Cases inhabitables, ascensors trencats i clavegueram: les assignatures pendents en els municipis
Tècnics de l'Institut Valencià d'Edificació han tramitat en els últims dotze mesos més d'11.200 expedients per danys en immobles, dels quals vora 360 necessiten demolició total o parcial, i comptabilitzen més de 650 soterranis afectats per l'aigua
Un any després de la pitjor tragèdia que ha assolat la província de València en la història, la ferida encara està oberta en els municipis afectats. Carrers, mobiliari públic i vivendes encara mostren les empremtes de les múltiples cicatrius provocades per la dana, un recordatori diari que la normalitat abans del 29-O és encara una utopia per al veïnat. Segons el balanç oficial de la vicepresidència per a la Recuperació, les inundacions causaren estralls materials en 103 poblacions i algun tipus de perjuí a 306.000 persones, que patiren danys a les cases, es quedaren sense ascensors en les finques o perderen béns com els cotxes i altres pertinences. Això, sense tindre en compte el cost humà, amb les 229 vides que va segar la barrancada i el colp psicològic per a les famílies de les víctimes mortals i en general per a la població que va viure més de prop la tragèdia.
Des d'aleshores, les administracions han revisat milers d'immobles per a quantificar els desperfectes i la conclusió és que més de 300 necessiten una demolició total o parcial. A més, s'han inspeccionat centenars de garatges i soterranis que quedaren inundats i que han patit per l'aigua danys o filtracions que podrien fer-los col·lapsar. Estes xifres provenen d'un informe que arreplega el treball fet estos dotze mesos des de l'Institut Valencià d'Edificació (IVE), a través de la Unitat Bàsica d'Avaluació de Danys i Recuperació, en col·laboració amb els ajuntaments, a què ha pogut accedir À Punt.
Un equip de tècnics ha dut a terme un estudi minuciós per a dimensionar l'embat de la dana en el parc residencial dels 67 municipis més perjudicats, que ha fructificat en la tramitació d'11.228 expedients relatius a edificis de vivendes i cases unifamiliars revisats amb alguna destrossa acreditada, dels quals en 363 cal enderrocar tota l'estructura o una part. Quant als aparcaments subterranis, són 655 els que s'han registrat amb desperfectes per la riuada. Un balanç de danys que ha requerit actuacions d'apuntalament, direcció d'obres i certificació per a executar treballs en forjats, bigues o altres elements estructurals fets malbé.
Els punts negres que han focalitzat la intervenció dels tècnics de l'IVE es corresponen amb les quatre àrees més castigades per la dana: Algemesí (1.002) a la Ribera Alta; Paiporta (972), Catarroja (791), Sedaví (530), Massanassa (493), Picanya (491), Benetússer (366) o Aldaia (327) a l'Horta Sud; Utiel (559) a la Plana d'Utiel-Requena; o Chiva (487) a la Foia de Bunyol.
D'Utiel a Paiporta: les assignatures pendents
Un passeig per estes poblacions evidencia els vestigis que hi ha hui de la destrucció causada per les grans llengües d'aigua que aquell 29-O arrasaren amb tot. Els treballs de recuperació avancen, el territori comença a cosir-se, però encara hi ha barris inhabitables, famílies que no han pogut tornar a sa casa, ascensors que encara no funcionen, soterranis que un any després continuen sent inservibles, servicis bàsics com instituts o dependències policials que no s'han reposat, xarxes de sanejament ineficients davant dels temporals habituals de la tardor... Tot plegat configura una postal que mostra tot el que queda per fer un any després de la tragèdia.
Un exemple d'esta recuperació a mig gas és Utiel, on encara no s'ha restablit l'accés pel pont de l'N-III sobre el riu Magre. "Queda molta faena per fer a pesar que fa un any que no hem parat de treballar", resumix l'alcalde, Ricardo Gabaldón, en conversa amb À Punt. En este municipi, un dels primers que va patir les aterridores inundacions aquell funest dia, encara té un barri sencer on no es pot viure, el de La Fuente, amb centenars de persones que han hagut de reallotjar-se en pisos de familiars o fins i tot residències. En total, l'afectació en esta zona concreta és de vora 150 vivendes, però l'alcalde estima en uns 2.000 els veïns i veïnes que han patit algun dany a casa.
Un assumpte que el preocupa especialment és la tardança a reparar la caserna de la Guàrdia Civil, que va quedar totalment negada. Dotze mesos després de la dana, Utiel seguix sense quarter i molts agents han optat per canviar de destinació. No hi ha encara notícies ni terminis previstos, per això Gabaldón tem que esta situació puga derivar en un problema d'inseguretat per a la població.
