El govern espanyol consuma la tisorada al transvasament, però garanteix "aigua suficient" per al camp valencià

Transició ecològica ha inclòs dues disposicions addicionals al text que suposaran una revisió del cabal ecològic del riu

Manifestació dels regants aquest dimarts a les portes de la Moncloa / Sergio Pérez (Efe)

La retallada al transvasament Tajo-Segura ja és una realitat. El Consell de Ministres ha donat llum verda als dotze plans de conca per al tercer cicle de planificació hidrològica dels rius espanyols (2022-2027); entre els quals estan el Tajo, el Segura i el Xúquer. El marc regulador comporta la creació d'un nou concepte: el cabal ecològic o aigua necessària per a mantindre els valors ecològics necessaris per a la supervivència dels rius. Un mecanisme que s'aplicarà de manera "gradual" i "automàtica", i que, en la pràctica, suposa reduir la dotació d'aigua que arribarà als camps d'Alacant, Múrcia i Almeria en general fins a 110 hectòmetres cúbics.

El reial decret aprovat pel govern espanyol arreplega finalment l'exigència de Castella-la Manxa i, com estava previst, proposa elevar el cabal ecològic del Tajo al pas per Aranjuez de manera progressiva i automàtica. Així, el 2023 passarà dels sis metres cúbics per segon actuals a set, a huit el 2026 i a 8,65 el 2027. A la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha justificat els canvis per a complir amb els "requeriments legals" de la Unió Europea i "anticipar-se" a les condicions climàtiques del futur per a assegurar la disponibilitat de l'aigua en escenaris extrems, amb més sequeres i més risc d'inundacions. 

No obstant això, la versió final del reial decret inclou xicotets canvis —que el Consell ha rebut amb "satisfacció moderada"— sobre la versió que va elevar-se al Consell d'Estat per a dictamen i que l'ens consultiu va avalar, encara que amb crítiques. Una, per la "falta de coordinació" entre conques; altra, per la manca de "criteris tècnics i metodologies més detallades" per a fixar el cabal ecològic que ha de tindre el Tajo i evitar així la polèmica. La també vicepresidenta tercera ha confirmat que el govern espanyol ha incorporat el que ella ha anomenat "recomanacions". Comporten, en primer lloc, "reforçar la claredat" dels criteris i facilitar la participació de les administracions involucrades i efectuar un "seguiment específic" de l'estat de les aigües del Tajo, que "augmentaran gràcies a la millora de la depuració a Madrid", per a extraure futures recomanacions i compaginar-les "amb el compliment de les normes". Sempre, això sí, "respectant l'existència dels cabals ecològics, imprescindibles i d'aplicació gradual d'ací al 2027".

Revisió de la planificació d'ací a díhuit mesos

En concret, el document aprovat inclou una nova clàusula, la disposició final tercera, que obri la porta a actualitzar, en un termini de díhuit mesos, "la instrucció de planificació hidrològica" per a "fixar els criteris tècnics i metodologies" que han de determinar els cabals ecològics al conjunt de les demarcacions hidrogràfiques "amb les especificitats que es requerisquen".

El Consell, que es troba enfrontat amb la Moncloa per la retallada al transvasament, ha rebut les modificacions introduïdes en el pla de conca del Tajo amb "satisfacció moderada". Segons destaca, s'admet l'avaluació tant de la conca cedent "en funció de la situació dels cabals", com la de la receptora "d'acord amb els resultats de les inversions al Segura". "Els canvis van en la bona direcció", assenyalen des del govern valencià, que no ha descartat recórrer a vies legals als punts que "no s'ajusten a la posició" que mantenen "en defensa del transvasament i els regants".

Compromís "total" amb els regants d'Alacant, Múrcia i Almeria

Durant la roda de premsa, Ribera ha deixat clar que el "compromís" de l'executiu estatal és "total" amb Alacant, Múrcia i Almeria, on estan les conques més seques. I ha garantit que arribarà aigua suficient als camps de les tres províncies afectades: "Alacant tindrà aigua, Múrcia tindrà aigua, Almeria tindrà aigua", ha assegurat. Segons ha explicat, la intenció no és que l'aplicació dels cabals ecològics supose "una càrrega inassumible" per al sector agrari i s'ha compromés a limitar amb un màxim de 34 euros l'aigua dessalada. També ha defés que els volums que deixaran de traspassar-se del Tajo al Segura estaran compensats per "aportacions addicionals" que seran possibles gràcies a les inversions en dessalació i reutilització d'aigua. Segons les xifres que ha presentat Transició Ecològica, "en el pitjor dels escenaris, la reducció màxima de l'aigua transvasada està entre 70 i 110 hectòmetres cúbics", mentre que s'estima que l'impuls de les noves infraestructures per a tractar l'aigua, unit als programes d'eficiència en els regadius, permetrà obtindre "com a mínim" 140 hectòmetres cúbics. 

