L'AVL publica l'informe complet que defensa el topònim únic València

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha publicat l'informe complet en què, al llarg de 33 pàgines, analitza una sèrie de dades etimològiques, fonètiques, documentals i normatives per a concloure que el nom de la ciutat de València s'ha d'escriure amb accent obert i ha d'estar “constituït per una forma única en valencià”.

L'escrit responia a l'estudi encarregat per l'Ajuntament a l'acadèmic Abelard Saragossà per a servir de base a la seua proposta de modificació del topònim perquè passara a escriure's Valéncia. Precisament, este dimarts s'han votat en el ple municipal les al·legacions presentades pel consistori a la negativa de la institució normativa del valencià a donar suport a este canvi.

L'AVL subratlla en el seu informe, consultat per Europa Press, que en la determinació de la forma gràfica d'un topònim major s'hi han d'integrar, “sense jerarquies rígides, els pilars clàssics de l'onomàstica, que són etimologia, pronunciació i documentació històrica, complementats pel criteri de la integració en el corpus normatiu”.

En este sentit, explica que l'etimologia del topònim “és clara”: prové de valentia (fortalesa), amb e breu llatina. Per això, l'estudi del nom “no es pot tractar de manera aïllada, sinó que s'ha de fer tenint en compte l'evolució i la forma actual de les paraules formades amb el mateix sufix: lèxic comú (paciència, consciència, adherència), antropònims (Clemència, Prudència) i exònims adaptats (Florència, Palència). Este “principi de coherència interna exigix '-ència' en el topònim i, per tant, València”, conclouen.

L'accent greu que establix la norma ortogràfica s'ajusta a la pronúncia majoritària oberta de la e del sufix -ència. Esta vocal només es pronuncia tancada en algunes varietats: el valencià meridional, part del català occidental i el gironí. Per això, la tradició ortogràfica ha optat per l'accent gràfic greu, que reflectix la realització fonètica més general.

Fa notar que la distribució actual del timbre de la e tònica ([é]) en el topònim València “no es correlaciona amb la distribució dialectal occidental/oriental”. En conseqüència, argumenta, el canvi en el topònim no pot estar basat en un argument que se sustente en l'equiparació occidental = aguda / oriental = greu.

D'altra banda, continua l'informe, des de l'edat mitjana, el topònim València apareix en textos poètics rimant amb altres paraules acabades en -ència. Això indica que la e del topònim València devia pronunciar-se de la mateixa manera que els derivats en -ència, tant si aquella vocal era tancada com si ja era oberta, explica.

En un altre punt, l'AVL recorda que l'accentuació gràfica València “és la fixada per la nostra tradició ortogràfica des de les Normes de Castelló (1932), de la qual l'Acadèmia és continuadora legalment, fins a la publicació de la Gramàtica Normativa Valenciana (GNV) el 2006, el Diccionari Normatiu (2014) i el Nomenclàtor Toponímic Valencià (2026)”. “Esta forma és la utilitzada en la pràctica totalitat de les obres dels nostres escriptors i en tot tipus de textos (literaris, administratius, legals, periodístics, divulgatius, etc.)”, insistix.

Coherència i tradició

L’informe també al·ludix a “raons de coherència ortogràfica, etimològiques i de tradició escrita consolidada” per a aconsellar la grafia actual, encara que la pronunciació habitual en valencià és amb e tancada (com recull la GNV, p. 48).

A més, l'ONU recomana “assignar un únic nom normalitzat per a cada lloc geogràfic i considera el principi d'univocitat l'ideal de la normalització toponímica”. En este punt, l’AVL assenyala que el valencià, que és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, "necessita una protecció específica perquè es tracta d'una llengua minoritzada, d'acord amb l'article 6.5 de l'Estatut d'Autonomia, que establix que s'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià".

Igualment, la ciutat de València pertany a la zona de predomini lingüístic valencià, segons l'article 35 de la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Per tant, “el nom de la ciutat hauria d'estar constituït per una forma única en valencià”. Més encara, puntualitza, quan l'estudi tècnic de la proposta de l'Ajuntament “no aporta cap argument que justifique la forma en castellà inclosa en la denominació bilingüe proposada”.

Per tot això, la institució conclou que no s'ha aportat “cap novetat rellevant i no oferix un corpus argumental sòlid que permeta justificar l'abandó de la forma normativa i oficial fins ara”.

“Les consideracions presentades resulten insuficients i manquen de la fonamentació necessària per a avalar un canvi toponímic d'esta magnitud” i, en conseqüència, “esta institució ratifica íntegrament la posició sostinguda en l'informe de 2016 i ho fa, a més, ampliant els arguments, i considera injustificat modificar la forma valenciana del topònim”.

L'informe afig que si l'Ajuntament de València decidix proposar per a l'aprovació oficial la forma doble, en contra del criteri de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la solució bilingüe adequada és València / Valencia.

Qüestiona la “suposada harmonia social”

En el seu escrit, l'AVL també qüestiona la "suposada harmonia social" que, segons Saragossà, derivaria de l'aprovació de la forma Valéncia. I recorda que la ciutadania valenciana la que ha expressat la seua posició “de manera clara i quantificable” en el període d'exposició pública regulat pel Decret 69/2017 en l'Expedient administratiu 428/2025.

En este tràmit es presentaren 922 al·legacions en contra i 61 a favor de la forma Valéncia, “xifra que constituïx un volum extraordinari de resposta ciutadana i que manifesta un rebuig social intens i explícit cap a la proposta de canvi”. Per contra, en 2016, quan es va proposar oficialitzar la grafia 'València' amb accent greu, el nombre d'al·legacions presentades “va ser tan sols de quatre, i el ple de l'Ajuntament va aprovar aquella modificació per unanimitat de tots els grups polítics”. “La comparació entre ambdós moments és significativa”, assevera.

“Mentre que la proposta del 2016 va concitar un consens institucional complet, la proposta actual —orientada a adoptar la forma Valéncia— només ha obtingut el suport de dos grups polítics, cosa que evidencia una pèrdua substancial de transversalitat, i que desmentix qualsevol lectura en clau de cohesió ciutadana”, abunda.