Les restes de Franco ixen del Valle de los Caídos 44 anys després

Les restes de Francisco Franco reposen ja, juntament amb les de la seua dona, Carmen Polo, en un panteó del cementari de Mingorrubio. 44 anys després del primer soterrament, les restes del dictador han eixit del Valle de los Caídos. Es compleix, així, la llei de memòria històrica. i es posa punt final a una tensa batalla judicial entre el govern socialista i la família Franco.

Tant l'exhumació com la reinhumació s'han fet en la més extricta intimitat i a porta tancada. Només en presència de 22 familiars de Francisco Franco i de la ministra de Justícia, Dolores Delgado, com a notària major del Regne. 

Les restes del dictador han arribat al cementeri de Migorrubio vora les 14:00 hores després d'un viatge en helicòpter des del Valle de los Caídos que ha durat uns 15 minuts. El taüt de Franco ha eixit del Valle de los Caídos al coll dels seus familiars després d'unes feines d'exhumació que han durat al voltant de dues hores. Tres quarts d'hora més tard, el fèretre ha eixit cap al cementeri de Mingorrubio-El Pardo, on serà de nou inhumat. 

El trasllat s'ha realitzat en helicòpter de l'exèrcit. Per decisió de la família, la comitiva ha traslladat el fèretre original en el qual va ser enterrat el dictador en 1975. A Mingorrubio se celebrarà una missa en la més estricta intimitat. 

Els franquistes concentrats en els voltants del cementeri han rebut amb vives a Franco i cantant el 'Cara al sol' l'arribada de l'helicòpter amb les restes mortals del dictador.

A les 13.53 hores, s'ha vist arribar al cementeri l'helicòpter Superpuma de l'Exèrcit de l'Aire que traslladava el fèretre de Franco i de seguida els ànims d'al voltant de mig miler de concentrats han començat a exaltar-se.

Testimoni del fill d'un republicà represaliat

Alfredo Albornos, fill d'un republicà represaliat que va construir el Valle de los Caídos ha afirmat, en 20H NTC, que la retirada del cos de Franco del mausoleu ha de ser el primer pas per a desmantellar aquest espai, després d’identificar els cossos i tornar-los als familiars. 

Albornos ha qualificat d’”aberració” el fet de mantindre-hi les víctimes republicanes. Des del seu punt de vista, les van dur allí perquè el règim “no tenia prou morts del bàndol nacional i va haver de recórrer a les fosses i els cementeris del bàndol republicà, en molts casos sense que ho saberen les famílies” per a justificar el gran edifici. Per a Albornos, aquesta actitud va ser “semblant a la dels faraons que mataven els seus esclaus i els soterraven amb ells perquè els serviren després de morts”.