Per què apareixen desenes d’aus semblants als pingüins mortes a les nostres platges?

La seua presència ha sorprés molts dels que passejaven prop de la mar els últims dies. Algunes persones que els han albirat han pensat que estaven més prop d’entorns àrtics que del Mediterrani. Almenys així els ho feien pensar les aus que tenien a la vista, que es podien confondre amb alguna espècie de pingüins, atés es tracta d’ocells, de bec robust i negre, amb el ventre blanc i la resta del cos negre molt semblants als pingüins, que vola propulsat per batudes molt ràpides de les ales.

Lluny de tindre alguna cosa a veure amb els pingüins, aquests animals són exemplars de cauet, cauet comú concretament, una au marina, de la família dels àlcids, i que té més a veure amb una gavina que amb els animals polars, tot i ser físicament molt semblants. Són “parents molt pròxims de les gavines i molt llunyans dels pingüins”, aclareixen des de l’organització SEO BirdLife.

Els cauets solen viure prop dels penya-segats de les illes britàniques, Islàndia, Noruega o la Bretanya francesa, però busquen zones més càlides, com el nostre territori, per a passar l’hivern. Per això, durant les últimes setmanes, aquests animals s’han vist en diversos punts de la costa del nostre territori. De fet, el telèfon d’Emergències de l'112 ha rebut 24 telefonades en a penes huit dies que advertien de la presència d’aquests exemplars.

Des de SEO BirdLife asseguren que és habitual que passen l’hivern a les nostres terres, encara que enguany hi ha més exemplars que en anys anteriors, quan s’havia reduït significativament la seua presència a les nostres costes.

Ara bé, pel que fa als cauets que han aparegut morts a la desembocadura del Millars aquest dimecres o a la costa suecana fa uns dies, els experts no descarten que la seua mort siga natural, causada per diversos factors: l’extenuació i les dificultats per a aconseguir aliment.

Els cauets no migren volant, sinó vorejant les costes. En general, com expliquen des de SEO BirdLife, solen viure a dos o tres quilòmetres de la costa, perquè a la mar troben l'aliment. Pep Arcos, d’aquesta entitat ecologista, planteja que en el seu viatge cap a les nostres terres, els cauets s’hagen trobat amb temporals forts a l’Atlàntic.

“En un temporal els cauets no poden alimentar-se fàcilment perquè no poden bussejar”, afirma. A aquesta circumstància s’afig que les seues ales són menudes, per això, si el viatge de migració s'ha complicat per les tempestes la seua despesa energètica s'ha hagut de multiplicar.

"Sembla que han arribat extenuades, algunes fins i tot amb la musculatura del pit danyada, sense capacitat per a assimilar l'aliment, incapaces de recuperar-se", sosté l'expert.