Un any de la pitjor tragèdia

El 29 d’octubre de 2024 és un dia marcat en negre per a sempre i que difícilment oblidaran els valencians i les valencianes. Una devastadora dana i la consegüent riuada generada pel desbordament del barranc de Poio i dels rius Magre i Túria —així com dels seus afluents— va acabar amb la vida de 229 persones i va deixar un panorama desolador en vora un centenar de municipis de la província de València, provocant greus danys en infraestructures essencials, habitatges, garatges, comerços i vehicles.

La gota freda de fa just un any, segons l’Agència Estatal de Meteorologia, és considerada com “la més adversa del segle a la Comunitat Valenciana”, per davant del temporal de l’octubre del 1982 —que va provocar el trencament del pantà de Tous, amb nombroses víctimes mortals— i de l'última gran riuada de novembre del 1987, que primer va assotar la Safor i la Vall d’Albaida i, l’endemà, la Ribera i el Baix Segura.

El 29-O, l'Horta Sud, la Ribera Alta, la Foia de Bunyol o la Plana d'Utiel-Requena van ser les comarques més castigades per la violenta riuada, amb més d’un centenar de pobles afectats. Però la que indubtablement va patir un major cost humà va ser l’Horta Sud, segons les últimes dades del Centre d’Integració de Dades, on van morir almenys 164 de les víctimes: 45 d’elles a Paiporta, 25 a Catarroja o 15 a Alfafar. I no s’ha d’oblidar que el temporal no només va impactar a la Comunitat Valenciana, sinó que també va colpejar zones de Castella-la Manxa i Andalusia, on va causar la mort de sis persones a Letur, una a Mira i una a Màlaga.

La catàstrofe va tindre tal magnitud que no va ser fins cinc mesos després quan la Generalitat va donar el primer balanç global dels danys personals i materials, que va estimar en 17.800 milions d'euros. Un informe de la Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social de la Comunitat Valenciana—departament creat expressament per a la gestió de la riuada— advertia que, directament, la barrancada havia afectat 306.000 veïnes i veïns, una tercera part —vora 100.000— persones d'avançada edat. Les inundacions van destrossar part de la xarxa viària i ferroviària —amb danys en 1.450 quilòmetres de carreteres i 566 quilòmetres de vies del tren—, així com l’afectació en infraestructures hidràuliques i energètiques i parcs naturals i pistes forestals. Tot, sense oblidar el milió de tones d’enderrocs que s’han hagut de retirar, des de 144.000 vehicles a 20.000 tones de canyes.

Però, tot i l’acceleració d’una reconstrucció que s’ha fet en un temps rècord, un any després de la catàstrofe el veïnat tracta de tancar una ferida que continua oberta, amb unes cicatrius que encara són visibles als carrers, les places i els barris. Garatges que encara no es poden usar, centenars d’ascensors que no funcionen, un enllumenat públic que es manté en estat provisional en algunes zones, desenes de carreteres secundàries i infraestructures locals pendents de reparar i huit centres educatius que han començat el curs en barracons.

La dana també han marcat un punt d’inflexió en l’escena política valenciana. La crispació entre el govern del Partit Popular i els partits de l’oposició —PSPV i Compromís— a les Corts es troba en el punt més alt de la legislatura, amb peticions reiterades dels síndics i dels líders de les formacions —tant a escala autonòmica com estatal— perquè el cap del Consell, Carlos Mazón, dimitisca. Paral·lelament, desenes de milers de persones s’han manifestat en dotze ocasions pels carrers de València, Castelló i Alacant per a demanar la dimissió del president de la Generalitat per la gestió de la catàstrofe. La primera protesta del 9 de novembre de 2024 va concentrar 130.000 persones a València fins a l’última que va tindre lloc el 25 d’octubre d’enguany, amb més de 50.000 persones, segons xifres de la Delegació del Govern d’Espanya a la Comunitat Valenciana.

Este escenari ha marcat l’agenda del govern valencià, sobretot la del president Mazón, que durant els primers mesos va limitar les seues aparicions a les zones afectades per la dana a visites sense convocar els mitjans i no es va deixar vore en públic en actes públics de l’agenda fallera fins a la Cremà.

La petjada invisible de la dana

La barrancada no només ha deixat seqüeles materials, sinó que també ha tingut un fort impacte en la salut mental dels valencians i les valencianes. Les pluges intenses i les inundacions han afegit una capa d'incertesa i vulnerabilitat que afecta tant les persones que han patit danys directes, com les que estan ajudant, informant o experimentant tristesa i impotència des de la distància. Segons ha avançat el director general de Salut Mental, Bartolomé Pérez, l'estrés agut patit per pacients de les zones afectades s’ha triplicat, “amb la complicació afegida de l'estrés posttraumàtic i el risc de suïcidi”.

