Les associacions de memòria valencianes veuen insuficient la nova llei del govern espanyol perquè "no acabarà amb la impunitat del franquisme"

Ángel González, president de Camde-PV, reconeix que suposa un "pas important", però es queda curta per a donar resposta a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura

El president de la Coordinadora d'Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià, Ángel González, aquest dimarts en Les notícies del matí
El president de la Coordinadora d'Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià, Ángel González, aquest dimarts en 'Les notícies del matí' / À Punt NTC

La Federació Coordinadora d'Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià (Camde-PV), que aglutina una cinquantena d'entitats, veu insuficient la nova Llei de memòria democràtica que aprova aquest dimarts el Consell de Ministres perquè no dona resposta a les reivindicacions "essencials" del moviment memorístic ni serveix per a "acabar amb la impuntat del franquisme". En una entrevista aquest dimarts en Les notícies del matí, el president de la coordinadora, Ángel González, ha analitzat la norma i ha reconegut que, tot i suposar un "pas important" en comparació amb la predecesora, impulsada per l'executiu del socialista José Luis Rodríguez Zapatero el 2007, es queda curta a l'hora de donar resposta a les víctimes pel que fa a la necessitat de justícia i la reparació. 

El que ha sigut el projecte estrela de la ja exvicepresidenta Carmen Calvo, que ara es remetrà al Congrés, naix amb l'objectiu de castigar fermament l'enaltiment del franquisme i posa en l’epicentre el reconeixement de les víctimes i les persones exiliades durant la Guerra Civil i la dictadura. Però el principal escull per a la reparació, ha explicat González, continua sent la Llei d'amnistia de 1977, que impedeix en la pràctica qualsevol investigació dels crims comesos per la dictadura perquè considera que estan prescrits en haver passat més de vint anys. Un mur contra el qual topeten les associacions de memòria cada vegada que intenten denunciar en els tribunals tortures, empresonaments de represaliats o restes d'exhumats amb evidents signes de violència. 

Ara, 85 anys després del colp d'estat del 18 de juliol de 1936 i 45 de la mort del dictador Francisco Franco, la nova Llei de memòria democràtica "continua sense reconéixer que els crims comesos en la dictadura són crims de lesa humanitat o de genocidi", ha argumentat l'expert, que ha recordat que aquests no prescriuen, d'acord amb el dret internacional humanitari i la resta de tractats internacionals. "Mentre no s'anul·le la Llei d'amnistia, mai podrem acabar amb la impunitat del franquisme i jutjar aquests crims", ha resumit. 

El projecte de llei del govern de Pedro Sánchez actualitza el currículum educatiu de secundària, batxillerat i formació professional per a incloure l'estudi de la història democràtica. Una aposta que el president de Camde considera fonamental: "Si no eduquem la joventut en valors democràtics i drets humans, el futur i el present de la democràcia a Espanya està en perill", ha alertat.

Pel que fa a les crítiques de la dreta espanyola a la nova norma -el PP ja ha anunciat que la derogarà quan arribe al govern per a subsituir-la per una altra de concòrdia-, González ha criticat el que considera una postura "intransigent" i s'ha mostrat contundent en la defensa de la memòria: "És molt trist que la dreta espanyola estiga encaixonada a negar la veritat dels fets, d'allò que va ocórrer [durant la Guerra Civil i la dictadura franquista]. La societat civil hem de defensar la democràcia i fer front a aquests plantejaments reaccionaris i fora de lloc". 

També et pot interessar