"És difícil tornar de Turquia sense la sensació que podríem haver fet més"
Els voluntaris d'Intervenció, Ajuda i Emergències han relatat a la ràdio d'À Punt l'operació de rescat que l'ONG d'Algemesí ha fet a Turquia, hores abans de la recepció oficial del president de la Generalitat
La notícia dels terratrémols de Turquia i Síria els va sorprendre desdejunant. Ja sabien que no seria un dilluns qualsevol, ni una setmana més. Només una hora després de l'autorització de l'ONU ja havien organitzat un equip de dotze persones expertes en rescat i atenció sanitària, dos gossos ensinistrats i 620 quilos de material. A les 14 hores eixien d'Algemesí cap a Madrid, per a agafar in extremis el vol que quatre hores després aterrava a Ankara. Des de la capital turca viatjaren a Adiyaman. Això eren huit hores de carretera cap a l'epicentre del sisme. I rebudes les indicacions de la taula de crisi de les autoritats locals, començaren a buscar supervivents. No es permeteren cap descans fins tres dies després, quan aconseguiren rescatar un home i la seua filla sota els enderrocs d'un edifici, després de sis hores de treball ininterromput. En la jornada anterior havien salvat un jove a qui la família donava per mort.
"Cada minut que passa són vides que es perden", ha explicat a Les notícies del matí Moisés Belloch, el president d'Intervenció, Ajuda i Emergències, per a posar en context aquest ritme frenètic. És el que han viscut en cadascun dels dotze sismes en què ha actuat l'ONG valenciana, que diumenge tornava a la Comunitat Valenciana després d'una setmana a la recerca de supervivents entre els enderrocs, per a deixar pas a nous equips de refresc.
Cada minut que passa són vides que es perden
"És difícil tornar sense la sensació que podríem haver fet més, et sents impotent de no fer tot el que voldries, però has de ser conscient de les teues limitacions", ha manifestat Belloch, que ha fet parada en la ràdio d'À Punt amb una altra voluntària, la infermera María José Rodríguez, abans de la recepció oficial al palau de la Generalitat del cap del Consell. Confessen que se senten incòmodes amb la consideració d'herois. "Ens angoixa molt la situació, perquè no veiem res excepcional en allò que fem", ha contat el cap d'IAE, que assegura que només presten l'ajuda per a la qual estan formats.
"Ha sigut molt dur. Ara només tens imatges d'edificis, de la gent al carrer, dels xiquets... és dantesc. La situació que hem viscut ha sigut catastròfica", ha relatat María José Rodríguez, que espera superar "a poc a poc" l'impacte emocional de l'experiència. "El nivell d'adrenalina ha sigut molt alt. Encara estic emocionada, amb les sensacions a flor de pell", ha contat.
El nivell d'adrenalina ha sigut molt alt. Encara estic emocionada, amb les sensacions a flor de pell
Entre els moments que no oblidaran mai hi ha els aplaudiments i les abraçades que acompanyaren el rescat del pare i la filla. Al primer el van sentir uns familiars demanant auxili, però a la filla la trobaren viva de casualitat, quan s'obrien pas huit metres entre el formigó, amb la màxima cura possible i el temor a quedar sepultats. "Ens va constar sis hores de treball davall de les runes, amb molt de risc, rellevant la gent, i esperant que no hi haguera cap rèplica. Semblava impossible que en aquell espai tan menut estigueren els dos i que estigueren il·lesos", ha explicat Moisés Belloch.
El president d'IAE ha destacat el suport de les autoritats turques i la capacitat que tingueren per a posar orde i donar instruccions clares als equips de rescat internacional en mig del caos. Una situació que s'ha contraposat a la impossibilitat d'actuar a Síria, per la desconnexió de Damasc del sistema d'emergències internacional de l'ONU.
Ens angoixa molt que ens tracten d'herois. No vegem res excepcional en allò que fem
No totes les ONG poden participar-hi. Cal tindre capacitat per a ser autosuficients pel que fa a l'alimentació i l'allotjament durant deu dies. "Per al país no som un problema. Només han de descarregar-nos en un lloc i ja podem actuar", destaca Belloch, que també adverteix del duríssim treball que precedeix els rescats: "Això és com preparar-se per a una marató. Allò més dur és la preparació en si, l'entrenament continu, per tal que quan arribe el moment estiguem a punt".
Hem passat dies sense descansar, i comencem a pagar-ho ara
Només un de cada cent aspirants supera les exigents proves d'accés a l'ONG. N'hi ha de teòriques i de pràctiques, però també es té en compte la disponibilitat horària i, evidentment, el suport de l'entorn familiar. Les de Belloch i Rodríguez ja s'hi han habituat amb la convicció que els seus partiran quan hi haja un desastre. "Ho passen pitjor ells que nosaltres", diu el president d'IAE, que assegura que la intensitat del moment els desactiva d'aquestes inquietuds. "Allí hem d'aprofitar el nivell alt d'adrenalina per a treballar. Podem passar dies sense descansar, perquè els minuts són vides. No coneixem el límit del cos, la capacitat d'aguant és sorprenent, però ho paguem ara".
Superada amb èxit l'acció de rescat a Turquia, l'ONG prepara un segon viatge per a portar ajuda humanitària. Una acció per a continuar prestant assistència al país i alhora compensar la frustració per les vides que no han pogut salvar.
