Adriano Campo (astrofísic): "La col·lisió d'asteroide és potser l'única catàstrofe natural que es pot previndre"
Aquest catedràtic de Física Aplicada de la Universitat d'Alacant participa en la missió DART, que ha desviat amb èxit l'òrbita d'un cos celest
La defensa planetària enfront de possibles impactes d'asteroides és una disciplina en auge que guanyarà importància els pròxims anys. És el pronòstic que ha llançat en Les notícies del matí aquest dimarts Adriano Campo, coordinador de l'equip de Ciències Planetàries del Grup d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat d'Alacant (UA). "Defensa planetària sona un poc alarmant, però simplement vol dir tindre consciència que ara coneguem un risc natural nou, el de col·lisió per asteroide. Fa vint anys consideràvem que podia més o menys passar, però ara tenim dades i observacions concretes", ha precisat.
L'expert, catedràtic de Física Aplicada, forma part del grup d'investigació valencià que ha participat en la missió DART el 27 de setembre, capitanejada per la NASA. És la primera missió de defensa planetària de la història de la humanitat executada fins a la data. I fa unes setmanes l'agència espacial nord-americana confirmava que l'operació havia sigut tot un èxit: la sonda va impactar satisfactòriament contra l'asteroide Dimorphos i li va canviar el rumb. Per primera vegada una nau robòtica havia aconseguit desviar la trajectòria d'un asteroide, una fita científica pel que fa a la protecció de la Terra contra un possible xoc de qualsevol objecte proper.
Campo ha remarcat la importància d'impulsar aquesta mena d'actuacions experimentals perquè una col·lisió per asteroide "és potser l'única catàstrofe natural que es pot previndre i evitar, a diferència d'altres com terratrémols, erupcions volcàniques o tsunamis". Però per a fer-ho, ha dit, cal observar amb atenció el cel per tal de descobrir tots els cossos celestes desconeguts fins ara. El físic ha deixat clar que a hores d'ara no hi ha cap asteroide que implique un risc d'impacte amb la Terra, però això "no vol dir que no descobrim un d'ací a un mes o cinc anys".
Com abans detectem els asteroides i establim si hi ha probabilitat de col·lisió amb la Terra, més fàcil serà desviar-los
El més important és ser conscient que encara queden molts objectes celestes que escapen al coneixement humà que podrien ser una amenaça per al nostre planeta, ha alertat el catedràtic. I assenyala que és crucial, per això, estudiar l'òrbita que tenen els nous cossos descoberts i de quin tipus són "per a poder planificar si fa falta alguna missió per a desviar-los". Per posar un exemple, quins danys podria causar Dimorphos, l'asteroide desviat, que mesurava 160 metres, si haguera caigut sobre la Terra? "Si un asteroide d'aquesta classe caiguera sobre una nació més o menys habitada podria provocar un cràter d'un parell de quilòmetres. Tota la terra que s'excavaria, els incendis, podrien generar una catàstrofe regional terrestre", ha advertit.
Però més grandària no hauria de ser un impediment, encara que sí que complicaria més la maniobra, admet Campo. La clau està a anticipar-se. "Com abans detectem aquests cossos i establim si hi ha probabilitat de col·lisió amb la Terra, com abans intentem desviar-los, més fàcil serà aconseguir-ho", resumeix l'astrofísic. En tot cas, aclareix que els objectes més grans "es coneixen pràcticament tots" i no n'hi ha "cap" que siga perillós. És per això que l'atenció de la ciència se centra més en els cossos que mesuren entre 100 i 500 metres de diàmetre. "N'hi ha molts que no es coneixen i cal saber si algun afecta l'òrbita de la Terra", conclou.
