El poder judicial adverteix que la llei d'habitatge del govern espanyol limita les competències autonòmiques

El nou informe que el ple del CGPJ debat aquesta setmana es mostra crític amb la mesura estrela de la coalició i alerta que duplica legislació

Habitatge de lloguer en una imatge d'arxiu
Habitatge de lloguer en una imatge d'arxiu / Europa Press

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ja té enllestit un nou text amb el veredicte sobre l'avantprojecte de llei d'habitatge que pretén aprovar el govern espanyol de coalició. L'informe, que han avançat diversos mitjans de comunicació aquest dilluns, es mostra crític amb la norma perquè, segons afirma, limita les competències sobre la matèria que tenen les comunitats autònomes i altera l'enteniment del dret a la propietat privada de la vivenda. 

La nova proposta d'informe elaborada per la cúpula judicial recorda a l'executiu integrat per PSOE i Unides Podem que l'habitatge "és una matèria de titularitat autonòmica", per la qual cosa el nucli de la regulació i les polítiques públiques encaminades a fer efectiu el dret arreplegat en l'article 47 de la Constitució "correspon a cadascuna de les comunitats autònomes que exerceixen les competències conforme a l'orientació política majoritària existent en cadascuna".

El text ha sigut redactat pels vocals del CGPJ Enrique Lucas (a proposta del PNV) i José Antonio Ballestero (a proposta del PP) i es debatrà aquest dijous després que l'ens tombara l'informe anterior elaborat per Álvaro Cuesta (PSOE), que era favorable a la norma. La decisió del CGPJ, en funcions des de fa més de mil dies, va tirar per terra el termini previst pel govern de Pedro Sánchez per a aprovar la llei i ara caldrà esperar, almenys, fins a febrer. El motiu és que encara que l'informe de l'òrgan judicial no és vinculant, sí que és obligatori comptar amb ell abans de tirar avant la norma.  

El document remarca que hi ha una duplicació de legislació entre l'actual normativa autonòmica i la que ara pretén desenvolupar l'Estat. Segons assenyala, l'actuació estatal s'ha articulat "a través dels plans nacionals o de la intervenció en aquest sector de l'economia en moments de greu crisi econòmica amb mesures de caràcter fiscal o amb normes que afecten el mercat hipotecari, els arrendaments urbans, el sobreendeutament de les famílies, la protecció dels deutors hipotecaris, els desnonaments, la propietat horitzontal, o l'eficiència energètica". Però adverteix que mentre la competència autonòmica és sobre el conjunt de la matèria d'habitatge, l'estatal "s'aboca sobre aquests altres aspectes". 

Per això, conclou, "l'avantprojecte ha de cenyir-se a l'àmbit incidental de les competències estatals, pot ser una llei sobre les condicions bàsiques del dret de l'habitatge i de mesures sobre la seua promoció i protecció, o, com diu el títol, una llei pel dret a l'habitatge, però no, sense embuts, "la llei d'habitatge" o "del dret a l'habitatge".

Sobre la intervenció dels preus del lloguer, que l'avantprojecte del govern espanyol estableix per als grans propietaris (de deu o més vivendes), el dictamen judicial critica el "farragòs contingut" i deixa clar que té un abast limitat perquè ha nascut "cojunturalment" per a combatre els efectes de la pandèmia i, per això, considera que la "generalització i manteniment" després d'aquest escenari "pot ser que no resulte adequada". 

En tot cas, l'informe porta implícit un avís a l'executiu espanyol, que ja va dir que aprovaria la llei amb independència del que diguera el poder judicial.

També et pot interessar