La bioquímica Katalin Karikó, protagonista del nou mural 'Dones de ciència' de València
La científica va centrar els seus estudis des de finals dels anys 80 en les possibilitats terapèutiques de l'ARN missatger, base de les vacunes de Pfizer i Moderna
Les investigacions de la bioquímica hongaresa Katalin Karikó van ser clau per a l'èxit de les vacunes contra la Covid-19. Ara el seu rostre s’ha convertit en el protagonista del nou mural del projecte Dones de ciència, impulsat per la Universitat Politècnica de València i La Nau de la Universitat, que dona visibilitat a científiques de referència a escala nacional i internacional.
La il·lustració està al pati interior del CEIP Barcia Goyanes de la ciutat de València i és obra de l'artista valenciana resident a Mèxic Diana Bama. La part central l'ocupa la figura monocromàtica de Karikó en l'actualitat, envoltada d’altres retrats d’ella en moments clau de la seua vida: al laboratori, amb les seues mans que sostenen un llibre o que passen una mostra en una proveta. Hi predomina el violeta com a símbol feminista, segons ha explicat Bama.
La nova protagonista de Dones de ciència va centrar els estudis des de finals dels anys 80 en les possibilitats terapèutiques de l'ARN missatger. Durant molts anys, la seua proposta la van rebutjar institucions i companyies farmacèutiques, però ella no va desistir de la seua obstinació. Quasi quaranta anys després, els seus estudis són la base de les vacunes de Pfizer i Moderna.
Karikó va ser guardonada amb el Premi Princesa d'Astúries a la Investigació Científica i Tècnica 2021, al costat d'altres sis científics i científiques que van fer aportacions clau per al desenvolupament de les vacunes contra la pandèmia.
Amb aquest mural, són 23 que s'han fet. Altres noms que han protagonitzat aquest projecte en diferents murals són els d'Elvira Costell, Jane Goodall, Dolors Corella, Concepción Aleixandre i Sófia Kovalévskaia, referents en els seus respectius camps d'investigació.
