L'allau de contagis per les noves subvariants encamina a una quarta dosi massiva a partir de la tardor

El viròleg valencià Luis Enjuanes calcula que la primera vacuna intranasal podria començar a administrar-se al final del 2023

L'evolució desbocada de la covid i els nous subllinatges derivats d'òmicron ha posat en alerta les veus expertes / À Punt NTC

La possibilitat d'una vacunació massiva per a administrar la quarta dosi dels sèrums contra la covid-19 a la població general torna a estar damunt de la taula. L'evolució desbocada que ha experimentat la transmissió del virus en les últimes setmanes, espentada pels nous subllinatges derivats d'òmicron, ha posat en alerta les veus expertes. Admeten que els vaccins inicials, desenvolupats en els primers compasos de la pandèmia, i basats en les soques originals, han perdut part de l'efectivitat per a combatre el virus. Temen per això que la situació epidemiològica es descontrole a partir de la tardor, quan el coronavirus pot tornar a fer-se fort i provocar un increment dels contagis. 

Octubre es posiciona com la data més probable per a reprendre les campanyes d'immunització. No només perquè coincidirà amb la temuda arribada del fred, que habitualment dona ales als virus respiratoris; sinó també perquè hi ha confiança que a partir d'aleshores estaran enllestides les noves versions de les vacunes, adaptades a la variant òmicron. Per exemple, Moderna i Pfizer ja han estat provant sèrums basats en el primer subllinatge BA.1 d'òmicron, que es va convertir en dominant l'hivern passat i va deixar un augment massiu d'infeccions. 

El viròleg valencià Luis Enjuanes, que encapçala la recerca d'una de les vacunes espanyoles en què més esperances hi ha depositades per ser la primera intranasal, considera que és prioritari vacunar com més prompte millor els col·lectius de més risc, sobretot la gent major i pacients immunodeprimits, només estiguen preparats els vaccins actualitzats. En una entrevista concedida aquest divendres en A la ventura, ha recordat que hi ha algunes espanyoles molt avançades, com ara la d'Hipra. És la vacuna per la qual aposta el govern espanyol per a lluitar contra la pandèmia a partir de la tardor. Una vegada coberta la franja de majors de 80 anys, Enjuanes creu que la vacunació anirà avançant en els següents mesos de manera escalonada igual que ha passat amb les tres dosis anteriors. 

Les vacunes actuals han fet un servei extraordinari. Cal millorar-les perquè protegisquen bé el tracte respiratori, que és on el SARS-CoV-2 ens infecta Luis Enjuanes - Viròleg

Per a poder administrar l'antídot sobre el qual treballa l'equip coordinat per Enjuanes en el Centre Superior d'Investigacions Científiques encara caldrà esperar. L'investigador prefereix no parlar de terminis concrets, però apunta a un horitzó de finals del 2023 "com a prompte". A diferència de totes les vacunes conegudes, que són intramusculars, aquesta s'administrarà directament sobre les víeis respiratòries, porta d'entrada del virus de la covid-19. Un avanç per a aconseguir l'anhelada immunitat esterilitzant, determinant per aturar la propagació de contagis. De moment, ha provat ser efectiva en els models animals experimentals. "Al llarg de l'any l'objectiu és provar-la en mones, ja hem vist que funciona en ratolins i hàmsters", ha explicat Enjuanes. Si els resultats són els esperats i tot funciona segons la marxa prevista, el següent pas es dur a terme assajos clínics amb humans. 

Tornar a la mascareta?

Mentrestant des de l'àmbit de la ciència i sobretot ara a l'estiu, les veus especialistes demanen prudència i defenen una tornar a les normes bàsiques de mascareta i distància per a evitar el contagi. Les noves variants que marquen els compasos de la setena onada han demostrat, de moment, uns efectes menors quant a la gravetat de la malaltia que provoquen. La simptomatologia és semblant a un refredat o una grip en casos lleus, que es pot complicar amb desmais i síncopes en els més greus. 

La preocupació creix als hospitals perquè el repunt de contagis de les últimes setmanes ja deixa els primers impactes en la pressió assistencial. En quatre dies els ingressos en planta a la Comunitat Valenciana han crescut un 30%, en passar de 702 a 905. Afortunadament, l'impacte de la circulació del virus és menys visible en altres paràmetres, com l'ocupació en unitats de cures intensives i les defuncions, amb xifres molt menors que en onades anteriors. De fet, el nombre de pacients interns en crítics està establitzat en la trentena des de fa mesos i el de víctimes mortals s'ha reduït en un 80%. 

Perquè la situació no empitjore, Enjuanes és partidari de recuperar l'ús de les mascaretes en entorns tancats amb afluències elevades. "Estem ajudant el virus per dos costats: ell s'ajuda a ell mateix evolucionant per a evitar la resposta immune i replicar-se a més velocitat, i nosaltres li facilitem el camí llevant les mascaretes en quasi tots els espais" ha alertat el viròleg. 

També et pot interessar