Un escenari que s’agreuja en el cas dels menors d’edat. Un informe recent de Save the Children i la Universitat de València advertix que més del 30% dels xiquets i les xiquetes encara té por a la pluja, les tempestes o els trons i el 24% continua tenint problemes per a dormir. A més, l’estudi indica que s'han produït canvis en el comportament dels més menuts de la llar, com un augment de l’ansietat o estrés persistent i un increment de la dependència de pantalles com a mecanisme de fugida.

Una onada de solidaritat sense precedents

L’impacte incalculable de la dana va deslligar una de les majors onades de solidaritat en la història recent d'Espanya. Desenes de milers de voluntaris van arribar a l'epicentre del desastre, sobretot a l’inici la majoria ho va fer a peu. Les imatges de les infinites columnes de voluntaris que, carregats amb aigua, poals, pales i graneres en mà, es dirigien a peu als municipis assolats per la passarel·la rebatejada com a pont de la Solidaritat ha quedat gravada per sempre en l'imaginari col·lectiu valencià.

És impossible xifrar el nombre de persones que van participar desinteressadament en les tasques d'ajuda i neteja durant els dies, setmanes i mesos posteriors a la riuada, encara que es té la percepció que només és comparable a la resposta en la pandèmia per la covid o a la contaminació per quitrà a les costes gallegues per l'enfonsament del Prestige. Procedien majoritàriament de la província de València, però també de manera creixent de totes les comunitats autònomes i, fins i tot, de països estrangers.

De manera paral·lela, les ONG també es van bolcar a la zona zero, principalment en el repartiment d'aigua i menjar, especialment a les persones que per falta de mobilitat, moltes d'elles sense ascensor, no podien eixir al carrer per aliment o articles d'higiene. Destaquen iniciatives com les de la Creu Roja, Alapar, Alacant Gastronòmica Solidària, Gastrònoma, l'ONG Xefs solidaris i altres com World Central Kitchen, que van facilitar la distribució de fins a un milió de racions de menjar calent.

El jutjat de Catarroja investiga la “conducta negligent” de Pradas i Argüeso

Amb l’objectiu de deixar constància de l’alçament dels cossos de les víctimes, diversos jutjats van iniciar una investigació judicial per la defunció de les 229 persones. Una recerca que ha assumit finalment el jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja i que amb el pas dels mesos ha canviat el focus sobre aquelles persones que tenien l'obligació legal de vetlar per la seguretat i complir amb els protocols de vigilància i en la qual s'investiguen els suposats delictes d'homicidi i lesions per imprudència.

En concret, s’investiga la suposada negligència en la gestió de l'emergència i el retard en l'enviament del missatge ES-Alert, que va arribar a la població a les 20:11 hores. La jutgessa veu “indicis aclaparadors d'una conducta negligent”, tal com ha detallat en les actuacions, per part de l’exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i el secretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso. En la causa hi ha personades actualment unes quaranta acusacions i han comparegut més de 350 familiars de les víctimes mortals.

Dos persones encara romanen desaparegudes

D’altra banda, en el marc de la investigació judicial, la instructora de Catarroja està pendent de rebre quatre informes forenses que hauran de determinar si la defunció de més persones va estar relacionat amb les riuades. Això podria elevar la xifra de víctimes mortals de 229 fins a 233.

Així mateix, cal recordar que dos persones encara romanen desaparegudes, tot i que ja han sigut declarades oficialment mortes pel jutjat. Es tracta de Francisco Ruiz, de 64 anys i veí de Montserrat, i Elisabeth Gil, de 37 anys i mare de dos xiquets, que va desaparéixer a Cheste, després que la riuada arrossegara el cotxe en què anava amb sa mare.

De la sintonia política al xoc per les responsabilitats i les ajudes

La gestió de la dana s'ha convertit en un dels arguments recurrents en l'encreuament d'acusacions entre el Govern d’Espanya i la Generalitat per les responsabilitats que totes dos parts s’han tirat en cara. Tot i que en els primers moments de la tragèdia va haver-hi sintonia entre els executius, quan el mateix cap del Consell, Carlos Mazón, li va agrair al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que visitara la Comunitat Valenciana “tan prompte” el 31 d’octubre, de seguida va canviar la versió.

El mateix dia d'eixa visita de Sánchez per a garantir la col·laboració amb el Consell “per terra, mar i aire” el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es queixava de falta d'informació i considerava que s'hauria d'haver decretat l'emergència nacional, mentre els ministeris de l'Interior i de Transició Ecològica apuntaven que tota la responsabilitat era autonòmica. Les acusacions han anat pujant de to fins hui dia, amb el govern espanyol i el PSOE demanant insistentment la dimissió de Mazón i el Consell i el PP que insistix que les ajudes de l’executiu central no hi arriben. Un any després de la tragèdia, Mazón i Sánchez no han mantingut cap reunió bilateral per a tractar la reconstrucció postdana ni s'ha constituït una comissió mixta entre administracions per a coordinar les actuacions.