Claus de la llei de memòria democràtica: condemna l'enaltiment del franquisme i impulsa les exhumacions

La norma situa en el primer pla les víctimes de la dictadura i de la Guerra Civil i reconeix el moviment memorialista 

Claus de la llei de memòria democràtica
Claus de la llei de memòria democràtica / Marta Pascual

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la llei de memòria democràtica. Una norma que fa un pas més enllà de llei de memòria històrica de l’any 2007, impulsada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, i que posa en l’epicentre el reconeixement de les víctimes i les persones exiliades durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. 

Aquestes són les principals novetats de la llei de memòria democràtica, que vol castigar fermament l’enaltiment del franquisme i difondre i defensar els valors demòcràtics. 

Es dissolen les entitats que enaltisquen el franquisme

El projecte de llei de memòria democràtica manté els preceptes legals encaminats a tallar les expressions públiques d'exaltació del franquisme i dissol les entitats que enaltisquen el dictador, com la Fundació Francisco Franco.

Ho farà amb un altre plantejament jurídic que va proposar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en un informe no vinculant aprovat el 7 de juny. L'òrgan consultiu adverteix que perseguir l'apologia del franquisme "sense el requisit addicional del menyspreu a les víctimes" podria col·lidir amb l'empara constitucional a la llibertat d'expressió. De la mateixa manera que prohibir manifestacions d'aquest biaix ideològic podia xocar amb la doctrina del Tribunal Constitucional sobre el dret de reunió.

Ara el govern espanyol ha trobat una via que permet conjugar la condemna de qualsevol pronunciament a favor del franquisme sota el supòsit que l'apologia del règim suposa un "vilipendi" cap a les víctimes de la dictadura. D’aquesta manera, es pot dissoldre la Fundació Francisco Franco per entendre que la seua exaltació del règim del dictador no és compatible amb el respecte que una democràcia deu a les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió del règim franquista.

Es declaren nuls els juís del franquisme

La norma condemna el colp d'estat del 18 de juliol de 1936 i la posterior dictadura i es declaren nuls de ple dret els juís repressius del franquisme. Sobre aquest punt, el CGPJ va suggerir limitar la nul·litat "a l'existència d'un contingut específic de condemna o sanció".

El Valle de los Caídos, un cementeri civil

Amb les restes de Francisco Franco ja fora del Valle de los Caídos, s'estableix el marc legal per a transformar-lo en un cementeri civil per tal de retre homenatge a les vora 30.000 víctimes dels dos bàndols de la contesa. Cap de les persones soterrades podrà ocupar un lloc "preeminent" al recinte, com succeeix amb José Antonio Primo de Rivera, afusellat en 1936.

A més, la llei permetrà extingir la Fundació del Valle de los Caídos, dirigida per benedictins, i la gestió de la basílica passarà a Patrimoni Nacional, amb la idea primordial d'abordar la seua "resignificació" definitiva com a "lloc de memòria democràtica".

Un impuls a les exhumacions de les víctimes

L'aspecte que major repercussió pot tindre en l'àmbit de la memòria històrica i la reparació dels fets és l'impuls a les exhumacions de les restes de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura, així com l'habilitació d'un banc d'ADN que facilite les identificacions.

També es crearà una Fiscalia de sala en el Tribunal Suprem per a protegir els drets de les víctimes i investigar els crims del franquisme.

La història de la democràcia s'estudiarà en ESO, Batxillerat i FP 

La història de la democràcia s’inclourà en els plans d'estudi de manera que s'estudie memòria democràtica en l'Educació Secundària Obligatòria (ESO), el Batxillerat i també en Formació Professional i en la formació inicial i contínua del professorat.

Reconeixement al moviment memorialista

Es preveu la creació de nous organismes per a impulsar les polítiques de memòria democràtica, com el Consell de la Memòria Democràtica, i es reconeix el moviment memorialista. 

Per primera vegada s'estableix un règim sancionador amb multes que poden arribar a 140.000 euros per a les infraccions més greus, com la destrucció de fosses o el menyscapte de llocs de memòria democràtica. A més, podran ser castigades conductes com la negativa a retirar símbols franquistes dels edificis públics.

També et pot interessar