Quasi impossibles de combatre: així és la nova generació d’incendis forestals

El de Llutxent de l'any 2018 és un exemple recent dels incendis convectius, que canvien les condicions meteorològiques i es retroalimenten

Divendres la Junta d’Andalucia va decidir retirar els efectius desplegats en l’incendi que devora des de fa dies Sierra Bermeja, a Màlaga, i que encara continua actiu. "Malgrat el nombrós equip que hi ha desplegat no podem fer molt més ara mateix. [...] No volem perdre ni una sola vida més" va justificar Juan Manuel Moreno Bonilla. Les declaracions del president de la Junta d’Andalusia es produïen hores després que les flames s’emportaren la vida d’un bomber forestal.

No és la primera volta que s’experimenten a Espanya els denominats "megaincendis", però l’extrema virulencia i magnitud d’alguns dels focs originats els darrers anys, ha posat damunt la taula l’aparició d’una nova generació d’incendis. Darrere d'aquests esdeveniments d’extrema perillositat es troba fonamentalment el canvi climàtic i l'abandó dels cultius, i la solució, coincideixen els experts, passa necessariament per la prevenció. 

Una sisena generació d’incendis forestals? En què consisteixen els incendis convectius? 

Segons explica a À Punt NTC Miguel Ángel Botella, analista d'incendis de la Conselleria d'Emergència Climàtica, aquesta nomenclatura relativament recent respon més a una qüestió administrativa que a un aspecte descriptiu del tipus d'incendi. Quan es parla de focs de sisena generació, segons la clasificació acadèmica, s'uneixen diversos factors. D'una banda l'increment de la virulència causada per la retroalimentació del foc, amb capacitat per a alterar la meteorologia i provocar nous focus. Però a més, en el incendis de sisena generació afegeix la falta d'efectius o mitjans suficients per a combatre'ls, tant per les seues dimensions com per la impredictibilitat.

En aquests focs, d’una virulència inusitada, les flames devoren de manera feroç una gran quantitat de massa forestal que troben al seu abast gràcies, fonamentalment, a l’abandó dels camps de cultiu. L’agreujament i la incapacitat per a predir el seu comportament ocorre arran d’un fenomen convectiu que genera el mateix incendi. A causa de la gran quantitat de calor que despren el foc s’origina el que coneixem com a pirocúmuls: grans fumerals capaços de modificar les condicions meteorològiques, retroalimentar el foc i expandir-lo ràpidament en diferents direccions. 

Nova generacio d'incendis
Nova generacio d'incendis / Marta Pascual. Font: Meteored

Què són els pirocúmuls o flammagenitus?

Els grans incendis forestals, amb flames que a vegades superen els deu metres d’altitud, incrementen ràpidament la temperatura de l’aire sobre la superfície. Aquest focus de calor provoca l’ascens d’aire a temperatures molt elevades barrejat amb partícules i cendres procedents de la combustió.

Aquest aire se sembla a un fumeral, que en ascendir forma grans núvols de desenvolupament vertical coneguts com pirocúmuls o  flammagenitus.  Els pirocúmuls, en major o menor mesura, són comuns a tots els incendis forestals. La particularitat que trobem en els darrers megaincendis són les grans dimensions d’aquests núvols,  que a vegades arriben a superar els deu quilòmetres d’altitud. En entrar en capes més altes de l’atmosfera, els núvols són desplaçats per forts vents, el que afavoreix que es desplacen horitzontalment llargues distàncies amb un comportament erràtic. En última instància, poden fins i tot produir tempestes i descarregar llamps, que afavoreixen la retroalimentació i creació de nous focus. 

Un dels pirocúmuls més grans mai registrat es va produir al setembre de 2020, en l'incendi de Creek, a Califòrnia (els EUA)
Un dels pirocúmuls més grans mai registrat es va produir al setembre de 2020, en l'incendi de Creek, a Califòrnia (els EUA) / NASA

Tenim precedents a la Comunitat Valenciana?

No és la primera vegada que es produeixen aquest tipus d'incendis a la Comunitat Valenciana. El més recent va començar a Llutxent, a la Vall d'Albaida, l'agost del 2018 i va arribar a cremar més de 3.000 hectàrees. Ho explica Miguel Ángel Botella, que recorda com en aquell cas el foc es va alimentar amb dues tronades consecutives que van augmentar la velocitat de propagació de les flames. Adverteix a més que aquests tipus d'incendis seran cada vegada més freqüents, a causa de l'increment de la massa forestal per la reducció d'activitats agrícoles a les zones de muntanya i l'augment de les temperatures, dins un context de canvi climàtic.

L'expert valencià adverteix que la manera habitual de procedir en aquests casos es preservar la seguretat de les persones que viuen a la zona, i també del personal dedicat a l'extinció d'incendis. L'analista, expert en el comportament del foc, destaca que la millor forma d'evitar els megaincendis és la prevenció. Botella recorda que el protocol preventiu de la Generalitat se centra en un seguiment constant de l'estat de les zones de muntanyas i les previsions meteorològiques, sempre en alerta davant possibles situacions de risc.

També et pot interessar