El jove amb autisme de Manises que viu aïllat en una habitació obté una plaça en un centre d’Ontinyent

Quatre anys després, els pares de Pedro, un jove amb trastorn de l'espectre autista sever, i amb continus atacs d’agressivitat, que vivia sense eixir d’una habitació de sa casa de Manises, han vist complida la seua reivindicació. Finalment, el jove de Manises ha accedit a una plaça en una residència. La seua situació, d’una llarga espera per a aconseguir una plaça, no és una excepció. Les entitats que treballen pels drets de les persones amb trastorn de l'espectre autista denuncien la falta de recursos per a atendre aquests usuaris.

Carmen i Paco havien sol·licitat en ocasions reiterades, des del 2019, una plaça en un d’aquests centres, ja que cada vegada els resultava més complicat atendre Pedro pels atacs d’agressivitat que presentava i que no sols posava en risc al mateix jove, sinó també a la seua família.

Els seus pares van haver de llevar els quadres, els espills i fins i tot la vaixella, perquè quan el xic presentava un dels seus atacs, la situació es tornava complicada.

“Ens agafava de les mans, ens mossegava, vam haver de posar panys...”, recorda Carmen, la mare del jove. “Després ja no ens pegava a nosaltres, però destrossava tota la casa, no el podies deixar a soles”, afig.

Pedro va deixar el centre de dia on acudia el 2019, el que li va trencar les rutines, el control estricte de la medicació i el va recloure a viure en una habitació, sense a penes objectes, perquè no els poguera lesionar.

Els pares del jove havien mostrat la seua desesperació davant la falta de mitjans per a atendre el seu fill, que fins i tot tenia un vàter dins de l’habitació per a evitar danys en la resta de la vivenda, com havia passat en altres ocasions, en què havia arribat a trencar el lavabo i l’aixeta.

A mesura que augmentaren els episodis agressius, Carmen i Paco van sol·licitar ajuda a l'administració. Una vegada i una altra. La Conselleria els va oferir una plaça en una residència d'Utiel, però volien tindre'l més a prop de casa. Després de quatre anys de silenci i d'espera, han rebut contestació de l’administració: anirà a un centre d’Ontinyent, a quasi cent quilòmetres de distància de Manises.

Situacions com la d’aquest jove de Manises, que haurà de viure a cent quilòmetres de la seua família no són estranyes. Les entitats que treballen pels drets de les persones amb trastorn de l’espectre autista reclamen més solucions per a donar resposta a situacions com la de Pedro.

A més, denuncien la nul·la existència de centres públics especialitzats i la falta de transparència pel que fa a l’espera per a aconseguir una cita.

Pocs centres al territori

En aquest sentit, la mare d’aquest jove de Manises recordava que sols hi ha un centre a Alacant i un altre a Castelló per a atendre persones amb aquestes característiques. “Clar, estan saturats”, sentencia en referència als centres especialitzats.

Alejandro Amblar és el president de la Plataforma en defensa del TEA i denuncia que la llista d’espera és de fins a cinc anys: “Ronda els quatre o cinc anys. De fet, hi ha un muntó de queixes en el Síndic de Greuges per aquest motiu”, aclaria. A aquesta circumstància, Amblar afig la de la falta de transparència en aquestes llistes: “Són opaques, no es publiquen”, adverteix. “Fins que una persona no es fa major i mor, no s’alliberen les places en les residències”, denuncia.

Tot i que ha calgut esperar quatre anys, Pedro deixarà, per fi, de veure el món a través d'una finestra i podrà recuperar la rutina que li tallaren abans de la pandèmia.