Inquietud al camp valencià pel futur del transvasament del Tajo al Segura

Els regants de les comarques del sud han acollit amb frustració l'última sentència del Tribunal Suprem sobre els cabals ecològics del riu Tajo i temen les conseqüències del transvasament cap al Segura. La resolució, publicada este dimecres, estableix que no es poden aplicar de forma escalonada fins a l'any 2027 en el tram entre l'embassament de Bolarque (a Guadalajara) fins al de Valdecañas (entre Toledo i Càceres), perquè com que són zones protegides han d'entrar en vigor de forma immediata. Esta decisió judicial deixa sense efecte una part de l'actual pla de conca del Tajo, aprovat pel Ministeri de Transició Ecològica (Miteco) per als anys 2025, 2026 i 2027, i obliga a actualitzar els valors transvasables en les regles d'explotació perquè s'ajusten als cabals ecològics determinats per llei.

La sentència del Suprem ha reobert l'enfrontament entre diverses comunitats autònomes a compte de l'aigua, una batalla en què també està implicat el govern espanyol. La polèmica sobre el Tajo-Segura no és nova, però va cobrar força a principis del 2023, quan el Consell de Ministres va donar llum verda als plans de conca per a la planificació hidrològica dels rius espanyols fins al 2027, un marc regulador que comportava la creació dels cabals ecològics: la quantitat d'aigua que cal per a preservar els valors ecològics necessaris per a la supervivència dels rius. La idea era aplicar este mecanisme de manera "gradual" i "automàtica" fins a arribar a 8,6 metres cúbics per segon. En la pràctica, afirmen els regants, implica reduir la dotació d'aigua que arribarà als camps d'Alacant, Múrcia i Almeria, en general fins a 110 hectòmetres cúbics.

En saber la sentència, el president de Castella-la-Manxa, el socialista Emiliano García-Page, va donar per acabat el transvasament Tajo-Segura: "És història tal com es concep" en l'actualitat, va proclamar en declaracions als mitjans. Una interpretació que rebutja completament el Sindicat Central de Regants de l'Aqüeducte Tajo-Segura (SCRATS). Ells havien assumit una retallada a partir de l'any 2027, però consideren que el govern de Page fa una "lectura interessada" de la decisió judicial i que, en realitat, farà més mal a l'agricultura manxega que al camp del sud valencià. "Res del que ha dit és cert, la sentència avala l'escalonament de cabals fins al 2027", ha advertit Lucas Jiménez, president del SCRATS.

La confusió s’explica en la lletra menuda de la resolució judicial, que respon a un recurs interposat per la Plataforma en defensa dels rius Tajo i Alberche i pel Grup d’Acció per al Medi Ambient (Grama) contra l’aprovació del pla hidrològic. En concret, es tracta del tercer cicle de planificació de la part espanyola de la Demarcació Hidrogràfica del Tajo.

Tal com assenyala Red del Tajo, coordinadora de grups i associacions que treballen per defensar el riu manxec, el Tribunal Suprem ha estimat parcialment el recurs i només dona per bona l’aplicació progressiva dels cabals ecològics en els trams que no estiguen emparats per figures de protecció. És a dir, determina que s’han d’establir ja en zones puntuals, concretament en les masses afectades per àrees protegides d’hàbitats i espècies, com és el cas del tram entre Bolarque i Valdecañas, on es troben les ciutats d’Aranjuez, Toledo i Talavera de la Reina.

Segons la sentència, el Miteco ha de disposar des d’este moment dels cabals fixats per a 2027 en esta part del riu.

Per tant, la decisió afecta el Tajo Mitjà, que rep les aigües dels rius Alberche i Jarama, però no la part alta, on s’ubiquen els embassaments d’Entrepeñas i Buendía, que són l’origen de les aportacions d’aigua que es dirigeixen cap al riu Segura. D’esta manera, la incidència en el transvasament podria ser menor.

Més de 42.000 hectàrees depenen del transvasament

En este escenari d’incertesa, els regants del sud valencià reclamen respostes al govern central i que aclarisquen com els afectarà la polèmica sentència. Recorden que, a la província d’Alacant, 42.000 hectàrees d’arbres fruiters i hortalisses es reguen amb aigua provinent del transvasament. Hi ha extensions, com el Camp d’Elx, on 22.000 comuners depenen exclusivament d’eixe recurs.

“Tot el que siga la reducció o anul·lació del transvasament significa la fi del camp”, ha alertat Susi Bonet, directora de la cooperativa il·licitana Cambayas. En la mateixa línia s’ha pronunciat Pedro Valero, president d’Asaja-Elx, qui ha lamentat que el govern els haja abandonat: “No ens protegeix, no ens ajuda i no sabem com acabarà açò”.

Mentrestant, el Consell ha carregat contra el PSPV i Compromís per haver votat al Congrés en contra d’una proposició presentada per la Regió de Múrcia que pretenia blindar el transvasament. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, va assegurar dimecres que la sentència del Suprem “afavoreix una llei roïna del govern socialista d’Espanya” i va avançar que el seu govern al·legarà contra la sentència i hi “plantarà batalla”.