El defensor del pacient registra 846 negligències mèdiques a la Comunitat Valenciana en 2023

L’Associació el Defensor del Pacient va rebre en 2023 un total de 274 denúncies de presumptes negligències mèdiques i sanitàries a la Comunitat Valenciana, un 13% menys que l'any anterior, de les quals 46 amb resultat en mort.

Per províncies, 481 denúncies corresponen a la província de València, 333 a la d'Alacant i 32 de la de Castelló. Pel que fa als hospitals més denunciats són, per aquest ordre, l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe, l'Hospital Universitari Doctor Peset, l'Hospital General Universitari d'Alacant, l'Hospital Clínic Universitari de València i l'Hospital de Manises.

Aquest 2023 ha sigut l’any en què menys denuncies per negligències mèdiques ha rebut el defensor del pacient a la Comunitat Valenciana des que es va crear aquesta associació. Concretament, han sigut 117 menys que en 2022 (12% menys). La mitjana se situa en 1.155 casos anuals, per la qual cosa el descens és cridaner.

Deteriorament alarmant de l’assistència

No obstant això, des de l'entitat afirmen que, d'un temps ençà han observat un deteriorament progressiu i “alarmant” de la qualitat assistencial dels centres que conformen les institucions sanitàries públiques valencianes. Per això consideren urgent la creació d'equips multidisciplinaris per a abordar una reforma integral i l'aplicació de plans que procuren brindar una major i millor assistència sanitària als pacients.

Les llistes d'espera continuen sent un “problema seriós”, estancades en 62.258 ciutadans que esperen passar pel quiròfan. La demora s'ha reduït a 79 dies gràcies al Pla d'Autoconcert amb la privada. Les patologies en les quals els temps despunten amb escreix són en pròtesis de genoll, cataractes i galindons.

L'any en la sanitat valenciana ha estat marcat per les tres jornades de vaga convocades pels metges d'Atenció Primària a principis de març, abril i maig, per reivindicar un límit de consultes i l'aplicació de 35 hores de jornada laboral, encara que la negociació a la fi d'any seguia oberta per la congelació dels acords.

La demora en cites amb el metge de família és un altre punt d'inflexió perquè en molts municipis resulta “contraproduent” amb més de 20 dies d'espera. No obstant això, el gran cavall de batalla és la preocupant falta de metges i personal d'infermeria fins al punt que ha obligat a ajornar intervencions i proves diagnòstiques. També es troba a faltar mesures d'inversió en salut mental, “molt defenestrada per si mateixa”. En definitiva, la sanitat valenciana precisa un finançament decent per a ser sostenible, subratllen des de l’associació.

Les denúncies baixen en tot l’estat

A tot Espanya, el defensor del pacient va rebre 12.071 denúncies per negligències mèdiques i sanitàries (1.540 menys que en 2022), de les quals 602 han acabat en mort.

Per orde descendent, les CCAA amb més denúncies per negligències són: Madrid (3.118 casos), seguit d'Andalusia (2.289); Catalunya (1.406); Comunitat Valenciana (846); Castella i Lleó (714); Galícia (651), Castella-la Manxa (638); País Basc (410); Múrcia (403) i Aragó (331).

Els casos més habituals són per mala praxi: intervencions mal realitzades, altes precipitades, atenció deficient, infeccions hospitalàries, retards en ambulàncies, etc. Però la principal raó es deu a l'error de diagnòstic i la pèrdua d'oportunitat terapèutica. De fet, en 2023 s’han reclamat 33 casos de mala praxi mèdica al dia. 

Des del defensor del pacient, demanen que s'estudie la fórmula perquè, abans de dur a terme una intervenció de cirurgia estètica, hi haja una coordinació entre el servei de cirurgia plàstica i el servei de salut mental, a fi d'avaluar i així descartar persones amb algun trastorn d'aquest tipus mitjançant un estudi psicològic. En aquest sentit, consideren “convenient” que tots els especialistes de cirurgia estètica reben una formació concreta per a capacitar-los de cara a efectuar una avaluació dels pacients que atenen i volen sotmetre's a una operació.