La fúria del Carraixet a Bétera, un dels pobles més afectats en la riuada oblidada del 1949

Era poc abans de les 17:00 h a Bétera (Camp de Túria); plovia molt poc i no s’imaginaven que, en pocs minuts, una allau d’aigua, un tsunami de tres metres, inundaria l’avinguda de l’Albereda, situada al bell mig del poble. Esta via és la continuïtat urbana del barranc de Guasch, un dels afluents del barranc de Carraixet que naix a la Serra Calderona, a Gàtova, travessa el terme pel nord i desaigua cap a la mar passant per Alboraia.

Aquell 28 de setembre, l’Albereda es va convertir en la zona zero de la riuada, una via on centenars de famílies vivien i on, fins i tot, estava prohibit pescar feia segles. Uns esdeveniments que s'han quedat en l'oblit i que, en l'actualitat, ressonen més que mai en les nostres vides després de la barrancada del 29 d'octubre del 2024, que sembla confirmar aquella màxima que la història sempre es repetix.

Carmen Fuentes, testimoni de noranta anys

Carmen Fuentes tenia aleshores catorze anys i vivia amb la família en una casa del carrer de Llíria, una de les vies d’entrada de les aigües del barranc, perpendiculars amb l’Albereda. Quan estava a casa, una tromba d'aigua la va sorprendre, encara que va tindre temps de tancar la porta abans que el torrent hi entrara tot d'una, però no evitaria que l'aigua acabara per inundar-ho tot.

Carmen encara recorda la recerca de possibles desapareguts a Bétera. “Hi ha algú?”, sentia cridar el 29 de setembre, després de la forta crescuda. De fet, assegura, no van saber de son pare fins més tard, ja que, en el moment de la riuada, Carmen tornava de comprar el pa i a casa només estaven la mare i alguns germans.

"Teníem por que l'aigua tirara la casa", comenta Fuentes. "Recorde un carreter que passava que tenia uns cavalls molt grans; vaig vore com se'ls emportava l'aigua. Es va salvar perquè es va agafar d'un pou, d'un ferro de la corriola", ens diu. També recorda com el seu pare, que va anar a la quadra que tenien enfront de casa, intentava salvar les vaques que hi vivien.

"L'aigua busca el seu camí i anem construint per a tapar-li el pas, però la riuada busca el seu camí", conclou Fuentes.

Un tsunami de tres metres a Bétera

Un dia com hui fa 76 anys, les pluges de la Serra de la Calderona i el Camp de Túria provocaren la crescuda del Carraixet, però també de nombrosos barrancs afluents.

Va ploure a la capçalera del barranc i també a les rambles —barrancs de Nàquera, l’Olla, Portaceli, Pedralbilla i Cirer—, als camins de la Pobla de Vallbona, Paterna i Benaguasil, així com a rierols de Mas Camarena, Torre d'en Conill i Escorpión, que també aportaren al barranc de Guasch que travessa Bétera. De fet, a la zona de Benaguasil, Vilamarxant i Llíria s’arribaren a registrar 165 l/m² —a Llíria, 165 l/m²; a Benaguasil, 133 l/m²; a Gilet, 110 l/m² i a Serra, 100 l/m²—. Es calcula que plogué molt més a la zona de muntanya de Llíria, Benaguasil i Bétera cap al nord, amb quasi 180 l/m².

Les aigües del Carraixet i afluents baixaven tan ràpides i violentes que arrossegaven tot el que trobaven al seu pas: arbres, mobles, carros, fins i tot un llit que anava per damunt de l’aigua; per això, la Guàrdia Civil, en el moment àlgid de l’episodi, va fer explotar amb dinamita el pont del barranc de Guasch de Bétera per a desobstruir-lo d’eixa acumulació d’objectes que feien que el nivell de l’aigua en el nucli urbà pujara molt més ràpidament encara. Una altra sort va tindre el pont de Carraixet, ja que en trencar-se les aigües anaven més lleugeres cap a la mar i Alboraia.

El moment de cabal màxim de la barrancada va arribar a les 17:00 hores. La revinguda del barranc de l'Alameda just abans de la confluència amb el Carraixet comportà una autèntica tragèdia amb set morts i el nivell de l’aigua va assolir els tres metres. Poc després ho faria el Túria, a l'altura de Riba-roja, i Manises: va arrasar 2.000 barraques il·legals al llit i desenes de vides de persones que s’hi havien establit.

Eixe dia, València, l'Horta i part del Camp de Túria i la Foia de Bunyol són una manta de fang; riu amunt, a Llíria, l’aigua cobria 40 ha de cultiu. Des d’aleshores, la por entre el veïnat va augmentar: temien que tornara a passar i ja no volien viure a l’Albereda.

Una manta marró

Els dies posteriors, les famílies van haver de netejar el fang del carrer i de les cases, amb la solidaritat de la gent i l’ajuda dels militars.

Carmen Fuentes encara recorda el fang dels dies posteriors; un llot que s’ha quedat immortalitzat en algunes de les fotos familiars, encara tacades de marró 76 anys més tard.

"Gràcies als militars que vingueren de la caserna i ens tragueren el fang", recorda Fuentes. "No teníem ni aigua ni menjar, jo vaig estar amb el mateix vestit tota una setmana i a la marxa, amb les botes d'aigua per a traure el fang", afegix.

Set morts, deu cases i dos ponts destruïts

A Bétera van morir set persones, sis dones i un home. Són set de les prop de cinquanta víctimes mortals de la riuada del 1949 que afectà en total 22 municipis.

La sèptima víctima era una dona a qui l’aigua va arrossegar fins al barranc de Carraixet i, després d’agafar-se a un arbre i salvar la vida, va morir hores després per les seqüeles. Prop de deu cases van quedar completament destruïdes, del total de 98 de la província. La resta de cases de Bétera van quedar amb grans desperfectes: en unes les parets van fer solsida i en altres es van desplomar els primers pisos.

"La riuada del 1949 va ser el desastre més gran que ha patit Bétera, perquè hem tingut gelades, hem tingut tres actes climàtics que han afectat l'agricultura, però que haja afectat vides humanes i haja sigut un desastre tan gran, de cases esfondrades i ruïna econòmica tan forta, cap", explica l'experta Amparo Doménech, veïna del poble i membre del Centre d'Estudis Locals de Bétera.

A Bétera, de fet, les parets encara parlen i recorden que l’aigua va arribar fins als tres metres, tal com indiquen unes rajoles en les façanes d’algunes cases de l’Albereda.

Aleshores, Bétera tenia 7.000 habitants, 20.000 menys que en l’actualitat, i era eminentment agrària. Moltes de les famílies vivien de l’agricultura i la ramaderia, de les collites i dels productes que els proporcionaven els animals: llet, ous i carn. El desastre econòmic que suposaria la riuada va ser immens, en ofegar-se els seus animals i negar-se els camps que anys abans ja havien patit gelades.