La imminent tisorada al transvasament Tajo-Segura que temien els agricultors i que ja s'ha materialitzat després de setmanes d'especulacions i protestes enceses ha tret el sector en bloc al carrer. Mentre el Consell de Ministres donava llum verda al reial decret aquest dimarts, milers de regants de la Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia es manifestaven a les portes del Palau de la Moncloa. També ha provocat un xoc institucional entre l'executiu espanyol i el Consell que lidera Ximo Puig, a qui la ministra Ribera s'ha dirigit particularment en la roda de premsa posterior a la reunió del gabinet ministerial. I s'ha compromés a constituir respectives comissions bilaterals amb l'administració valenciana i les altres dues províncies afectades per a avaluar de manera "transparent i participada" el seguiment de les inversions previstes en cada territori. Segons ha precisat l'executiu estatal, es destinaran 547 milions entre les tres províncies per a augmentar la capacitat de dessalació amb energia fotovoltaica i una ampliació de la capacitat de les dessaladores que ja estan en marxa de 70 hectòmetres cúbics, entre les quals està la de Torrevella (Baix Segura), a partir del 2026. Així mateix, ha indicat que es potenciaran les interconnexions entre aquestes infraestructures "per a assegurar que tot el territori queda cobert".

Ribera ha destacat les prioritats de la planificació hidrològica espanyola, que "per primera vegada" té en compte els escenaris de canvi climàtic; el risc d'inundació; les obligacions en matèria de sanejament i depuració; la lluita contra la contaminació difusa; la gestió sostenible de les aigües subterrànies; garantir la seguretat de subministrament i mantindre plans especials per a preservar la biodiversitat d'espais emblemàtics com Doñana, el Delta de l'Ebre, l'Albufera de València o Las Tablas de Daimiel. Respecte als escenaris climàtics, la també vicepresidenta tercera ha assegurat que des dels anys 80 Espanya ha patit una reducció pròxima al 12% dels recursos hídrics i que la perspectiva fins al 2050 és la d'una reducció addicional d'entre el 14 i el 40% de l'aigua disponible.

Mazón: Sánchez i Puig destrossen el present i el futur de milers de famílies

El president del PPCV, Carlos Mazón, ha afirmat que el president del govern, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Ximo Puig, "destrossen el present i el futur de milers de famílies en retallar el transvasament Tajo-Segura només per un capritx ideològic", després de conéixer l'acord del Consell de Ministres.

El líder dels populars valencians ha assegurat que és "una barbaritat" i que és la pitjor política, del pitjor tipus, sense gens de rigor i sense cap justificació, dins del que ha titlat d'"un capritx", ja que considera que posa en perill el treball de milers de famílies i posa en escac un sector econòmic fonamental per al desenvolupament de la Comunitat Valenciana.

Així mateix, Mazón, que també és president de la Diputació d'Alacant, s'ha manifestat "totalment en contra" d'aquesta decisió i ha acusat Puig d'haver-li brindat el seu silenci còmplice quan es va abstindre en el Consell Nacional de l'Aigua. "Puig fa temps que va abaixar els braços en aquesta qüestió", ha afegit.

Per la seua banda, el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha assegurat que comprén el paper exercit pels presidents andalús i murcià, Juanma Moreno i Fernando López Miras, durant la gestió política entorn del pla de conca del Tajo aprovat aquest dimarts; al mateix temps que ha reconegut que el seu homòleg a la Comunitat Valenciana i company de partit, Ximo Puig, ha buscat "fórmules més enllà del soroll" durant tot el procés. A preguntes dels mitjans després d'una roda de premsa institucional, ha abundat que Puig "és qui més pot exhibir" haver aconseguit la progressivitat que es planteja als cabals ecològics del riu.

Per a Page és evident que els esforços han anat a escometre des del cap i el sentit comú un problema heretat pels presidents autonòmics, i ha assegurat que entén els recursos judicials que les comunitats autònomes veïnes puguen plantejar davant la recent decisió ministerial. "Fan bé de defendre la seua terra. És una discrepància lògica i prevista constitucionalment", ha rematat García-Page.

En aquest sentit, el president murcià, Fernando López Miras, ha avançat que els serveis jurídics de la comunitat presentaran un recurs davant el Tribunal Suprem (TS) per a revertir la decisió "arbitrària, política i sectària" del govern central. En una roda de premsa celebrada en el Palau de San Esteban, seu de l'executiu murcià, López Miras s'ha referit a l'aprovació del Pla Hidrològic del Tajo com "el major atac polític perpetrat a la nostra comunitat en les últimes dècades". 

Per a López Miras, l'aprovació del Pla del Tajo és un abús sense base ni fonament que colpeja el desenvolupament social, econòmic i mediambiental de la seua autonomia. "Polítics que no han trepitjat aquesta terra, ni els seus camps, ni les seues hortes, ni els nostres carrers i cases, han sentenciat de mort al transvasament Tajo-Segura", ha asseverat.

També et pot interessar