les jornades nocturnes i els torns. Així mateix, fa obligatòria una compensació mínima per costos de trasllat o, si escau, d'estada, perquè la formació no coste diners a l'alumnat.

Les pràctiques han d'estar vinculades a un pla de formació amb acompanyament de tutors, que ajuste les activitats al currículum dels estudis. I per a evitar que l'alumnat acabe ocupant llocs de treball a preu de beca es limita el màxim de persones en formació respecte del volum de plantilla. La proposta del Ministeri permet incorporar només un becari en empreses de fins a deu empleats, dos en firmes de fins a 30, tres en plantilles d'entre 31 i 59 treballadors i una xifra inferior al 5% de la massa laboral en companyies amb més de 60 empleats.

Aquesta figura, la del fals becari, ha motivat condemnes judicials recents a la Generalitat i a la Diputació de València després que els tribunals constataren el recurs continuat als contractes de formació per a encobrir relacions laborals en els departaments de comunicació. La nova proposta legal ho complicaria, ja que presumeix que hi ha una relació laboral quan l'activitat coincideix totalment o en part amb la d'una persona en plantilla.

Cada universitat i disciplina, un món

Homologar les condicions és una altra de les demandes en el cas valencià, donada la diferent casuística segons la disciplina i particularment entre centres universitaris públics. La Politècnica de València és l'única que obliga a compensar l'alumnat –més del 98% de les beques són remunerades– en contrast amb la resta. La Universitat d'Alacant assegura una "borsa d'ajudes" en una de cada huit beques, mentre les de València, Elx i l'UJI no han aportat les dades concretes a À Punt al tancament de la peça. Segons els representants de l'alumnat, en aquestes últimes la gran majoria no es remuneren.

Aquesta realitat està causant situacions contradictòries com la que ha viscut Rubén, alumne del Grau de Comunicació Transmèdia per la UPV. La ràdio en què va fer les pràctiques amb una altra universitat ja no vol contractar-lo, perquè ara la Politècnica l'obligaria a pagar-li.

Senyals d'esperança en la representació de l'alumnat

La música de la futura normativa de moment li sona bé al valencià Andrés Fernández, estudiant de Ciències Polítiques i un dels representants de la Coordinadora d'Estudiants Universitaris d'Espanya (Creup) que va reunir-se dilluns amb la ministra Díaz. I ho fa perquè "per primera vegada", ens diu, "se situa l'alumnat en el centre de la reforma de les pràctiques". Fernández pateix en carn pròpia les arbitrarietats del sistema. A la consultora on fa les pràctiques, els becaris (dotze) superen la xifra d'empleats (huit) i les hores d'oficina s'han reduït a una experiència quasi completament telemàtica. "Havia de fer comunicació política, però he acabat de copy per a xarxes i comunicats de premsa, cosa de la qual no tinc ni idea", lamenta l'alumne, que destaca que ni cobren, ni els paguen els desplaçaments.

"El que més ens molesta no és no cobrar, sinó el fet d'haver de posar diners de la butxaca. Moltes vegades vius lluny de l'empresa i has de desplaçar-te, dinar allà i compaginar-ho amb la universitat. A més, estàs pagant uns mil euros a la universitat per la matrícula i els crèdits en les pràctiques obligatòries per al pla d'estudis", destaca Andrea González Henry, de la Confederació Nacional d'Associacions d'Estudiants, Canae, una altra de les veus presents en la reunió amb Yolanda Díaz, en aquest cas mitjançant el Consell de la Joventut.

El problema del preu de les pràctiques curriculars per a l'alumnat queda fora de l'estatut del becari i s'ha d'abordar en altres normes, com la pròxima llei universitària, la LOSU, de la qual ja s'ha presentat l'esborrany i està en fase d'aportacions.

Cotitzar per les pràctiques, una altra batalla

La representació dels estudiants tampoc no ha aconseguit cap compromís amb relació a la demanda que l'alumnat cotitze a la Seguretat Social per les pràctiques. I això a pesar que des de fa un parell anys es va aprovar un Reial decret, el 28/2018, que insta les empreses i entitats a cotitzar per l'alumnat en pràctiques, amb independència de si són remunerades o no. Una norma que continua sense aplicar-se. La UGT ha xifrat en 1.600 milions d'euros la quantitat que deixa d'ingressar Hisenda cada any en cotitzacions per les pràctiques.

Les associacions estudiantils tenen una setmana per a traslladar a Treball les aportacions per a l'estatut del becari, que de moment no passa d'una declaració d'intencions. Aplicar-lo en la realitat pot implicar contradiccions i renúncies. Tot i que les perspectives són bones, Andrés Fernández (Creup) tem, per exemple, que l'obligatorietat de la compensació acabe reduint l'oferta de pràctiques en l'administració pública, en particular a centres sanitaris i educatius.

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, reunida amb la representació de l'alumnat. A la dreta, el valencià Andrés Fernández, per la Creup
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, reunida amb la representació de l'alumnat. A la dreta, el valencià Andrés Fernández, per la Creup / À Punt NTC

També et pot interessar