Akbar i Jamila, testimonis valencians de l'horror talibà a l'Afganistan
À Punt recorda amb dos afganesos com va ser l'ascens al poder del règim integrista l'agost de l'any passat
Fa un any des que els talibans agafaren el control total de l'Afganistan i instauraren de nou un règim de terror. Des que tornaren al poder l'agost de 2021 han redoblat l'opressió sobre les dones, amb mesures entre altres com la instauració del burca obligatori en públic. À Punt NTC ha recopilat dos testimonis d'afganesos residents a la Comunitat Valenciana per a repassar com ha canviat el país en els últims dotze mesos. Són Akbar i Jamila. Ell fa més d'una dècada que viu a Torrent, però encara no ha pogut traure la família de Kabul, la capital. Ella va aconseguir fugir dels integristes i s'ha instal·lat a Sueca.
Akbar encara es commou quan veu les imatges de la desesperació a l'aeroport de Kabul gravades l'any passat. Milers d'afganesos i afganesos amuntonats en el recinte per a pujar-se'n com fora a un avió. La prioritat, deixar tot arrere i escapar de les milícies talibanes que acabaven de prendre el cor de l'Afganistan, la capital. Ell resumeix així la caiguda de Kabul: "Te'n vas a dormir de nit, t'alces l'endemà i el país és un desastre".
Se li trenca la veu en la conversa perquè molts dels seus éssers volguts continuen al país asiàtic. Ell ha seguit la convulsa situació des de la distància, a milers de quilòmetres. Fa catorze anys que viu a Torrent amb la seua dona i la seua filla, però sent com a pròpia l'angoixa que viuen els compatriotes afganesos, sotmesos a un règim de persones que "no són humanes". Ens explica com les seues germanes no ixen de casa i com els drets de les dones són inexistents: "Ara no hi ha vida a l'Afganistan. Ningú té ganes de treballar, ni estudiar, ni viure".
Per la seua banda, Jamila sí que ha viscut la repressió dels talibans en carn pròpia. És periodista i vivia canviant de domicili cada pocs dies per les nombroses amenaces que rebia. El nou règim integrista va complir-ne una: assassinaren el marit. En persa, explica com sent que ha recuperat la dignitat des que va arribar a Espanya ara fa set mesos i viu a Sueca amb quatre fills. Té una petició: que la comunitat internacional no oblide les dones afganeses. Com ella, una generació sencera d'afganesos i afganeses educats ha fugit o busca eixir d'un país en què l'economia s'ha enfonsat almenys un 30% l'últim any.
