L’Ajuntament aprova 27 al·legacions a l'informe que rebutja canviar el topònim València

El ple de l'Ajuntament de València aprovarà este dimarts, previsiblement, 27 al·legacions a l'acord de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) del 27 de febrer de 2026 en què s'oposava al canvi del topònim València per la forma bilingüe Valéncia/Valencia.

Estes al·legacions consten en un informe elaborat pel filòleg (i també acadèmic de l'AVL) Abelard Saragossà per encàrrec del servici de Normalització Lingüística del consistori.

L'AVL va concloure recentment que l'actual forma València és “la correcta, adequada i històricament justificada” i única del topònim de la ciutat, i va considerar que, només en cas que l'Ajuntament de la ciutat insistisca en una forma bilingüe, “la solució admissible seria València/Valencia”.

Este informe de l'AVL va ser elaborat a petició de la direcció general d'Administració Local, encarregada de tramitar l'expedient incoat per l'Ajuntament de València amb la finalitat de canviar el topònim de la ciutat per la forma bilingüe Valéncia / Valencia.

Enfront d'este informe, el consistori n'ha presentat un altre amb un total de 27 al·legacions, entre les quals Saragossà sosté que la pronunciació de València no depén de l'etimologia, sinó que és conseqüència de l'evolució de les e tancades i obertes al llarg de la història.

Sosté, a més, el filòleg que elabora les al·legacions que “el document de l'Acadèmia afirma que la forma Valéncia és la que correspon naturalment a tot el català occidental, i reproduïx un fragment per a demostrar-ho. Però la cita no conté eixa afirmació (ni eixa idea)”. “Si el document oficial de l'Acadèmia haguera transcrit les dos línies immediatament anteriors hauria vist que parla del valencià, no de ‘tot el català occidental’”, afig.

Així mateix, Saragossà afirma que l'informe de l’AVL no considera “dos fets crucials”, i explica que “si la forma oficial és l'Énova i Dénia, no és per l'etimologia, sinó en primer lloc perquè els seus habitants ho pronuncien d'eixa manera; i, en segon lloc, perquè és la pronunciació històrica”. El filòleg considera que, en eixos dos factors (pronunciació actual i pronunciació històrica), l'Énova i Dénia estan “en la mateixa situació que Valéncia”, contràriament al que afirma ell document oficial de l'Acadèmia”.

Al seu parer, la “tradició ortogràfica” a la qual apel·la l'AVL es fonamenta en “no haver investigat” un “símbol valencià tan important com és la vocal tònica de Valéncia”.

No obstant això, afirma Saragossà que des de l’AVL han defensat sempre fermament que la grafia és València i afig: “convindrem que no hi ha, precisament, una actitud objectiva i científica, i més en una qüestió que forma part de la fractura social valenciana”. En este sentit, l’acadèmic es pregunta si “l'actitud descrita no va contra el principi que les universitats han d'estudiar i intentar solucionar problemes de la seua societat?”.

Per últim, fa referència a la majoria amb què va ser aprovat el canvi de topònim el 2016, la mateixa amb què es pretén fer un nou canvi, i qüestiona la utilitat de l'informe de l'AVL.

“Convé preguntar-nos si l'informe de l'Acadèmia argumenta objectivament i busca animar els valencians a sentir-se units i voler superar la fractura, o si és un document polític que apunta que tindria tota la raó una part de la fractura. Una fractura que, en realitat, no existiria: només seria una creença que alguns sostindrien per a crear problemes inexistents", finalitza.