La dana augmenta l’ecoansietat, sobretot entre dones i jóvens valencianes

L’impacte emocional de la dana del 29 d'octubre de l’any passat ha intensificat la preocupació pel canvi climàtic dels valencians, especialment entre les dones, que presenten nivells d’ecoansietat més alts que els homes. Són algunes de les conclusions a les quals ha arribat una investigació, que ha dut a terme un professor de la Universitat Catòlica de València (UCV), Alexis Cloquell, i que tracta de vore les vinculacions entre el canvi climàtic i la salut mental a Espanya.

Esta investigació analitza com l’experiència directa de la dana de l’any passat, que va deixar nombrosos pobles submergits en el fang i es va cobrar 229 vides, ha intensificat la preocupació pel canvi climàtic, especialment entre dones i jóvens, segons un comunicat de la institució acadèmica.

Esta anàlisi revela que l’impacte d'aquella catàstrofe ha sigut també psicològic i que l’ecoansietat, que és la por persistent davant d'un desastre ambiental, s'ha convertit en una reacció comuna entre la població valenciana.

“La riuada que va assotar la Comunitat Valenciana l'octubre del 2024 no sols va arrasar habitatges, collites i carreteres. També va deixar una marca invisible: la por. Eixa por que reapareix cada vegada que el cel s'enfosquix”, explica Cloquell.

Des de la UCV i en referència a este estudi, assenyalen que el canvi climàtic sol semblar un fenomen llunyà, però els episodis extrems el fan tangible i les inundacions del 2024 van marcar un punt d'inflexió. Per a molts valencians, "el risc climàtic va deixar de ser una idea abstracta".

Els investigadors denominen este fenomen "efecte de proximitat", que descriu com la vivència directa d'una catàstrofe augmenta tant la consciència ambiental, com l'ansietat davant futurs esdeveniments.

Segons les dades de l'estudi, els residents de la província de València, la més afectada, presenten nivells d'"ecoansietat" significativament més alts que els qui viuen en zones amb menor impacte.

Sis mesos després de la dana, més de la meitat de la població continuava mostrant una elevada preocupació davant de la possibilitat que es repetiren episodis semblants.

Dones i jóvens, les més afectades

L'anàlisi sociodemogràfica evidencia diferències clares pel que fa a l’impacte mental de la tragèdia que van viure diverses comarques valencianes l’octubre de l’any passat. Les dones presenten nivells d'ecoansietat més alts que els homes, especialment les menors de 35 anys, grup en el qual quasi el 40% manifesta una preocupació elevada pel canvi climàtic.

La inestabilitat econòmica també influïx en la percepció del risc. Les persones desocupades o dedicades a les tasques de la llar mostren major vulnerabilitat i un sentiment d'indefensió davant de les conseqüències del canvi climàtic.

Segons Cloquell, “estes reaccions no han d'interpretar-se com a patològiques, sinó com una resposta racional davant d'una amenaça real”. “La població està experimentant en primera persona els efectes del clima i, per tant, reacciona emocionalment davant de la seua incertesa”, afig.

Una preocupació que mira al futur

L'estudi assenyala que la por no es limita a allò que s’ha viscut, sinó que es projecta cap al futur, i els qui creuen que les catàstrofes naturals seran cada vegada més freqüents i greus “mostren els majors nivells d'ansietat”.

A més, les persones que ja havien patit desastres anteriors —com ara inundacions o incendis— “presenten una resposta emocional més intensa”.

Per això, els investigadors advertixen que l’ecoansietat “no és una moda, sinó una resposta emocional davant d'una realitat cada vegada més evident”. “Les tempestes, les danes o els incendis ja no es perceben com a episodis aïllats sinó com a símptomes d'un clima en transformació”, aclarix.

Sense rastre de la salut mental en les polítiques ambientals

L'informe assenyala també que la salut mental continua sent prioritària en les polítiques ambientals, malgrat que els desastres naturals s'han convertit en una realitat cada vegada més present.

Per això, l’equip investigador proposa integrar el benestar psicològic en les estratègies climàtiques i en els plans de prevenció d'emergències, perquè “el canvi climàtic no sols transforma els paisatges: també transforma les ments”, conclouen.