Deu anys de l’incendi que va arrasar vora 700 hectàrees a les muntanyes de Benaixeve

Els bombers van estar tres dies treballant en l’extinció de les flames, provocades per un home de 55 anys que ja havia sigut condemnat a deu anys de presó per un incendi anterior

L'incendi va afectar els termes de Benaixeve, Xelva i Toixa / À Punt NTC

L’1 de juny de 2012 un incendi va calcinar 670 hectàrees dels termes de Benaixeve, Xelva i Toixa (Els Serrans). El foc no es va poder controlar fins tres dies després gràcies a la tasca dels bombers i que les flames van arribar fins a l’embassament de Benaixeve, on es frenaren.

Més de 300 persones, entre efectius de la Guàrdia Civil, bombers i la Unitat Militar d’Emergències (UME), junt amb dèsset mitjans aeris i dèsset cisternes de diferents llocs de València i Conca, van participar en les tasques d’extinció.

No fou bufar i fer ampolles. “Era un dia en què es complia el 30/30/30”, és a dir, “més de 30 quilòmetres per hora de vent, més de 30 graus de temperatura i menys del 30% d’humitat” recorda l’alcalde de Benaixeve, Rafael Darijo. “Al final l’incendi es va parar perquè va arribar a l’embassament, si no potser haguera continuat”.

Un home de 55 anys va ser detingut i condemnat en provar-se que va botar foc en dos punts diferents com a venjança contra l’Ajuntament de Xelva per no haver sigut contractat com a peó forestal. Aquest, a més, ja va ser condemnat a deu anys de presó i una multa de 150.000 euros per haver sigut l’autor d’un altre gran foc de 2.000 hectàrees en la mateixa zona el 1994. 

El poble de Benaixeve, que en gran part viu de la muntanya, recorda aquest episodi com un dels pitjors de la seua història, però afortunadament es van poder evitar més desgràcies.

Malauradament, entre la vegetació que el foc es va endur hi havia espècies d'alt valor ecològic a la Comunitat Valenciana, com el llentiscle, el ginebre o la savina. Tot i això, la muntanya continua recuperant-se. Els matolls de romer, argilaga i carrasca cobreixen la major part de la zona que es va cremar i alguns pins ja arriben al metre. Perquè el paratge, principal patrimoni del poble, recupere la frondositat al més prompte possible, el veïnat demana més inversió.

També et pot interessar

stats