Arxivada la sanció contra el veí de Benetússer denunciat pel metge que no volia atendre’l en valencià

Quatre mesos després dels fets, va rebre una proposta de sanció de 601 euros que va recórrer la Plataforma per la Llengua

El denunciat, Francesc Xavier Tébar, atén a À Punt a les portes del centre de salut d'Alfafar
El denunciat, Francesc Xavier Tébar, atén À Punt a les portes del centre de salut d'Alfafar / À Punt NTC

La proposta de sanció era 601 euros. L'acusació: “alterar el normal funcionament del centre de salut” i “alterar i molestar la recepcionista". I la causa: demanar el full de queixes i abandonar la consulta quan un metge de l'ambulatori d'Alfafar (l'Horta) va negar-li l'atenció en valencià. El mal tràngol no li'l pot llevar ningú ja a Francesc Xavier Tébar, de Benetússer, però sí la multa. La Delegació de Govern l'ha arxivada, segons ha informat la Plataforma per la Llengua, que va assumir la representació legal del ciutadà.

"Aconseguim que s'arxive l'expedient sancionador del veí de Benetússer que va voler parlar en valencià amb el metge (...) Ni sanció ni responsabilitat per la Llei Mordassa" ha anunciat la plataforma en el seu compte de Twitter, en què celebra la paralització de la multa.

Els fets es remunten al 14 de juny, quan Tébar va assistir al centre de salut per a tractar-se d'un refredat i es va dirigir al metge en valencià. Segons el seu relat, el sanitari li va dir “de manera imperativa”, que parlara en castellà o abandonara la consulta, cosa que finalment va fer.

Davant la negativa del facultatiu es va dirigir a la recepcionista per tal de demanar el full de reclamacions, que no li'l van facilitar fins uns dies més tard. També va telefonar a l'112 i a la Policia Local, que es va personar al centre de salut. Finalment, un altre metge va atendre Francesc Xavier.

Quatre mesos després, l'home va rebre una notificació de sanció, derivada de la denúncia del metge, que apel·lava a l'article 36 de la llei 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana, també coneguda com a llei mordassa.

El cas, que Plataforma per la Llengua considera "un clar exemple de discriminació ideològica i de criminalització de la víctima” va al Senat, en una pregunta parlamentària de Compromís.

També et pot interessar