Sánchez compareix a les 11:00 h per a comunicar si dimiteix o continua al capdavant del govern espanyol

Damunt de la taula hi ha la convocatòria d'una qüestió de confiança al Congrés o, si decideix renunciar, noves eleccions o una nova investidura

Pedro Sánchez, este dimecres en el Congrés
Pedro Sánchez, dimecres al Congrés / Europa Press
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
29 d'abril 2024 - 06:30 Actualitzat: 29 d'abril 2024 - 09:47

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixerà este dilluns a les 11:00 hores al Palau de la Moncloa para comunicar quina decisió adopta respecte del seu futur polític. Després del període de reflexió que s'ha marcat des de dimecres, desvelarà finalment si es manté en el càrrec o dimiteix. En els últims cinc dies, des que el socialista va anunciar per sorpresa que anul·lava l'agenda pública per a prendre's uns dies i decidir sobre la seua continuïtat al capdavant de l'executiu de coalició PSOE-Sumar, els esdeveniments s’han succeït en l’arena política.

L’admissió a tràmit per un jutge de Madrid d’una denúncia de l’organització ultradretana Manos Limpias contra la seua dona, Begoña Gómez, per un suposat tràfic d’influències, va motivar dimecres passat la decisió de Sánchez en una carta adreçada a la ciutadania i publicada en la xarxa social X, on argumentava "la gravetat dels atacs" que estan rebent ell i la seua esposa.

La denúncia que ha fet sacsejar el tauler polític i social esta setmana està sustentada en retalls de premsa, alguns dels quals podrien incloure informació "falsa", segons ha admés la mateixa entitat, com una notícia que li atribueix erròniament una subvenció de què va ser beneficiària una dona amb qui compartia nom i cognom. A causa dels fets, la Fiscalia Provincial de Madrid va sol·licitar dijous que s'arxivara la investigació, i va argumentar que no hi ha indicis de delicte que justifiquen l'obertura del procediment penal.

La inesperada decisió de Sánchez arriba en un moment advers marcat per la polarització política, accentuada després de les eleccions generals de juliol del 2023 en què el bloc de la dreta i la ultradreta no va mantindre el poder que va assolir a bona part dels territoris amb el 28M. 

A l’altra cara de la moneda, en les recents eleccions al País Basc, el PSOE va guanyar dos diputats i va obtindre la clau de la governabilitat que li permetrà reeditar, amb més pes, un govern de coalició amb el PNB. A més, el CIS preveu un ascens dels socialistes a Catalunya en els comicis autonòmics del 12 de maig, on podrien rascar almenys sis diputats més i mantindre's com a primera força. 

Amb la incertesa sobre el futur de Sánchez i del govern espanyol, la cúpula del partit va aprofitar l’avinentesa que oferia la celebració del comité federal de dissabte —l’acte on es volia aprovar la candidatura socialista per a les eleccions europees— per a convertir-lo en una mostra de suport multitudinària al secretari general.

Els líders territorials van tancar files entorn de Sánchez i la dona i a les portes de Ferraz es van congregar centenars de militants i simpatitzants del PSOE per a reclamar-li que continue al capdavant de l’executiu espanyol: “Pedro, no et rendisques".

Les reaccions no s’han fet esperar i han entrat de ple en la campanya electoral que es juga a Catalunya. El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha afirmat que Sánchez “estarà marcat per a sempre per la decadència que ha portat al país” i que “ja representa el passat”, mentre que el líder de Vox, Santiago Abascal, ha arribat a demanar eleccions.

Però la vicepresidenta del govern espanyol i líder de Sumar, Yolanda Díaz, els adverteix que “els queda temps d’estar en l’oposició”: “Ningú doblegarà el govern, som més que ells i es respectarà la legalitat democràtica". 

També han tancat files per a defendre el govern progressista la resta dels partits del bloc d’investidura, cadascun amb el seu estil particular. Podem, Esquerra Republicana o EH Bildu asseguren el suport a Sánchez, però exigeixen mesures per a parar-li els peus als “reaccionaris”. Menys clar, però, ha sigut el candidat de Junts a les eleccions catalanes, Carles Puigdemont, que ha condicionat el seu suport a assolir un “acord històric” amb Catalunya.

També et pot interessar

stats