“Una riuada com la del 49 podria repetir-se hui: el Pla Sud no és suficient per a tots els escenaris i hi ha zones encara sense regulació”

La riuada del 1949 —que va deixar un rastre de destrucció a l’Horta Sud, al Camp de Túria, a València i a les comarques del nord— és encara hui una lliçó pendent. Segons explica Ivan Portugués Molla, professor de Geografia de la Universitat de València i expert en inundacions i el riu Túria, “una riuada com la del 49 podria repetir-se hui, perquè hi ha zones que continuen sense regulació i el Pla Sud no és suficient per a tots els escenaris”.

L’expert recorda que aquella tempesta del 28 de setembre va afectar les conques de Túria, de Carraixet i de Poio, així com el riu Millars i Sec a Castelló. El que la va fer especialment mortal, apunta, va ser “una combinació de factors meteorològics i socials: es tractava d’una dana molt inestable i erràtica, la major part de les víctimes vivien en xaboles a la glera del Túria sense ser conscients del perill al qual estaven exposades”.

Portugués assenyala que el creixement urbanístic ha emmascarat molts barrancs i rambles, però no ha eliminat el risc: “Les riuades al Túria es produïxen, sobretot, a les rambles que baixen de la Calderona, no estan regulades. El mateix passa amb el Carraixet”. Encara que hi havia projectes de preses de laminació, com la de Vilamarxant, “mai s’han consumat”.

Per això, l’expert advoca per un canvi de mirada: “Sempre hem respost amb mesures estructurals, però no és suficient. Cal actuar sobre la vulnerabilitat i l’exposició, educar la població, millorar la planificació i evitar construccions a zones inundables”. En alguns casos, assegura, serà inevitable el trasllat del veïnat: “Si una casa s’inunda de manera recurrent, no hi ha una altra solució”.

Malgrat que la riuada del 1957 va eclipsar la del 49 en la memòria col·lectiva, Portugués subratlla la necessitat de recordar-la: “Les crescudes continuaran passant; el que hem d’aconseguir és estar millor preparats per a adaptar-nos-hi”.

P. Quina va ser la zona afectada de la riuada del 1949?

Ivan. La zona afectada bàsicament recull tres conques principals, que seria la rambla de Poio, especialment la zona del pla de Quart i alguna zona concreta dels municipis de Massanassa i Catarroja; després el Túria —des de Vilamarxant, fins a la ciutat de València— i la conca de Carraixet i alguns dels seus barrancs menors i d'altres que baixen de la Serra Calderona. A Castelló, la tempesta també va arribar, encara que va ser una tempesta més litoral que afectà la zona del riu Millars i riu Sec, que també experimentaren crescudes d'importància el 28 de setembre, encara que va començar a ploure un poquet més tard, cap a la nit. És una tempesta que es desplaça de sud a nord i, per tant, afecta primer la zona de Poio, després la Calderona i, més tard, afectaria la zona de Castelló.

P. Què va fer la riuada del 1949 especialment mortal?

I. Hi ha diversos factors. Un dels factors és el meteorològic, és a dir, és una dana i, com a tal, és un sistema convectiu, molt inestable, molt erràtic, que és difícil de preveure. Pel que fa a la predicció, tampoc teníem prou instruments per a fer-la i, en aquell moment, va fallar. Després hi ha un segon factor que segurament és, fins i tot, més important, que és el de l'exposició i la vulnerabilitat de la societat d'aquell moment. Si anem, per exemple, al cas de València, hem de pensar que la major part de les víctimes vivien en barraques al mateix llit del riu Túria. Probablement serien poc conscients del perill al qual estaven exposats; sobretot, perquè hi havia molta gent que venia de fora. Hi havia gent que venia de les províncies de l'interior, de Terol, Conca o Albacete i, per tant, no coneixien eixe perill que estava estretament vinculat amb el riu Túria o amb el riu Carraixet o Poio. Hi havia un problema de població marginal que s'havia instal·lat en estos llocs tan perillosos.

P. No obstant això, en el cas de Bétera, on confluïxen els barrancs afluents del Carraixet, ja no estem parlant ni de gent marginal ni immigrants, sinó gent del poble que vivien a l'Albereda que, fins i tot, habituats a les riuades, no van poder preparar-se...

I. Sí, ahí el problema que hi ha és que el barranc de Guasch —o barranc de l'Albereda, com també l'anomenen— no havia experimentat una crescuda d'importància segurament fins a l'anterior generació, de manera que s'havia perdut eixe coneixement, eixa por; per això l'ocuparen sense assabentar-se realment de l'exposició al risc.

