El llarg camí per a l’eliminació dels vestigis franquistes

Una comissió tècnica supervisa la supressió de vora 570 elements de simbologia franquista a la Comunitat Valenciana.

El llarg camí per a l’eliminació dels vestigis franquistes
El llarg camí per a l’eliminació dels vestigis franquistes

Han passat 44 anys de la mort de Franco i l’exhumació de les restes del dictador del Valle de los Caídos ja és un fet, però encara es mantenen desenes de vestigis del franquisme al llarg de la Comunitat Valenciana.

Les esglésies de municipis com El Toro (Alt Palància), Cinctorres (Ports), o Aranyel (Alt Millars) conserven encara missatges d’exaltació de la dictadura acompanyant les creus o plaques que recorden els “màrtirs” del bàndol nacional. L’església de Sant Antoni Abad de Rafelbunyol (Horta) esdevé el cas prototípic. La façana llueix una creu dels “Caiguts per Déu i la Pàtria”, amb una referència expressa a José Antonio Primo de Rivera ‒el fundador de la Falange‒ acompanyant un llistat de persones represaliades a la rereguarda republicana. L’orde de retirar-la s’ha paralitzat a l’espera que el Tribunal Superior de Justícia resolga el recurs d’un grup de familiars contra la sentència que avalava la decisió de l’ajuntament d’eliminar les referències a la dictadura.

D’esquerra a dreta les 'creus dels caiguts' de Cinctorres (Ports), Rafelbunyol (Horta) i Aranyel (Alt Millars).

L’acció jurídica està dificultant l’eliminació d’alguns vestigis franquistes, especialment aquells vinculats a elements religiosos. L’enderrocament de la creu dels caiguts del Parc Ribalta de Castelló es troba paralitzat des de juny a l’espera que es resolga el recurs de l’Associació Espanyola d’Advocats Cristians s’han judicialitzant processos similars a Betxí i a la Vall d’Uixó (Plana Baixa) o a Callosa de Segura (Baix Segura).

Amb tot, la simbologia de la dictadura ha anat desapareixent a poc a poc dels espais públics valencians des de l’entrada en vigor de la Llei 52/2007 de memòria històrica, a partir de la qual es va instar als ajuntaments primer, a informar dels vestigis franquistes que conservaven, i després a retirar-los. Des d’aleshores la iniciativa política i la pressió social han aconseguit canviar el nom de centenars de carrers que exaltaven l’alçament militar i els seus protagonistes; esborrar referències a Franco, la Falange o Primo de Rivera de les parets de temples com l’església del Portell de Morella; llevar l’àguila preconstitucional del col·legi públic Teodor Llorente de València i d’un parell de casernes de la Guàrdia Civil de la ciutat; o que es modificaren monuments, com el dedicat als màrtirs de la Pobla de Vallbona (Camp de Túria), per a desnaturalitzar l’origen franquista i evitar-ne l’exaltació.

Retirada de l’escut amb l’àguila preconstitucional al grup escolar Teodoro Llorente de València / GRMH

El Ministeri de Justícia ha informat reiteradament les administracions públiques de l’obligació de complir amb la norma. L’última ocasió al febrer, quan va interpel·lar 15 municipis valencians perquè verificaren el canvi de nom d’alguns carrers. A aquestes accions cal afegir iniciatives com la que des de 2017 lidera des de la cambra alta el valencià Carles Mulet. El senador de Compromís ha enviat vora 5.000 requisitòries a municipis de tot Espanya per a informar-los de vestigis contraris a la Llei de memòria històrica. Mulet lamenta la falta d’implicació d’alguns consistoris, en part per la sensació d’impunitat davant la manca de mesures coercitives a la norma estatal, i dels retards derivats de la paràlisi institucional per les repetides convocatòries electorals.

