358 dies desapareguts: la cerca incansable d'Elizabeth, Francisco i Javier
Els equips especialitzats de les forces de seguretat pentinen una àrea que abasta vora 500 km²
Ha passat ja un any, però els familiars de les persones que encara continuen en parador desconegut després de ser arrossegades per la dana el fatídic 29 d'octubre no abandonen l'esperança de poder trobar els cossos. Són ja 358 dies des que els perderen el rastre, amb una intensa recerca que s'ha mantingut activa tot este temps per terra, mar i aire que, de moment, no ha donat fruits. Els equips especialitzats de les forces de seguretat pentinen una àrea que abasta centenars de quilòmetres i el fang que encara queda podria haver sepultat Elizabeth Gil, Francisco Ruiz i José Javier Vicent.
A una setmana del primer aniversari de la barrancada, la família d'Elizabeth, de 38 anys, encara busca les restes. "Tinc tota la fe i confiança en les forces i cossos de seguretat de l'Estat", ha apuntat en declaracions a À Punt Ernesto Martínez, oncle de la dona. La jove, que tenia dos fills, anava amb sa mare en el cotxe cap al treball quan, cap a les 17:00 h, l'avinguda d'aigua les va sorprendre prop de l'hotel La Carreta de Chiva. Ernesto recorda com les dos arribaren a gravar i enviar a la família diversos vídeos des de dins del vehicle poc abans de ser engolides pel corrent. "A les 17:31 h ja gravaren quan l'aigua els arribava a l'altura dels espills, el cotxe estava submergit en l'aigua. Estigueren gravant pràcticament la mort en directe", ha lamentat l'home.
Deu dies després, trobaren el cadàver de sa mare. Per a localitzar l'automòbil, feren falta quatre mesos més. Estava destrossat davall de la passarel·la de Paiporta, però ni rastre d'Elizabeth. La família lamenta que, un any després, encara no sap "on anar a plorar-li o portar-li flors".
També continua sense notícies la família de Francisco Ruiz, de 64 anys. L'última vegada que el van vore fou a Montserrat agarrat del cotxe des de fora, després d'haver pujat els dos nets menuts al sostre. Els xiquets salvaren la vida, però el cos de l'home encara continua desaparegut. El pitjor per als seus ja no és la pèrdua, assumida des de fa mesos, sinó no poder donar-li sepultura. El psicòleg d'Emergències Mariano Navarro ha assenyalat en declaracions en el programa En connexió com en estes situacions "costa prendre confiança i acceptar correctament el dol perquè no hi ha presència del cadàver".
José Javier Vicent, era l'últim dels tres desapareguts encara per la tragèdia. L'última vegada que va contactar amb la família estava a sa casa de Pedralba, acompanyat de la filla i completament rodejats per l'aigua. Ella va aparéixer sense vida dos dies després, a Sueca, 80 km més al sud. A ell també l'han estat buscant des d'aleshores i l'aparició d'un cadàver durant uns treballs de desenrunament executats al costat del riu Túria a Manises fan pensar que la cerca podria haver acabat, tot i que falta la confirmació oficial.
Les famílies d'Elizabeth, Javier i Francisco, declarats oficialment morts el passat març pel jutjat, encadenen 358 dies sense notícies dels seus, mentre avança un dispositiu de recerca mai vist quant a durada, encara activa, efectius —que arribaren a ser 400—, i àrea de recerca, estimada en uns 500 km². El fang estancat ha dificultat en gran manera els treballs durant este temps, però l'esperança per trobar els que falten continua intacta, quasi un any després.