Cremà anticipada a Puçol contra les expropiacions: "Sí a la gigafactoria, però no a costa dels llauradors"
Un centenar d'expropiats protesten amb una falla contra la baixa valoració dels terrenys i el recurs de l'administració contra la valoració superior que ha fet el jurat provincial
"Damunt que és una expropiació forçosa, no pots protestar. No pintem res. Ens sembla molt injust i de tindre molta cara. És un crim. Penós. No n'hi ha dret. Ens veiem abandonats, com sempre." El lament de Vicenta, copropietària d'una empresa agrícola, condensa el malestar del centenar de productors que s'ha concentrat a Puçol en protesta pels preus a què l'administració els vol pagar els terrenys en què s'instal·larà la gigafactoria de Volkswagen. "A nosaltres robats... i els vendran com els done la gana", ha sentenciat de manera més directa als micròfons d'À Punt un altre dels afectats, que diu adeu a quaranta fanecades de tarongers.
Centenars d'agricultors com ells estan rebent demandes contencioses administratives per haver renunciat a l'oferta de l'administració. Van recórrer al jurat provincial d'expropiacions (en què participa la Generalitat), que va estipular un preu superior, que la mateixa administració no accepta. En xifres: els oferiren entre deu i quinze euros per metre quadrat de mitjana (hi ha una diversitat de casuístiques en les parcel·les) i el jurat va marcar un preu just d'entre 18 i 25 €/m².
Aquest dilluns els propietaris han denunciat la situació amb una protesta, xiulada inclosa, i la cremà d'una falla, sota el lema: "Sí a la gigafactoria de Volkswagen, però no a costa dels llauradors". "Parc Sagunt no és una expropiació, és un espoli", "Si voleu el nostre sòl, pagueu un preu just" són alguns dels missatges que penjaven de les pancartes dels a afectats i del monument, que no s'ha pogut cremar al complet per falta d'autorització i que cediran a la falla Picaio de Puçol, on s'han quedat sense monument perquè l'artista faller els ha deixat penjats.
"No estem en contra de la gigafactoria, que és un benefici per a tots, però que no serem els que paguen la festa", denuncia Juan Carlos Piñol, portaveu d'AVA-Asaja a Puçol. "Ens sembla molt bé que vinguen inversions, però no a costa de perdre els llauradors els seus terrenys", adverteix Fernando Durà, de la Unió Llauradora.
Expropiats i demandants per la via contenciosa
Les organitzacions agràries estimen en 800 els propietaris afectats. Denuncien que la via contenciosa pot retardar tres anys els pagaments i abocarà a situacions "kafkianes i ridícules", com el fet que l'administració litigue contra les mateixes valoracions o el de demandar per discrepàncies que, en algunes ocasions superen per poc els mil euros, i resulten més gravoses de judicialitzar que de pagar.
Al febrer, el ple de l'Ajuntament de Sagunt va aprovar una moció per unanimitat per a demanar que s'acceptara el preu just. Però l'administració ha tirat avant amb les demandes. Espais Econòmics Empresarials SL (EEE), l'empresa amb participació de la Generalitat i el govern central per a la gestió dels terrenys, ha tret a licitació l'assistència lletrada per 700.000 euros i n'ha reservat altres 95.000 per al procés judicial, segons figura a la mesa de contractació del sector públic.
"El cas estrany d'aquest tema és que la Generalitat recorre contra un preu just que la mateixa administració havia donat. És una cosa xocant", ha explicat l'alcaldessa de Puçol, que ha traslladat als afectats el suport del consistori.
Un sòl industrial a la meitat de preu
En el rerefons del cas, apunten les organitzacions agràries, hi ha l'abaratiment dels preus a què l'administració ha venut a Volkswagen els terrenys expropiats, per a assegurar la presència de la planta. La multinacional els ha comprat per 63,7 milions, uns 48,9 euros per metre quadrat. La meitat del que altres empreses pagaren en Parc Sagunt I, l'anterior fase d'industrialització de la zona. En aquella època els propietaris van rebre quaranta euros per metre quadrat, quatre vegades més del que els han oferit ara, però un canvi de legislació, la Llei del sòl de 2007, ha reduït sensiblement el marge possible de preu just, centrant-ho en la productivitat de les parcel·les i eliminant la valoració per les expectatives urbanístiques.
"L'administració perd diners i ho vol compensar amb els agricultors", ens indica una font d'Asaja, que recorda que la urbanització de la zona els costarà als governs més que el que ha pagat Volkswagen. Paco Martínez, portaveu d'una plataforma veïnal que representa 600 afectats de Puçol, resumeix en una frase la sensació al municipi: "Primer, en un any no se'ns paga; dos, se'ns paga malament, i tres, et limiten l'ús el sòl. A les famílies se'ns limita la vida".
