La NASA fa diana amb Dimorphos: així ha sigut l'històric xoc contra l'asteroide
La primera missió de defensa planetària de la humanitat tracta de desviar la trajectòria del satèl·lit, més gran que un estadi de futbol
La NASA ha fet aquest dilluns història en la primera missió de defensa planetària executada fins a la data, que s'ha saldat de manera exitosa almenys en la part inicial. L'objectiu era aconseguir que una nau de l'agència espacial, DART, s'estavellara a més de 20.000 quilòmetres per hora contra un asteroide anomenat Dimorphos per a, així, tractar de desviar la trajectòria de la gegantesca roca, més gran que un estadi de futbol. La maniobra era una prova de vital importància en la carrera per tractar de protegir la Terra de perillosos objectes espacials que podrien colpejar-la en un futur i causar greus estralls al planeta. Ara, la comunitat científica encara haurà d'esperar diversos dies per a saber si l'impacte de la sonda no tripulada ha pogut alterar efectivament l'òrbita de Dimorphos.
L'operació s'ha retransmés en directe i s'ha pogut seguir des de totes les parts del món. Un vídeo amb imatges en blanc i negre ha mostrat, primer, l'aproximació de l'aparell a l'asteroide i, finalment, com ha col·lidit contra ell entre aplaudiments i crits de goig de l'equip de la NASA, abans que es perdera definitivament el senyal. És la primera vegada en la història de la humanitat que s'intenta canviar l'òrbita d'un cos celeste, en un intent de defensar la Terra de meteorits similars al que fa 66 milions d'anys va provocar l'extinció dels dinosaures.
A les 19:14 hora local de l'est dels Estats Units (1:14 hora espanyola), la nau DART —pren el nom de les sigles angleses de Prova de Redirecció d'Asteroides Dobles i curiosament significa també "dard" en aquest idioma— xocava a una velocitat de 6,4 quilòmetres per segon contra la superfície del seu blanc, situat a uns onze milions de quilòmetres del nostre planeta. DART mesura quasi el mateix que un frigorífic o una màquina expenedora de menjar i ha costat més de 330 milions de dòlars.
La diana, Dimorphos —"dues formes" en grec—, és un cos espacial de 160 quilòmetres de diàmetre semblant a una lluna i que gira entorn d'un altre asteroide més gran anomenat Didymos, de 780 metres d'amplària. El nom significa "bessó" en llengua hel·lènica. Junts formen part del que es coneix com un sistema d'asteroide doble i la NASA els va triar per a aquest assaig perquè no suposen cap amenaça per a la Terra.
Els científics de la NASA creuen que el colp de DART sobre Dimorphos pot haver provocat un cràter i llançat xicotets fragments rocosos a l'espai. Un menut satèl·lit desenvolupat per l'Agència Espacial Italiana —LICIACube— ha seguit a una certa distància l'operació per a prendre imatges de l'impacte i enviar-li-les a l'equip investigador perquè les avaluen en les pròximes hores o dies.
Una missió de pel·lícula
Abans de l'històric impacte, l'administrador de la NASA, Bill Nelson, comparava en Twitter la prova amb la pel·lícula de ciència-ficció Armageddon, on el personatge encarnat per Bruce Willis forma part d'una missió per a destruir un asteroide que s'acosta perillosament a la Terra. "No, açò no és el guió d'una pel·lícula", remarcava el directiu. La gran diferència entre el llargmetratge nord-americà i la missió de la NASA és que, en aquest cas, l'objectiu era canviar lleugerament l'òrbita de l'asteroide i no destruir-lo.
De fet, una forta col·lisió podria acabar en desastre amb centenars de roques espacials caient sobre la Terra. Ara com ara, l'agència espacial no té en el radar cap objecte que puga representar una amenaça directa contra el nostre planeta durant els pròxims cent anys, però ha decidit posar a prova la tecnologia de què disposa per a estar preparada.
L'operatiu té també empremta valenciana, ja que hi participa un equip de la Universitat d'Alacant comandat per Adriano Campo, coordinador del grup de Ciències Planetàries. La tasca que han de dur a terme consisteix, segons ha explicat a À Punt NTC, a realitzar models numèrics sobre l'estructura interna de l'asteroide per tal d'entendre com són per dins. En el cas de Dimorphos, analitzaran què passa després del xoc, per exemple si es generen xicotets fragments o quina és la possible deformació que tinga el cos.
