La jutgessa de Catarroja cita a declarar com a investigada l'exconsellera Pradas i l'exsecretari autonòmic d'Emergències

La jutgessa de Catarroja que instrueix la investigació penal de la gestió de la dana ha citat l'exconsellera d'Interior Salomé Pradas perquè declare com a investigada en la causa en una data encara per determinar. Pradas, destituïda setmanes després per la resposta a la catàstrofe, era la màxima responsable del Cecopi aquell fatídic 29 d'octubre, quan es va decidir enviar l'alerta massiva a la població que va arribar quan molts municipis estaven negats i el gruix de les víctimes, que la instructora eleva a 225, havien perdut ja la vida. La decisió s'inclou en una resolució judicial comunicada a les parts este dilluns, en què la magistrada cita també l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso, despatxat poc després de Pradas. Tots dos són els primers càrrecs polítics de més pes dins del govern de Carlos Mazón que hauran d'acudir als jutjats a donar explicacions com a investigats. Quant al president de la Generalitat, que està aforat, la jutgessa rebutja citar-lo en una segona resolució coneguda també hui, tant en qualitat de testimoni com d'investigat. Remarca, però, que això no impedeix que ell "puga sol·licitar-ho voluntàriament".

La causa sobre la dana, de caràcter penal, està centralitzada en la figura de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra, que coordina totes les diligències relacionades amb la catàstrofe amb l'ajuda d'un equip especial de fiscals. S'ocupa exclusivament de presumptes homicidis i lesions imprudents i no contempla els danys materials resultants de la falta d'informació a la ciutadania en el dia de les tràgiques inundacions. Les dos actuacions han estat notificades dilluns a les parts personades en el procediment, que continua per presumptes delictes d'homicidi i lesions per imprudència.

La primera de les resolucions de la jutgessa de Catarroja, a més d'imputar Pradas i Argüeso, incrementa la xifra de víctimes a 225, a les quals cal afegir les tres persones que estan encara en parador desconegut. L'última de les morts incorporades és la d'una dona que patia leucèmia, requeria transfusions periòdiques de sang i assistència respiratòria amb oxigen i, després de quedar sense l'assistència, va morir a l'Hospital La Fe el 12 de novembre.

Des de l'inici de la instrucció, la investigació de la magistrada ha apuntat en una direcció: les morts eren "evitables" i la "inactivitat" del govern valencià, que té atribuïdes les competències en protecció civil, va desembocar en una alerta "tardana" que va impedir a la població protegir-se de la riuada a temps. Este dilluns ha tornat a insistir en esta mateixa idea amb l'afirmació que el missatge enviat pel sistema ES-Alert a les 20:11 hores del 29 d'octubre “va ser tardà i erroni”. En les només setze pàgines de l'últim escrit conegut este dilluns, amb contundència i un estil descriptiu molt acurat, Ruiz dirigeix les responsabilitats de les morts cap a l'exconsellera Pradas i el secretari autonòmic Argüeso, de moment.

Tobarra recorda que la dana “no va ser un fenomen meteorològic imprevist”, ja que l'avanç i el desenvolupament va ser anunciat per l'Aemet, “fins al punt que la Universitat de València va acordar la suspensió completa de les activitats". Segons el parer de la magistrada, eixes previsions “degueren portar a una convocatòria en el matí” d'aquell dia del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), “amb l'objecte com a mínim d'avisar la població”. El problema, segons indica la jutgessa en l'escrit, “residiria no en l'absència d'informació, n'hi havia de sobra, i per innombrables mitjans, en temps real (…), sinó en el fet que davant d'esta informació, o bé s'ignorara, no es comprenguera el seu abast (…) o no es prengueren les decisions pertinents per qui tenia el poder de decisió”. Pel que fa a Pradas, assenyala que tenia atribuït com a màxima autoritat “el procés d'adopció de mesures d'autoprotecció de la població” i respecte a Argüeso apunta que és necessària la seua declaració per la “rellevància orgànica i, per tant, decisòria”.