570 vestigis en un cens incomplet i en revisió

Una de les complicacions més grans rau a elaborar el cens. En aquest objectiu treballa des de 2015 la Direcció General de Reformes Democràtiques de la Generalitat. El departament va instar per carta als ajuntaments valencians perquè informaren dels seus vestigis a fi de poder fer-hi un mapa actualitzat. Dos anys més tard, en juny de 2017, havien contestat poc més de 200 del 542 municipis de la Comunitat Valenciana. El llistat s’ha completat parcialment amb la informació dels grups civils per a la recuperació de la memòria històrica. Sobre aquesta base decideix una comissió tècnica, que ha celebrat una vintena de reunions per a determinar els símbols que urgeix modificar o fer desaparèixer.

D’acord amb l’última revisió del cens, què ha pogut consultar À Punt Notícies, un centenar de municipis conserva encara en espais públics vora 570 elements vinculats amb la dictadura. 220 estarien a les comarques de València; 260 a les d’Alacant i uns 90 a les de Castelló. La meitat són plaques de vivendes de protecció oficial construïdes durant la dictadura. La resta, noms de carrers, símbols, espais, i nomenaments honorífics. El catàleg està en procés de revisió, a l’espera que els municipis aporten la informació o verifiquen la retirada o modificació dels símbols. És un de les responsabilitats de la nova Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de Rosa Pérez Garijo, que ha assumit les competències en memòria històrica que abans defenia la conselleria de Justícia.

Llosa amb missatges d’exaltació dels “caiguts per Déu i per Espanya” sota l’altar major de l’església de Meliana / GRMH

Llei de 14/2017 de memòria democràtica valenciana

L’entrada en vigor de la Llei de 14/2017 de memòria democràtica valenciana, que a diferència de la norma estatal sí que concreta instruments, protocols i sancions, havia de donar una espenta al procés d’identificació i retirada dels vestigis, però el retard continua, i a punt està de complir els dos anys. El desembre de 2018 va expirar el termini màxim de 12 mesos que la norma valenciana dona els municipis perquè retiren la simbologia franquista. Caducat el període es va activar una nova ronda d’alertes als municipis.

La llei lliga la seua utilitat, en part, al desenvolupament de l’Institut Valencià de Memòria Democràtica, que encara no ha arrancat. Aquest és l’instrument que ha d’instar d’ofici els procediments de retirada i les sancions per inclompliment. Entre altres hi ha la possibilitat de llevar ajudes i subvencions, tant a organismes públics com a entitats privades. Ací hi ha un dels elements significatius de la norma valenciana, ja que bona part dels vestigis que hi queden per retirar es troben en recintes privats, molts d’ells sota gestió de l’Església catòlica.

Franco, al centre històric de València

Un dels casos més cridaners el trobem a l’església de la Santíssima Creu o del Carme, en ple centre històric de València, a l’altar major de la qual destaca la figura agenollada d’un beat amb un rostre idèntic al de Francisco Franco. L’article 39 de Llei de memòria democràtica valenciana preveu l’eliminació de vestigis també en aquests casos, és a dir, quan els elements estiguen en “edificis de caràcter privat amb projecció a un espai visible d’accés o ús públic”.

Detall d’un beat amb el rostre de Francisco Franco a l’altar major de l’església del Carme de València / GRMH

Aquesta disposició legal també podria aplicar-se per a resoldre definitivament la controvèrsia entre l’Ajuntament de Canals (Costera) i el casino del poble, que exhibeix al saló les fotografies de Franco i Primo de Rivera. Des de la societat es demarquen de cap vinculació amb la dictadura i circumscriuen el problema a una qüestió de formes. “Si ho hagueren demanat ‘per favor’ en lloc de ‘per collons’ ho haguérem llevat”, assegura Víctor, un dels socis destacats del casino. Amb la llei a la mà, els retrats hauran de despenjar-se, amb independència de les formes.

Quadres amb les imatges de José Antonio Primo de Rivera (esquerra) i Franco (dreta) al casino de Canals / GRMH

També et pot interessar