Estiu al maig: per què la primavera podria estar en perill?

El període de temperatures típiques d'estiu a la Comunitat Valenciana s'avança una setmana cada dècada

Protegint-se de la calor amb paraigües als carrers de València
Protegint-se del sol amb paraigües durant l'episodi de calor als carrers de València / Ana Escobar (Efe)

Imagineu que els llindars de les quatre estacions que caracteritzen les àrees temperades de la Terra, tal com les coneixem, desaparegueren? Aquest pot semblar un escenari extrem, però l'evidència científica mostra una tendència preocupant: l'estiu, cada vegada, comença abans.

L'episodi de calor extraordinari que es viu aquest cap de setmana a la Comunitat Valenciana, amb comarques que poden superar els 35°C, és bona mostra d'aquest fenomen. La massa d'aire càlida, causant de la calor sufocant que s'ha viscut a la Península els darrers dies, ha arribat a la Comunitat Valenciana.

Temperatures del cap de setmana a la Comunitat Valenciana
Temperatures del cap de setmana a la Comunitat Valenciana

És un dels episodis de calor més primerencs de la història, al costat de la forta calor que vam patir l'any 2015, quan vam arribar a tindre 45 °C al maig a la Ribera Alta. Segons Enrique Moltó, l'expert del Laboratori de Climatologia de la Universitat d'Alacant, aquest tipus de fenòmens són connaturals al clima mediterrani, però en les últimes dècades tenen tendència a arribar abans.

Cal recalcar, no obstant, que de moment no podem parlar d'una onada de calor. Segons l'Agència Estatal de Meteorologia, l'Aemet, aquesta etiqueta requereix tres dies consecutius en què, com a mínim, el 10 per cent de les estacions meteorològiques registren màximes per damunt del centil del 95% de la seua sèrie de temperatures màximes de juliol i agost. De fet, si l'episodi actual s'ajustara a aquests paràmetres, ens trobaríem amb l'onada de calor més avançada des que es tenen registres, ja que la més primerenca documentada fins ara a Espanya va ser un 11 de juny.

L'estiu s'avança una setmana per dècada

Jose Ángel Núñez, delegat de l'Aemet a la Comunitat Valenciana, explica que fenòmens de calor extraordinari com el d'aquests dies eren pràcticament inèdits el segle passat, però des del 2015 s'han anat repetint amb certa freqüència.

El que ocorre, segons coincideixen els experts, és que aquests valors típics d'estiu, que històricament no es registren fins al juny, s'avancen cada vegada més.

Un estudi fet el 2018 del meteoròleg de l'Aemet César Rodríguez Ballesteros, demostra que no es tracta d'una anomalia puntual, sinó d'una tendència clara. Segons aquest informe, l'estiu a les capitals de província de la Comunitat Valenciana s'estaria avançant una mitjana de 7,15 dies cada dècada (11,07 a Castelló de la Plana, 7,2 a València i 3,18 a Alacant), i acabaria una mitjana de 2,26 dies més tard (2,63 a Castelló de la Plana, 3,49 a València i 0,68 a Alacant).

En conseqüència, l'estiu duraria huit dies i mig més; una xifra que és inferior als 11 de mitjana a Espanya, gràcies especialment al fet que Alacant pareix estar menys exposada que la resta de capitals valencianes a aquest fenomen (l'estiu a aquesta ciutat s'allarga menys de quatre dies per dècada).

Per tal de fer aquest càlcul, Rodríguez Ballesteros va establir la temperatura màxima típica d'inici i final d'estiu per a cada municipi (entre 27 i 28,6 graus), i va marcar la primera data (en el cas de l'inici) i la darrera (en el cas del final) en què aquesta temperatura s'assolia durant set dies consecutius.

Una mar més calenta dona pas a més nits tropicals

En alguns municipis valencians serà difícil dormir les nits de diumenge i dilluns. La causant serà el que anomenem nit tropical, que en climatologia fa referència a aquelles en què la temperatura no baixa en cap moment de 20°C.

Previsió de les màximes i mínimes a Carxaixent
Previsió de les màximes i mínimes a Carxaixent / À Punt Oratge

El període d'aparició d'aquestes nits sufocants segueixen un patró similar a l'evolució de l'estació estival analitzada per Rodríguez Ballesteros: cada vegada es produeixen fins més tard, però especialment, comencen a aparéixer abans.

Nits tropicals a València
Nits tropicals a València / À Punt Oratge

La temporada en què les nits tropicals són habituals al litoral mediterrani han tingut històricament una durada de dos mesos i mig, però actualment el període s'ha ampliat fins a fregar els quatre mesos. 

Aquest fenomen, en zones costaneres, està directament relacionat amb la temperatura de la mar. Les nits tropicals no es donen fins que la superfície marítima no assoleix temperatures molt elevades. En el gràfic següent s'observa que les temperatures per damunt de 25 graus cada vegada s'estenen durant períodes més llargs.

Temperatura mitjana del mar mediterrani
Temperatura mitjana del mar mediterrani / À Punt Oratge

Una evidència més de l'emergència climàtica

L'hivern s'acurta
L'hivern s'acurta / À Punt Oratge

La primavera de nits fresques i dies temperats cada any perd dies del calendari. Però no és l'única víctima. Segons dades de l'Aemet, des de mitjan segle passat, l'hivern dura una vintena de dies menys. Aquestes anomalies locals marquen un patró clar que encaixa amb les evidències del calfament del planeta, que al seu torn generara una successió cada vegada més freqüent i menys predicible d'episodis climatològics extrems.

També et pot interessar