Així, la resolució desgrana la informació oficial i detallada sobre l'alerta meteorològica que va oferir tota la jornada la televisió valenciana À Punt, incloses diverses connexions en directe des de localitats afectades com Xiva o Utiel, en què s'informava poc després de les tres de la vesprada del desbordament del barranc de Poio i del riu Magre, respectivament. Per a la titular del jutjat, la convocatòria del Cecopi, a les 17:00 hores d'aquell dia, “es va dur a terme amb una gran demora, i a això ha de sumar-se que la presa de decisions per l'administració autonòmica destinada a alertar a la població es va produir amb un retard encara major”. El Cecopi —prossegueix la instructora— “és un òrgan de coordinació” en matèria d'emergències amb altres administracions, però “això és completament independent de les decisions que es poden prendre en l'àmbit de protecció civil per qui ostenta no només la competència exclusiva, sinó la possibilitat de dur a terme la comunicació a la població de les mesures de protecció”.

Després de conéixer la imputació judicial, l'exconsellera Pradas ha emés un comunicat en què anuncia que el seu equip d'advocats procediran a personar-se en la causa i ha insistit que està a disposició de la justícia per a ajudar que es conega "tota la veritat sobre les circumstàncies que van envoltar la gestió de l'emergència de la catàstrofe natural". Així mateix, ha defensat que ella es va mantindre "des del primer minut fins a l'últim, atenent les funcions institucionals" que li corresponien "segons la normativa aplicable”.

Víctimes demanen la imputació de la CHX

La instructora de la dana ha admés, per tant, la querella interposada per l'Associació de Damnificats Dana Horta Sud respecte a Pradas i Argüeso, mentre que la rebutja respecte a les altres persones contra les quals es querellaven: el director general d'Emergències, una cap de servei, el subdirector de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (Avsre) i el president de la CHX, Miguel Ángel Polo. Per les mateixes raons ha inadmés la querella formulada per l'entitat Hazte Oír contra el president i quatre càrrecs més de la CHX, davant de la “inexistència d'indicis” contra ells.

No obstant això, l'Associació de Damnificats per la Dana Horta Sud ha anunciat que interposarà un recurs d'apel·lació davant d'esta última resolució dictada pel jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja perquè es considere també la imputació de Polo. En un comunicat després de conéixer la resolució de la magistrada, l'entitat remarca que està duent a terme "una gran labor d'investigació, així com recopilació d'informació vital per a conéixer la veritat i obtindre justícia", però diuen no compartir amb ella "algunes de les decisions preses". A parer seu, la CHX "va desbloquejar el perill d'inundació" i "va agreujar el perill" que els venia damunt.

Més de huitanta avisos de rescat al migdia

Este dilluns també s'ha conegut que els informes remesos per la Generalitat al jutjat de Catarroja que investiga la gestió de la dana, que va negar un centenar de poblacions valencianes i va causar 227 morts, assenyala que a les 13:00 hores del 29 d'octubre ja s'havien quantificat més de 85 avisos de persones "incomunicades, rescats i acumulacions d'aigua" a la zona d'Utiel-Requena. A eixa mateixa hora ja hi havia almenys carreteres tallades o amb incidències per inundacions i despreniments, segons l'informe de l'Agència de Seguretat i Emergències al qual ha tingut accés EFE.

El document, així mateix, apunta que al matí s'havien dut a terme rescats a la Ribera Alta, per cotxes encallats o persones que sol·licitaven ajuda per a eixir dels domicilis. Per la seua banda, el Consorci Provincial de Bombers de València havia mobilitzat l'helicòpter de rescat per a assistir un camioner que va quedar atrapat després de bolcar al terme municipal d'Alzira. També es van desplaçar a una residència de Carlet per a dur a terme buidatges d'aigua i van informar d'una nova mobilització de l'helicòpter de rescat per a assistir un home aïllat al sostre del cotxe a l'Alcúdia.

Quant a l'afecció en Ferrocarrils de la Generalitat, l'informe conegut hui assenyala que a les 12:00 hores del dia 29 ja estava tallada la línia Alginet-Castelló, mentre que les línies 1 (València-Llíria) i 2 (València-Bétera) presentaven problemes elèctrics, en este darrer cas per acumulació d'aigua. A les 12:00 hores, Emergències informa així mateix que 65 municipis valencians, 60 dels quals a la província de València, havien suspés ja les classes per a l'endemà.