La científica Carme Llasat: "El gran repte del futur és la falta d’aigua, sobretot al Mediterrani"

La catedràtica en Física Carme Llasat creu que s’ha d’aprofitar l’experiència prèvia i la innovació per a aportar solucions en èpoques de sequera

Carme Llasat, catedràtica de Física de la Universitat de Barcelona, durant la seua intervenció al set d'À Punt del MeteoCom / À Punt NTC

Les sequeres han vingut per a quedar-se, especialment a la costa mediterrània. És el pronòstic de la científica Carme Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona i divulgadora científica, que aquest divendres intervenia en el MeteoCom, el primer fòrum de meteorologia i canvi climàtic, que organitza aquests dies À Punt a València.

En opinió d’aquesta científica, “el gran repte que hi ha al futur és l’aigua, sobretot a la zona mediterrània”, afirmava Llasat en Les notícies del matí, on ha intervingut aquest divendres, minuts abans d’oferir la ponència "El reto de la ciència para comunicar el cambio climático y contribuir a una sociedad más sostenible" al MeteoCom.

Llasat indicava que “els models confirmen que s’incrementaran els dies seguits sense pluja”. Atesa aquesta previsió, avalada per unanimitat per la comunitat científica, “hem de posar en funcionament des del coneixement professional, que Espanya en té molt perquè ha viscut períodes de sequeres, fins a nous paradigmes, com l’aprofitament de l’aigua pluvial dels edificis” per a donar resposta a la falta d'aigua que ens espera i amb la qual ens trobarem a mitjà termini.

No obstant això, la catedràtica de Física de l’Atmosfera ha admés que no hi ha una “resposta immediata” a les situacions de sequera i ha assenyalat que cal “diàleg, innovació i solidaritat” per a afrontar la falta d’aigua que patirem en el futur.

Respecte al debat i la conscienciació al voltant del canvi climàtic, Carme Llasat afirmava que la nostra societat ha passat d’estar centrada en la mitigació –i oblidar l’adaptació- al sentit invers: “Abans es parlava massa de mitigació i no d’adaptació. Ara, en canvi, parlem massa d’adaptació i oblidem la motivació”.

Aquesta experta en canvi climàtic assenyalava que ara per ara, el gran repte és adaptar-se als riscos, per exemple amb la millora dels sistemes d’alerta a la població en cas de fenòmens naturals, com les fortes pluges, però des del punt de vista de Llasat, aquesta adaptació no pot deixar de banda la responsabilitat ciutadana a l’hora de frenar els efectes del canvi climàtic, amb qüestions com la reducció dels gasos d’efecte hivernacle.

Per a aconseguir aquesta implicació de la societat, la física veu indispensable comptar amb el suport social. Ara bé, ha indicat que la comunitat científica es troba amb diversos reptes. El primer, la dificultat de transmetre, en un llenguatge comprensible, els conceptes que hi ha darrere de la problemàtica perquè la ciutadania els puga entendre.

La ciència necessita motivar, arribar a la població sense caure en l’alarmisme improductiu, necessitem que la gent comprenga la situació Carme Llasat - Catedràtica de Física de l’Atmosfera de la Universitat de Barcelona

D’altra banda, un segon entrebanc amb què es troba el col·lectiu és el de traslladar a la ciutadania no sols el missatge d’allò que passa, per exemple l’augment de la temperatura, sinó també moure-la que faça alguna cosa per a evitar-ho.

“La ciència necessita motiva, arribar a la població sense caure en l’alarmisme improductiu, necessitem que la gent comprenga la situació, però fonamentada en la ciència, i que això provoque un moviment social que ens porte cap a una realitat més sostenible”, argumentava durant la seua intervenció en Les notícies del matí

També et pot interessar