EN CONTEXT | Tajo-Segura: nous pactes per l'aigua

45 anys després de la construcció, el transvasament Tajo-Segura espera una decisió que serà clau per al seu futur. El Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha de decidir de nou quanta aigua podrà arribar des del transvasament per al reg de les 44.000 hectàrees de les comarques del sud d'Alacant.

Tot arriba després que el Tribunal Suprem sentencie que s'haja de reservar un cabal ecològic per al riu Tajo. Fins al moment, el riu ha aportat més o menys aigua al Segura en funció de la quantitat disponible en els pantans de capçalera d'Entrepeñas-Buendía. En el primer nivell, el més positiu que es transvasa quant a cabal és un total de 60 hectòmetres al mes; en el segon nivell, 27; en el tercer nivell, 20, i en el nivell 4 no es transvasa res.

Però sembla que esta distribució s'haurà de revisar amb la sentència del Tribunal Suprem. Una petició que els grups ecologistes de Castella-la Manxa celebren i que havien perseguit des de fa anys. "El concepte d'excedència d'aigua en un riu és un concepte interessat: a cap riu li sobra aigua", assegura Alejandro Cano, de la Plataforma de Toledo en Defensa del Tajo.

El representant ecologista assegura que, quan el transvasament es posa en marxa, el cabal del riu es redueix a la sexta part. "El riu està mort. Al Tajo es pescava, hi havia díhuit espècies diferents de peixos. Hui ja estan totes mortes", manifesta Cano.

A les demandes ecologistes s'uneixen les de llauradors manxecs com Carlos Fernández, que té un camp de dacsa a Seseña i diu que ells també volen regar. "Any rere any tenim cada vegada més restriccions i estretors i menys aigua", declara l'agricultor toledà.

Però estes postures contrasten frontalment amb les que trobem en terres valencianes, que asseguren que l'aigua és necessària per a poder desenvolupar la seua activitat. "El meu camp es rega amb l'aigua del transvasament i, si no fora per això, no podríem treballar en esta zona", assegura el llaurador José Manuel Blasco.

La polèmica és quasi tan antiga com la mateixa construcció i ha dividit la societat entre els que estan a favor i en contra. A Alacant, es fan moltes manifestacions des de fa anys; l'última, en contra dels retalls que podrien aplicar-se arran de les decisions judicials.

D'entrada, es retallaran 35 hectòmetres cúbics en terres alacantines dels 105 que es retallen en total a les zones on es desvia aigua des del Tajo: Múrcia i Almeria.

Prop del canal de Crevillent, on acaba l'aigua del Tajo, Laura López, responsable de la xarxa de reg, conta que fa anys que milloren la tecnologia amb una eficiència que no té comparació a Europa. Per això adverteix que tancar l'aixeta del transvasament seria injust i posaria en perill milers de llocs de treball.

A l'espera de la decisió ministerial, els implicats saben que es juguen el futur. La construcció, que va camí de complir el mig segle d'història, encara genera tensions i polèmiques en una matèria en la qual entren en joc qüestions econòmiques, ecològiques i polítiques.