CCOO acudeix al Tribunal Europeu com a últim recurs perquè s’investigue la repressió dels fundadors

Els querellants creuen que els delictes no han prescrit i que no es va indagar en "les sancions" i "les tortures" emparant-se en la llei d’amnistia, que era inconstitucional

Els represaliats i militants de CCOO que han presentat la querella davant el Tribunal Europeu / À Punt NTC

La no prescripció dels delictes o la inconstitucionalitat de la llei d’amnistia. Són dos dels tres arguments que el sindicat Comissions Obreres del País Valencià argumenta davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans perquè s’investiguen les sancions, les tortures o els empresonaments i els exilis que van patir onze fundadors del sindicat, que van participar en la reunió de constitució del desembre del 1966. 

El sindicat crema així un dels últims cartutxos perquè la justícia indague la persecució que van patir els onze querellants. L’advocat que ha redactat aquest recurs, Virgilio Latorre, ha explicat que les onze persones que es querellen van ser militants de CCOO i també van assistir a la reunió fundacional del sindicat al nostre territori. Latorre recordava que, durant molts anys, la investigació per a determinar la veritat i la reparació del mal ha estat "muda". 

Primer amb els tribunals militars, que van desoir les denúncies, i després amb l'aprovació de la llei d'amnistia, de caràcter preconstitucional, es van intentar deixar passar les "sancions, acomiadaments, tortures, empresonaments i exilis per a defensar salaris i condicions de treball més justes", com ha apuntat l'advocat.

"La mera investigació —ha apuntat— ha sigut limitada pels tribunals espanyols sobre la base que els fets estaven prescrits, ja que havien passat més de 20 anys des que es van cometre i es van denunciar, i d'un problema amb el principi de legalitat, mantenint que els delictes de tortures no estaven previstos en la legislació quan es van produir", ha explicat en la roda de premsa en què ha detallat el procés. 

No obstant això, el lletrat ha qüestionat aquests arguments. Al seu parer, la prescripció no pot aplicar-se perquè en aquell moment no hi havia possibilitats de denúncia, per tant, entén que el termini hauria d'ampliar-se. Així mateix, Latorre manté que el dret internacional sí que preveia aleshores els delictes de tortura i lesa humanitat, i aquest és d'aplicació directa a Espanya.

Finalment, sobre la llei d'amnistia, ha advertit que és inconstitucional i ha destacat que l'anul·lació d'aquesta suposaria no sols la reparació per als querellants, per a CCOO, sinó també per a tots els que van lluitar per la llibertat. "Seria reposar-los els seus drets i llibertats de manera plena i material", ha sintetitzat.

S'han lesionat els drets dels querellants per no haver-hi un procediment efectiu Virgilio Latorre - Advocat que ha redactat la querella

Latorre, en el seu recurs, sobre el qual es podria tindre una resposta al cap d'uns quatre mesos des de la seua admissió a tràmit, qüestiona el paper del Tribunal Constitucional i afirma que "és inacceptable" que l'alt tribunal considere que aquests fets tenen una transcendència constitucional i posteriorment no els resolga. "S'han lesionat els drets dels querellants per no haver-hi un procediment efectiu", considera.

La consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, que també estava en l’acte d’exposició de la querella, ha destacat que els querellants són "vertaders referents, grans lluitadors" i ha assegurat que la impunitat del franquisme "és una anomalia democràtica incomprensible".

És la primera vegada que un subjecte jurídic, CCOO, arriba fins al Tribunal de Drets Humans per a aconseguir que es declaren inconstitucionals alguns articles de la llei d'amnistia del 1977 Ana García - Secretaria general de CCOO

Ana García, secretaria general del sindicat, ha manifestat que aquest recurs planteja "un fet històric". "És la primera vegada que un subjecte jurídic, CCOO, arriba fins al final en un recurs davant el Tribunal de Drets Humans per a aconseguir que es declaren inconstitucionals alguns articles de la llei d'amnistia del 1977 i perquè es jutgen conductes tipificades com a crims de lesa humanitat i delictes de tortura", ha postil·lat.

"En aquella època a l'organització se la va perseguir i els fundadors van patir les conseqüències de la repressió", ha afegit la responsable del sindicat, per a agregar que el recurs "és un acte de justícia històrica". 

També et pot interessar