L'alvocat valencià es posa de llarg a la Marina de València
Professionals de l'agricultura i la cuina defenen aquest dissabte els avantatges saludables i mediambientals d'aquest producte
La Marina de València acull aquest dissabte un acte per a defendre perquè l’alvocat valencià és una aposta sostenible i on s’exposaran l'evolució del cultiu en el nostre territori i els avantatges d’aquest producte local respecte a les importacions procedents des de més de 10.000 quilòmetres.
L’esdeveniment, que s’emmarca dins de la campanya Molt de Gust de la Conselleria d’Agricultura, començarà a les 12:00 a la Marina, al costat de l’edifici Veles e Vents, i inclou una taula redona amb representants del món de l’agricultura, cuina en directe i degustacions.
Amb 2.800 hectàrees plantades, l'alvocat valencià s’ha convertit en els últims anys en una de les apostes al camp com a alternativa a altres fruites que tenen problemes de rendibilitat, com els cítrics o els caquis.
Segons assegura l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja), el nostre alvocat està guanyant protagonisme en els mercats europeus pel valor afegit que ofereix “des del punt de vista de la proximitat, la seguretat alimentària i el respecte al medi ambient”.
El president d’AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, el president de l'Associació de Productors d'Alvocats (Asoproa), Celestino Recatalá; i el secretari autonòmic d'Agricultura, Roger Llanes, al costat de productors i comercialitzadors, seran els encarregats d’exposar les principals claus d’aquest cultiu durant l’acte.
Un projecte valencià investiga una fertilització més ecoeficient de l'alvocat
El nou projecte valencià Agufert pretén desenvolupar pràctiques de maneig integrat de fertilització de l'alvocat per a fer-lo un cultiu més ecoeficient, tant des d'un punt de vista mediambiental com econòmic.
Els socis, l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA), la Universitat Politècnica de València (UPV), Fertusa Marenostrum i AVA-Asaja, preveuen calcular la petjada de carboni i hídrica d'acord amb la sostenibilitat econòmica, així com dissenyar eines i aplicacions digitals.
Després d’establir les pautes de fertilització per a cada parcel·la, s'analitzarà l'efecte que té l'ús de nous agronutrients, bioestimulants o cobertes vegetals i, a través de l'ús d'eines digitals, com una aplicació mòbil, es permetrà als usuaris accedir a la informació obtinguda pel sistema i fer les correccions pertinents en les recomanacions d'adobament.
El projecte, que està cofinançat per la Unió Europea i la Generalitat, ja s’ha posat en marxa i es prolongarà fins al setembre del 2024.
