La intel·ligència artificial, Lorca i Buero Vallejo obrin la PAU del 2024

Vora 24.000 estudiants a la Comunitat Valenciana inicien amb castellà una ronda d'exàmens que s'allargarà tres dies

Aula de realització de l'examen de castellà de la PAU este dimarts
Aula de l'examen de castellà de la PAU este dimarts / Ana Escobar

La intel·ligència artificial, un poema de Federico García Lorca i un fragment d'una obra del dramaturg Antonio Buero Vallejo han protagonitzat este dimarts l'examen de Castellà de la prova d'accés a la universitat (PAU), el primer al qual s'han hagut d'enfrontar els vora 24.000 estudiants valencians i valencianes en esta ronda maratoniana de tres dies que decidirà el seu futur acadèmic.

En la primera part del control, l'alumnat ha hagut d'exposar un comentari de text a partir d'un article d'opinió del columnista Víctor Lapuente titulat "Estupidez artificial", publicat originalment en El País este diumenge, 2 de juny. L'escrit aborda la tecnologia del futur i les conseqüències i perills que pot comportar l'automatització de les màquines en la vida de l'ésser humà.

Columna de Víctor Lapuente que ha centrat el comentari de text en castellà enguany
Columna de Víctor Lapuente que ha centrat el comentari de text en castellà enguany / À Punt NTC

"El que fa por del 2024 no és la intel·ligència artificial, sinó l'estupidesa humana" comença el text periodístic, que —citant els economistes Daron Acemoglu i Simon Johnson en Poder i progreso— adverteix també que "qualsevol canvi rupturista ocasiona guanyadors i perdedors i, si no es prenen mesures proactives, l'enorme riquesa que genera una tecnologia, com els molins medievals o les màquines de teixir en la revolució industrial, acaba a les mans d'una elit i no dels llauradors, obrers o filadores". Lapuente contraposa les llums i ombres de la robotització i avisa que l'objectiu que ha de perseguir és fer més productives les persones, no "derrotar-les". "Per a aconseguir una prosperitat compartida no necessitem tant un canvi de política o economia, com de filosofia: posar la persona en el centre de la màquina" conclou.

A partir d'esta columna, l'examen planteja als i a les aspirants les preguntes típiques d'anàlisi; entre d'altres, la definició del tema, resum o identificar la tesi defensada en el text. En la part de producció escrita, se'ls ha demanat aportar arguments a favor o en contra per a respondre, amb un text entre 200 i 300 paraules, per a reflexionar sobre si "la robotització suposarà un empitjorament de les condicions laborals de les generacions següents". Segons els criteris de correcció de la prova, el posicionament defés per l'estudiant no afecta la qualificació, sinó que el que es té en compte és l'adequació de la resposta a la pregunta, el registre —per exemple, els col·loquialismes penalitzen— i aspectes com l'ortografia o el lèxic emprat.

En la part de literatura, l'alumnat podia triar el poema curt Sorpresa, de Federico García Lorca, o un fragment de l'obra de teatre Historia de una escalera, escrita el 1949 pel dramaturg Antonio Buero Vallejo. També hi havia una pregunta sobre la producció literària de l'escriptora Carmen Martín Gaite i la novel·la Entre visillos.

També et pot interessar

stats