25 anys de l’ovella Dolly, l’experiment que va revolucionar la biogenètica

Es compleixen 25 anys de la clonació de l'ovella Dolly, una revolució científica que va suposar el tret d'eixida a infinites oportunitats per a la medicina regenerativa, la biologia i l'agricultura.

El famós oví va nàixer el 5 de juliol de 1996 i va ser el primer mamífer clonat a partir de cèl·lules adultes gràcies a una tècnica ideada per Ian Wilmut i el seu equip del Roslin Institute d'Edimburg. Allí, on va viure tota la vida, va parir sis corders: Bonnie, que va nàixer en 1998, les bessones Rosie i Sally en 1999, i els trigèmins Lucy, Darcy i Cotton l'any següent. Finalment, va morir sacrificada en 2003 perquè patia una malaltia pulmonar progressiva.

Des d'aleshores, poques coses han avançat tant i tan ràpid com el coneixement de la biologia, un camp que ha desenvolupat dos eines, clonació i edició genètica, que han revolucionat la investigació científica. De fet, les troballes van ser reconegudes amb el Nobel de Medicina quan el britànic John Gurdon i el japonés Shinya Yamanaka foren premiats en el 2012 per descobrir la manera de transformar cèl·lules somàtiques en pluripotents.

Respecte al naixement de Dolly, l'investigador del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC Lluís Montoliu explica que "va ser una fita fonamental de la biologia, una de les més importants del segle XX," perquè recorda la possibilitat "fins llavors aventurada però mai demostrada, que les cèl·lules són plàstiques i es poden reprogramar i que, a partir d'una cèl·lula adulta d'un múscul, del cervell o d'un renyó, és possible que el seu nucli repetisca tots els passos del desenvolupament embrionari".

No obstant això, encara que la clonació de l'ovella va ser una revolució en l'àmbit acadèmic, no va estar exempta de polèmica pels plantejaments ètics que va comportar, encara que la tècnica mai s'ha aplicat de manera legal a persones, "ni crec que es faça mai", apunta Montoliu, perquè "l'eficiència d'aquesta tècnica continua sent paupèrrima".

Crispr-Cas9, la revolució de l'edició genètica

Els descobriments del microbiòleg il·licità Francis Mojica sobre les repeticions de seqüències d'ADN, i el posterior desenvolupament de la investigació per Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna, es convertiren en el Crispr-Cas9, una ferramenta revolucionària en l'edició genètica que va donar el Premi Nobel de Química a les dues científiques en 2020.

A partir d'aquest mètode s'ha permés als científics canviar l'ADN d'animals, plantes i microorganismes amb gran precisió. Això ha contribuït a desenvolupar noves teràpies i ha obert la possibilitat de curar malalties hereditàries en el futur. També s'espera que ajude a millorar els cultius per a aconseguir plantes més resistents a sequeres i plagues.

Els límits ètics de la manipulació del genoma

En 2018, després de saltar-se totes les lleis i codis ètics possibles, el científic xinés He Jiankui va anunciar que havia utilitzat la tècnica Crispr-Cas9 en embrions humans per a donar-los l'"habilitat natural" de resistir al VIH.

He va ser condemnat a tres anys de presó per l'experiment, però les tres xiquetes que van nàixer en el procés "hauran de ser vigilades mèdicament la resta dels seus dies, elles i els descendents, si en tenen, perquè hui dia l'edició genètica encara té incerteses", avisa Montoliu.

Per a evitar que es repetisca un cas similar, diverses institucions internacionals com l'Organització Mundial de la Salut i la Unesco estan recaptant informació per a convertir-la en una sèrie de recomanacions que es puguen transposar als ordenaments jurídics nacionals i crear així un marc segur i ètic internacional per a previndre que experiments així tornen a succeir.