A Chiva, una trentena de famílies s'han quedat sense casa, aquelles que vivien al costat del barranc. La virulència de l'aigua va acabar per sempre amb els edificis a la vora de la rambla, que han hagut de ser enderrocats per seguretat. Segons dades proporcionades per l'Ajuntament a À Punt, s'han dut a terme actuacions en 42 cases i 32 demolicions totals o parcials. Els propietaris han hagut de buscar una alternativa residencial. La majoria estan acollits en cases de familiars i també hi ha sis casos en què s'ha recorregut a pisos de lloguer social de la Sareb i l'EVha, l'Entitat Valenciana de Vivenda i Sòl, d'acord amb el consistori. "S'ha avançat molt gràcies als contractes d'emergència, per exemple en el canvi de col·lectors i canalitzacions i l'asfaltatge de diferents barris, però queden obres pendents com el polígon industrial", ha apuntat l'Ajuntament.
En localitats com Catarroja, Algemesí, Benetússer, Alfafar o Aldaia façanes, locals comercials i baixos de molts edificis ja lluïxen com a nous enfront d'uns altres, cada vegada menys, que seguixen destrossats en complir-se el trist aniversari de la dana. El so que se sent als carrers de molts d'estos pobles és el del martell, la serra, i el metall. Són els veïns, que encara continuen arreglant portals, plantes baixes i locals comercials.
A Paiporta, les obres s'endevinen en la cantonada de cada carrer. Però l'harmonia d'una via pública aparentment recuperada es trenca cada pocs metres amb portes de garatge que continuen abonyegades, comerços amb els vidres coberts per cartons, restes de fang en la vorera i les clavegueres o cases amb portes improvisades.
Vora 700 ascensors trencats
Cas a banda és la qüestió dels ascensors. Un gest tan senzill com eixir al carrer continua sent, 365 dies després, un desafiament diari per a persones amb mobilitat reduïda que viuen en algun dels vora 700 edificis que encara no ha pogut reparar o substituir els elevadors danyats. La situació és especialment complicada per als més ancians i els qui no poden baixar les escales a peu perquè, en la pràctica, estan sota una espècie de confinament "obligat".
Les últimes dades proporcionades per l'Associació d'Empreses d'Ascensors de la Comunitat Valenciana (Ascencoval) apunten que més de 300 tenen paralitzada o bloquejada l'execució de les obres per la "dificultat" que afronten les comunitats veïnals per a prendre decisions: "En molts casos s'enfronten a pressupostos elevats per a escometre la reposició de tots els desperfectes ocasionats per la riuada que compliquen l'elecció de les instal·lacions prioritàries a reparar, o bé no han rebut encara les ajudes corresponents", explica la patronal, que va xifrar en més de 7.500 els aparells avariats per la dana.
Són obstacles econòmics que bloquegen les reparacions i que estan retardant la tornada a la normalitat per a desenes de persones, especialment majors amb dificultats per a caminar. Ascencoval s'havia marcat, com va dir en una entrevista en Les notícies del matí el president, Emilio Carbonell, el repte de tornar a posar en servici tots els ascensors trencats abans que acabara este 2025. Un objectiu que ara ha de rebaixar per "la complexitat de les intervencions pendents" i el "contratemps" afegit que ha suposat la falta de liquiditat en les comunitats de propietaris.
Mancances als polígons
Quant a la dimensió econòmica, estudis recents fets per la patronal CEV o la Cambra de Comerç de València constaten que l'activitat empresarial en la zona zero s'ha aconseguit reviscolar quasi per complet, però amb ritmes d'avanç desiguals. El 85% dels negocis ubicats en polígons industrials als municipis més castigats s'ha recobrat del colp de les inundacions i ha pogut reobrir les portes, tot i que encara queden deficiències pendents d'arreglar en estos recintes. La Federació de Parcs Empresarials de la Comunitat Valenciana (Fepeval) ha denunciat que un any després de la dana continua havent-hi mancances relacionades amb l'enllumenat, drenatges, calçades o seguretat. Això dibuixa "un panorama encara preocupant pel que fa als principals elements de la via pública", assenyala l'entitat en un comunicat.
Col·laboració entre administracions
La magnitud de la tragèdia ha forçat les administracions a treballar juntes en tots els nivells per a poder superar l'adversitat. Govern espanyol, Generalitat, Diputació de València i ajuntaments han hagut de coordinar-se i repartir esforços per a reparar tot el que l'aigua va destrossar: clavegueram, infraestructures, edificis, mobiliari públic, servicis bàsics... Algunes veus, però, han trobat a faltar estos mesos més implicació per part dels actors implicats. I eixa crida a la col·laboració és un dels missatges que trasllada l'alcalde d'Utiel: "Si no, no eixirem", conclou.
