Pobles de la dana pinten murals i alcen monuments com a "símbol d'esperança" en l'aniversari de la tragèdia

Pobles afectats per la dana del 29 d'octubre del 2024 pinten murals i alcen monuments en l'aniversari de la tragèdia com a "símbol d'esperança" i "resistència" i en record dels voluntaris i de les 229 les víctimes mortals.

En el cas de Benetússer, un mural situat a la plaça de l'Ajuntament, de l'artista valencià Nacho Magro, més conegut com a Escif, retrata set escenes que cronològicament ajuden a narrar la tragèdia de la dana i a "mirar el futur amb esperança".

El mural l'han presentat este dimecres en un acte amb la participació de l'alcaldessa, Eva Sanz; la regidora de Cultura, Engracia Arias; el mateix artista, i la presència de veïns del municipi que posteriorment han omplit les parets de missatges com "Pels que ja van partir i pels que sempre van estar", "Gràcies, voluntaris", "L'amor del poble salva el poble", "Per les víctimes: justícia", "Un any. Ni oblit ni perdó" o "Sempre en el nostre cor".

L'artista, en declaracions als mitjans, ha explicat que, quan va presentar el seu projecte per al concurs d'idees convocat per l'Ajuntament, el primer que va pensar va ser que, com a artista, havia de "donar veu" als "realment protagonistes" de la història: "la gent que ha viscut la tragèdia".

Per això, segons ha indicat, va tindre la idea de contar el que havia ocorregut d'una manera "quasi periodística," creant "una cronologia del que havia succeït" a través de les fotografies de diversos fotoperiodistes i també de dos alumnes del curs de fotografia de l'Escola d'Adults del municipi.

"Una reconstrucció simbòlica"

D'esta manera, Escif va plantejar crear el mur a partir de tres capes: la primera, en la qual es mostra "eixa seqüència que retrata des del minut u que van començar les primeres pluges fins a l'última escena, que és la continuïtat de la vida en esta zona", que "simbolitza l'esperança i la resistència"; la segona, la capa "narrativa", on es veu en el fons blau del mural el moviment d'un banc blanc al llarg de tot l'espai i que representa "la bolcada" de l'aigua que "ens va arribar a tots de manera inesperada", i una tercera creada a partir dels missatges de veïns.

"És una manera de donar-li la veu a la gent d'ací perquè puguen afegir una espècie de reconstrucció simbòlica del que senten i com han viscut tot això. I ho faran amb guix en els buits que hi ha entre les escenes", ha assenyalat. Per a l'artista valencià el lema del mural, "La memòria de l'aigua" remet a "eixa idea que l'aigua té eixa memòria que continua eternament".

"Em sembla que esta paret intenta ser una àncora a eixa memòria que crec que hem de mantindre, no tant per a poder evitar el que és inevitable, perquè tornarà a ploure i tornarà a haver-hi riuades, això no ho podem remeiar, és el cicle de la naturalesa i sembla que cada vegada és més present. El que sí que podem evitar —potser— és la tragèdia que ve després, i per això crec que eixa memòria és important perquè la gent que té potestat per a fer-ho i la que té l'autoritat necessària, que prenga mesures i evite el que podria ser evitable", ha destacat.

Per la seua part, l'alcaldessa de Benetússer, visiblement emocionada, ha assegurat que és un dia "molt dur per a tots", en el qual cal "fer memòria del que va ocórrer, intentar anar cap avant sense oblidar-ho i posar remei en allò que estiga a les nostres mans perquè no torne a ocórrer amb les dimensions amb què va ocórrer fa un any".

I ha afegit: "Sobretot crec que és un dia per al record de qui pitjor ho va passar i són les famílies de les víctimes, que són coses que no podrem recuperar".