Sergi Castillo: "El pacte lingüístic té un final més o menys positiu"

Sergi Castillo, periodista i autor del llibre Operació AVL: el pacte lingüístic dels valencians, ha parlat aquest dilluns en la ràdio d'À Punt d'aquesta novetat editorial. El llibre explica la intrahistòria d'aquella decisió, una operació secreta entre Eduardo Zaplana i Jordi Pujol, que va revelar en la presentació del llibre la setmana passada, a l'edifici Veles e Vents de València. Castillo ha recordat que el pacte lingüístic, emés pel Consell Valencià de Cultura, que va derivar en el naixement de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, era un tema de què tothom parlava fa 20 anys. "El pacte lingüístic té un final més o menys positiu", remarca. El periodista alerta que la situació del valencià no està exempta de perills, però també creu que el conflicte de la llengua "ja no dona rèdits" polítics, encara que el PP no pense igual.

Castillo defensa la necessitat de conéixer més institucions com l'AVL i explicar d'on venen. Al llarg de l'entrevista, el periodista explica els moviments i les reunions secretes que es van fer durant els anys 96 i 97 i la crispació que vivia la Comunitat Valenciana al voltant de la llengua. També parla dels seus protagonistes. "Zaplana no vivia aquest tema de forma apassionada, sinó des del desapassionament total, no li importava la llengua en absolut. Però sí que tenia un interés que açò arribara a una entesa, perquè volia utilitzar aquest acord com un trampolí per dir-li a José María Aznar que era una persona de bon tarannà i diàleg", explica. De fet, el 2002 es va convertir en ministre de Treball i portaveu del govern d'Aznar. Castillo també recorda que el PP no podia créixer més cap als sectors valencianistes i regionalistes perquè estava Unió Valenciana i el que va fer va ser "fagocitar UV i va aconseguir que aquests diputats anaren al seu partit. La jugada va ser mestra, ho va fer bé i Zaplana va actuar com un gran estratega".

Al llarg de l'entrevista, ha recordat alguns actors d'aquesta història recent de la Comunitat Valenciana. Entre ells, la figura de María Consuelo Reyna, directora en aquell moment de Las Provincias, el diari que s'alineava amb el secessionisme lingüístic, que "va a confiar cegament en el pacte" fins al punt que es va aconseguir que no el dinamitara i que va arrossegar una gran part de la societat crítica amb el pacte a favor del que es va anomenar "pau lingüística".

Reyna no ha volgut participar en aquest llibre, igual que Zaplana i Francisco Camps, en el moment del pacte lingüístic conseller de Cultura. En el llibre s'arrepleguen més de 53 testimonis, molts dels quals pròxims a aquestes tres persones.

A la pregunta de l'actitud de l'actual direcció del PP de la Comunitat Valenciana, Castillo recorda que Carlos Mazón, ara president del PP valencià i en aquell moment director general de Joventut, va decidir aleshores abandonar les normes del Puig i adoptar les del 32 "sense cap problema". També ha recordat que el web de María José Català es va escriure amb les normes del Puig, que no són estatutàries.

El periodista ha recordat també que fins a quatre vegades s'ha intentat tancar l'AVL, tres de les quals durant el govern d'Alberto Fabra (PP). "El moment de més desesperació del PP, quan tots els casos de corrupció copaven totes les portades, és quan intentaven desviar l'atenció cap a la batalla identitària de nou", ha deixat clar. I remarca que ja és "una minoria" la que posa en dubte aquest tema.