P.- I per què és la gran oblidada?

I.- La gran explicació és perquè, huit anys després, es va produir la crescuda, la gran riuada de València del 1957 i això la va eclipsar per complet. També va afectar un sector molt marginal de la població que, segurament, no era tan mediàtic com podia ser el dels afectats de l'any 57. Tampoc el règim tindria massa interés en què eixes imatges de destrucció, de barraquisme, de precarietat, de marginalitat, ocuparen les primeres planes. De manera que, ràpidament, va anar desapareixent de la primera línia, però, sens dubte, la importància, la magnitud i la intensitat de la crescuda del 57 va fer oblidar absolutament tot el que havia passat anys abans.

P. És la primera gran riuada del segle XX?

I. És la primera gran riuada del segle XX, la del 49, sí. De fet, hi ha tres grans riuades en 150 anys: la de 1897, que afecta també, més o menys, la ciutat de València, perquè les aigües entren a bona part del centre de la ciutat, però les dos grans crescudes del segle XX van ser del 49 i la del 57. A més, la del 49 possiblement va tindre un impacte major a l'Horta Nord, a la zona de Camp de Túria, que no la del 57.

P. Inevitablement, recordem la dana del 2024 i ens fixem més en tots estos temes de riuades i de com som de vulnerables cap a un fenomen de la natura com és l'aigua. Podria tornar a passar una catàstrofe com la del 49 en la mateixa zona. Tenim un Pla Sud que ens protegix de les crescudes del Túria. Ara abordarem el problema de Poio i tants altres que estan per abordar a barrancs pròxims a nuclis, o nuclis pròxims a barrancs. Podria tornar a passar hui una situació com la del 49, especialment en eixa conca de l'Horta Nord, Camp de Túria?

I. Sí, hem de pensar que la riuada del 49 i la del 57 no estaven regulades per cap embassament, però, ara com ara, tampoc ho estan. La injecció d'eixes riuades, en realitat, no es produïx terra endins, sinó que es produïxen en una zona prelitoral. En el cas, per exemple, del Túria, bàsicament es produïx a les rambles que baixen de la Calderona, com pot ser la Castellarda, com pot ser la rambla de La Escarihuela o la rambla Primera, les quals no estan regulades. Sí que hi havia un projecte de construir una presa de laminació a Vilamarxant, que és un projecte que es va posar en la palestra, però que després no es va fer efectiu en un projecte definitiu. Per tant, eixa zona no està del tot protegida, fins i tot, després de la construcció del Pla Sud. Estes tempestes que pareix que seran més intenses troben el seu centre en la Calderona; podrien provocar una crescuda per a la qual no sabem si el Pla Sud estaria preparat. I, després, a la zona del Carraixet passa el mateix. El Carraixet és un barranc que no està regulat; per tant, una precipitació intensa en la zona de Calderona també suposaria una crescuda important, en la qual no tenim cap mena d'element de laminació.

P. Quines propostes faries tu per abordar esta situació?

I. El que hem vist és que, després de les grans riuades que hem experimentat fins ara, sempre hi ha hagut mesures reactives, respostes bàsicament estructurals. Hem connectat altres caixers, hem fet xarxes entre barrancs, hem construït el Pla Sud, hem canalitzat altres barrancades, però hem vist que no és suficient. Aleshores, nosaltres el que defenem és que cal un altre tipus de defensa enfocada cap a la prevenció, cap a la predicció, abans que actuar sobre el mateix perill —desviar o canalitzar una barrancada—. Pense que és més important actuar sobre la vulnerabilitat i sobre l'exposició de la població. És a dir, tractar que les persones no estiguen tan exposades al perill i, sobretot, que tinguen estratègies d'adaptació i de resiliència; l'educació del risc és fonamental, també una bona planificació. Això són els factors que considere decisius perquè estos problemes continuaran passant, estes crescudes existiran, però, nosaltres hem de tindre una major adaptació.

P. I moure la gent de les cases construïdes vora riu o barranc?

I. En alguns casos serà necessari perquè eixes cases continuaran inundant-se d'una forma més o menys recurrent. En eixos casos, no podem fer una altra cosa. Hi ha altres situacions en les quals no tenim marge de maniobra. L'Horta Sud no es pot desplaçar, hi ha milers i milers de persones, però sí que pots, per exemple, canviar les normatives de construcció, canviar els instruments de planificació, no construir en subterranis, que els protocols siguen coneguts, és a dir, actuar més en una defensa de tipus "no estructural".