Exhumen els cossos de sis víctimes de la repressió franquista al cementeri de Llíria

Aquest dissabte s'ha fet un acte al cementeri per a informar els familiars sobre els avanços aconseguits en les darreres exhumacions d'aquesta fossa comuna, considerada la segona més gran de València

Reunió de les famílies de les víctimes del franquisme al cementeri de Llíria / À Punt NTC

Es calcula que a la Comunitat Valenciana hi ha al voltant de 500 fosses comunes de represaliats del franquisme. Una de les quals és la de Llíria (Camp de Túria), de la qual s'estan coneixent més detalls gràcies als treballs d'exhumació de la segona fase, que han començat aquest mes de juliol i continuaran fins a mitjan agost. De moment, s'han recuperat sis cossos i els arqueòlegs han obert onze fosses on esperen trobar al voltant de 115 represaliats. En la número 6 hi havia dotze persones, i tot apunta que es tracten de fosses individuals.

Així ho ha informat aquest dissabte a les famílies de les víctimes Inés Blay Gil, la tècnica arqueòloga d'ArqueoAntro, l'empresa a càrrec de les tasques d'identificació. Blay ha detallat que quatre dels cossos exhumats es trobaven en taüts i tots ells presentaven signes evidents de violència, com "fractures perimortem o projectils associats". A més, ha explicat que els taüts fan pensar que aquesta no es tracta d'una fossa comuna, sinó de fosses individuals, per la qual cosa "és possible que en el moment de soterrar els cossos alguns familiars arribaren a temps de rescatar les víctimes i soterrar-les a banda".

En aquest sentit, l'arqueòloga ha ressaltat el paper dels familiars a l'hora de localitzar les fosses "després de 80 anys de silencis", i ha destacat que "és comú que es posaren creus en el lloc on se suposava que estava soterrat un familiar". També ha destacat que durant el procés es guien per aquests signes a l'hora de fer els sondejos, i ha agregat que "hi hagué sort" perquè sobre la fossa en la qual s'han trobat les restes, la número 6, hi havia una creu d'una persona afusellada el 30 d'octubre de 1939.

A l'acte han assistit representants del govern municipal de Llíria i de la Diputació de València, com ara el diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, a més de familiars de soldats republicans.

Amb aquests avanços, Sergio García, president de l'Agrupació de Víctimes del Cementeri de Llíria, demana a les administracions que "complisquen el que estableix la llei", ja que no busquen "cap classe de venjança, sinó empatia".

Per la seua banda, Matías Alonso, president del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, ha posat en relleu la importància que es reconeguen altres fosses comunes, a banda de la de Paterna, i ha destacat que Llíria seria ara "la segona més gran de la província de València", sense comptar la d'Alzira, on "es va decidir no exhumar els cossos". A més, Alonso ha explicat la necessitat que s'acceleren les mesures, perquè "els familiars de les víctimes tenen una edat molt avançada" i necessiten veure tancada "aquesta ferida humana".

367 víctimes de la repressió franquista al cementeri d'Alacant

L'excavació de díhuit fosses comunes al cementeri d'Alacant que ja estan efectuant-se, que estan licitades o que es realitzaran a través de subvencions ja concedides preveuen l'exhumació de 367 víctimes de la repressió franquista.

L'Ajuntament d'Alacant va sol·licitar, i va obtindre, una subvenció per a excavar les fosses 3, 11, 12, 15, 17, 19 i 27 del cementeri, on s'espera trobar la majoria de les víctimes, al voltant de 238. A Castalla se'n busquen 47 i a Petrer 8.

Les actuacions les finança la Conselleria de Transparència, Participació, Cooperació i Qualitat Democràtica amb 462.565 euros, entre accions directes i subvencions als ajuntaments de Petrer, Alacant i Castalla.

També et pot interessar